Quan estem en temps difícils, la paraula “solidaritat” i “esperança” agafen més força que les altres. I és que actualment, un virus s’ha establert arreu del món i només hi ha una única solució davant la incertesa que això comporta i és quedar-se a casa. Però aquesta acció també té les seves parts negatives i una d’elles és: Com es conviu dins de casa?

Molta gent s’ha quedat sense feina, perquè ha estat acomiadada o se li ha aplicat un ERTO. Però dins del grup també n’hi ha uns altres i són els anomenats “teletreballadors”. Consisteix en un grup de persones que durant el confinament exerceixen la seva feina des de casa, vía internet, i així aconseguir que la seva professió segueixi amb la màxima normalitat possible. 

Però des del meu punt de vista, han de superar moltes adversitats. Una d’elles és aprendre a fer funcionar un aparell electrònic i totes les funcionalitats corresponents. Posteriorment, aprendre a conviure amb els teus companys de pis, siguin fills/es, parella o simplement amics, que hauran d’acceptar que durant tot el dia no podràs estar per ells, només a l’hora de menjar i poca cosa més. I, finalment, han de dedicar-li les hores necessàries perquè els objectius de l’empresa o entitat surtin tal i com estaven marcats. En fi, “que déu els agafi confessats!.

Per Roger Vidal

L’economia actualment ja s’està veient perjudicada a causa de la pandèmia del Coronavirus. Amb l’enfonsament del PIB, molts treballadors s’han vist afectats per aquesta nova crisis, ja que no poden treballar. Passa el mateix amb la majoria de negocis. Tots els països es veuran afectats per aquesta pandèmia, ja que hi ha hagut una parada de les activitats econòmiques a escala global. Aquesta crisi no s’ha pogut preveure i encara queden moltes conseqüències que ens deixarà aquesta pandèmia durant anys. En aquest cas no hem disposat de temps, a causa de la ràpida i no prevista evolució de la situació; és a dir que moltes de les conseqüències encara estan per arribar… Fonts com l’FMI estimen que l’impacte del Coronavirus en la nostra economia serà pitjor al de la crisi del 2008. També calcula que per cada mes de confinament, el PIB mundial disminueix tres punts. Espanya, a causa de la taxa elevada de turisme i del sector dels serveis, es veurà afectada de nou, però en aquest cas patirà greus problemes. A Espanya, el turisme promou una quantitat elevada de diners, que beneficia el sector de l’hostaleria. Això farà que aquest sector sigui un dels més perjudicats. Molts treballadors en ERTES i el tancament de petites empreses provocaran un deute cada cop més gran. Cada mes que va passant se’ns fa més difícil la recuperació econòmica global i tot que ja hi ha dates per l’obertura de petits negocis, les famílies tampoc no tenen diners per comprar productes de primera necessitat. Cal dir també, que després de la pandèmia hi haurà negocis més perjudicats que d’altres. Aquesta situació ens ha agafat amb poc temps per poder reaccionar. La recuperació global serà lenta i gradual, tot i que moltes fonts indiquen que aquesta recuperació serà més ràpida que la crisi del 2008. Podríem dir que quan tenim la crisi del 2008 gairebé superada, en comencem un altra, però aquesta, al contrari que l’anterior, no s’ha pogut preveure…

Per Marc Garcia

Las redes sociales son utilizadas por casi todo el mundo y las utilizamos mayoritariamente para comunicarnos con amigos y familiares. La gran mayoría de la gente y sobre todo los jóvenes, hacemos un uso económico y fluido a la hora de escribir, porque queremos que todo este hecho instantáneamente y no perder el tiempo. No nos queremos parar a pensar si cierta palabra lleva acento o si se escribe con “h” o no. Simplemente escribimos las cosas tal y como nos suenan, así nos ahorramos tener que pensar cómo se escriben correctamente. En general, los estudiantes no hacemos uso de las tildes, con la excusa de que “no es necesario que se usen para que se entienda el mensaje que queremos transmitir”.

Otras personas escriben ortográficamente mal porque quieren escribir con fluidez y no perder su tiempo escribiendo un simple mensaje. Para que esto sea posible utilizamos abreviaciones. Aunque muchas de estas abreviaciones son inventadas por nosotros mismos. Las más usadas suelen estar escritas en inglés, como, por ejemplo: rt, Maps, BFF, LOL, IDK, …

También están las típicas, que son, aparte de muy utilizadas y aceptadas, muy obvias y fáciles de entender como, por ejemplo: Pq, q, d, dew, tq, …

En el lenguaje de las redes también se utilizan mucho los emoticonos, que son relativamente muy recientes en la historia de la tecnología. Los emoticonos nos sirven para expresar un sentimiento de manera precisa y eficaz.

Otro tema muy importante a tener en cuenta, es la moda. Los términos cultos y variados se utilizan muy poco a causa de esto. La gente tiende a escribir como está de moda, es decir, siguiendo un estilo concreto y usando y repitiendo siempre las mismas palabras. Por esta misma razón, determinadas palabras dejan de usarse y en su lugar utilizamos emoticonos.

Yo, personalmente creo que todo este nuevo mundo de las redes sociales nos está abriendo muchas vías de comunicación y puede ser muy útil, pero que también, refiriéndome a la ortografía y todo lo mencionado anteriormente, el mal uso que hacemos está dando muchos problemas y causando confusiones. Hasta el punto de que poco a poco está cambiando el lenguaje escrito. Porque como muy bien sabemos la lengua española ya está aceptando anglicismos, suprimiendo algunas tildes, añadiendo nuevas palabras al diccionario…

Todos los hispano hablantes escribimos igual, seas de Madrid o de Sevilla, pero cada uno en las redes sociales utiliza sus abreviaciones y escribe cómo le suena, y si esto se empezara a hacer en el lenguaje escrito, podríamos llegar al punto extremo de que cada región tuviera su propio lenguaje escrito y se formaran otras lenguas. Esto, obviamente no ha pasado, pero podríamos estar en proceso sin nosotros darnos cuenta.

Per Gal·la Nadal

El Govern Espanyol ha anunciat que a partir del dia 4 de maig s’activarà la primera de les quatre fases que ens faran tornar a la “nova normalitat”.

El passat dimarts dia 28 el president del Govern, Pedro Sánchez, va presentar un pla de desconfinament per tornar a una normalitat que, de bon segur, no serà com la que fins ara vivíem. El President afirma que “Es tracta d’una desescalada gradual, asimètrica i coordinada. Volem posar Espanya en marxa, sempre protegint la salut dels espanyols”.

El “Pla per la transició cap a una nova normalitat” es basa en quatre fases i s’anirà avançant d’una fase a una altra depenent de la província. Aquesta desescalada tindrà una durada de sis a vuit setmanes “si tot va bé”.

Fase 0 (26 d’abril)

-Sortida dels nens al carrer (26 d’abril)

-Esport de manera individual (2 de maig)

-Entrenaments professionals (4 de maig)

-Obertura dels locals amb cita prèvia (4 de maig)

Fase 1 (11 de maig)

-Obertura dels hotels (11 de maig)

-Obertura de les terrasses al 30% de l’ocupació (11 de maig)

-Obertura dels comerços amb preferències (11 de maig)

-Obertura dels centres de culte al 30% de l’ocupació (11 de maig)

-Reactivació de l’agricultura i la pesca (11 de maig)

-Obertura dels centres d’alt rendiment esportiu (11 de maig)

Fase 2 (25 de maig)

-Obertura de cinemes i teatres amb aforament limitat (25 de maig)

-Obertura de zones interiors de bars i restaurants (25 de maig)

-Obertura de museus i monuments al 30% de l’ocupació (25 de maig)

-Actes interiors de menys de 50 persones (25 de maig)

-Actes exteriors de menys de 400 persones (25 de maig)

-Obertura dels centres de culte al 50% de l’ocupació (25 de maig)

Fase 3 (8 de juny)

-Flexibilització de la mobilitat general: platges (8 de juny)

-Obertura de l’àmbit comercial al 50% d’ocupació (8 de juny)

-Rebaixa de les mesures de distanciament (8 de juny)

-Ús de les mascaretes en el transport públic (8 de juny)

De moment això és el que se sap fins el dia d’avui, aquest és el calendari aproximat que el Govern del país té pensat seguir sempre que no torni ha haver-hi un gran nombre de casos.

Esperem que la situació millori i demanem que seguiu les instruccions!

Per Foix Morgades

Per començar, avui en dia molts esports s’han convertit en negocis que mouen molts diners i busquen maximitzar al màxim la seva marca en tots els territoris possibles. L’esport que avui dia mou més diners en tot el món, és el futbol.

Per una banda, els diferents clubs d’elit aconsegueixen ingressos des de diversos llocs, com per exemple, les entrades que paguen els aficionats per anar a veure al seu equip, les bonificacions que dona la lliga segons la posició en la classificació, les aportacions dels socis o dels patrocinadors entre altres.  A més a més els negocis també tenen despeses, com per exemple, els salaris dels jugadors que acostumen a ser milionaris en la majoria de clubs.

Per un altre banda, tenim els esportistes que s’hi dediquen professionalment que apart de guanyar els sous com a jugadors professionals també en guanyen fent anuncis comercials de diverses marques que representin o d’altres treballs que puguin tenir.

Per finalitzar, jo crec que avui en dia no només el futbol sinó que tots els esports s’han convertit en negocis que mouen diners de diversos llocs per intentar expandir les seves marques.

Per Adrià Varela

Salvar el planeta? Sí, tothom en un moment o altre ha pensat a fer-ho. Per solucionar-ho, només fan falta algunes coses, com ara: reduir la crema de combustibles fòssils, detenir l’operació que moltes fàbriques duen a terme, reciclar els residus… Parlar és molt fàcil, però el verdader problema és com fer-ho!

Penso que tot seria més fàcil si la gent s’adona dels problemes que engloba l’escalfament global. S’estan prenent mesures per tal de contenir la contaminació, però sense l’ajuda de la població, potser el factor més important, tot es complica. En un món com el nostre on la gent elegeix els diners per sobre del medi ambient, la situació, sens dubte, cada vegada es torna més complicada.

Crec que entre l’opció de tancar una fàbrica per ajudar la natura o mantenir-la per tal d’obtenir més energia, gairebé tothom prefereix continuar amb les seves indústries. Però tots ens hem de comprometre i ajudar.

Si només en som conscients uns quants, mai no podrem reduir l’escalfament global.

Si més no, i per concloure, ens hauríem de plantejar que potser la verdadera solució potser és la unió de la població. Quan abans actuem, majors seran les possibilitats de revertir aquesta situació.

Per Gisela Saperas

L’altre dia per casualitats de la vida, vaig trobar un programa a la televisió que han estrenat fa poc a la Cuatro que es diu «Operación Congo». Aquest programa, pels que no ho sàpiguen, tracta sobre un home que va viatjar al Congo per construir una escola per a tots els nens pobres que no hi poden anar que viuen allà.

El que em va impactar d’aquest programa és que mostrava una realitat sobre aquella zona del món de la que nosaltres no sabem ni la meitat. És molt impressionant, perquè el comences a veure com una persona que creu que té un mínim de coneixements sobre la situació que viu la pobra gent del Congo, però la realitat és molt diferent: NO EN SABEM RES.

Constantment, a les notícies apareixen conflictes arreu del món, i els casos dels immigrants que buscant la seva salvació, creuen el Mediterrani en bots que amb prou feines se sostenen sobre de l’aigua. També, el típic anunci de nens amb desnutrició en els que et demanen que col·laboris amb campanyes per ajudar a alimentar-los. Això és molt trist, però sovint no li donem la importància real que tenen aquests fets.

Gràcies a aquest programa, m’he adonat de la situació real en la qual viu aquesta gent:
no només és la forta desnutrició o les ganes de salvar-se que els porten a jugar-se la vida
creuant el Mediterrani, o els tres conflictes que ens ensenyen a les notícies…Hi ha alguna cosa més… Això no és ni un terç de què realment passa en aquesta zona del planeta. Allà hi ha 48 violacions cada hora, i és de fet el país amb més violacions del món. Als nens petits els separen de les seves famílies per sotmetre’ls als durs entrenaments militars, dels que o bé surten com a militars, que pocs d’ells o fan, o bé moren. La gent es mor de gana pel carrer, i els pocs que se salven han de treballar durament per un sou que pot no arribar ni a deu euros al mes, i de fet ,els que cobren això, són privilegiats. És un país en el qual no has fet un pas i ja t’estan extorsionant, i és que aprofiten qualsevol oportunitat per treure’t els diners. Les zones on en teoria la gent hauria de tenir menjar, com ho són els camps de refugiats, només 2500 persones tenen assegurat un sol àpat al dia, i aquesta xifra no arriba gairebé ni a un quart de la quantitat total de gent que es troba en aquests camps. No hi ha hospitals en molts quilòmetres, i els pocs que hi ha estan sempre per sobre del nombre de pacients que poden atendre.

És molt dur adonar-te que vius en un món de somnis, en una espècie de bombolla que crea la gent rica i poderosa, i que en realitat ets molt lluny de saber el verdader horror que és viu. Simplement ens tracten com a titelles, ens fan treballar, ens ensenyen amb petites coses que podríem estar pitjor, i nosaltres simplement ens conformem.

I el pitjor de tot és que et quedes impotent, perquè, què puc fer jo per ajudar a aquella gent? Com se suposa que els puc ajudar? I per què coi la gent que té el poder de canviar això no ho fa? Per què és capaç de permetre-ho, i a sobre d’aprofitar-se d’aquesta situació?

Realment el món no és com ens ensenyen, la realitat és cruel i horrible. El món no està fet de floretes, al món hi ha guerres, fam, violacions, pobresa… Crec que ja arribat l’hora d’intentar canviar aquesta situació, i que ens comencin a explicar com és el món realment. Volem conèixer la realitat, per molt dura que sigui.

Per Laura Beltri

Si bien por propia ignorancia o porque no nos hemos querido dar cuenta, los seres humanos hemos estado destruyendo el planeta Tierra durante años. La capa de ozono se ha ido deteriorando debido a la alta contaminación que producimos cada día.

Han sido pocas las personas que han intentado poner remedio cambiando su estilo de vida para intentar limpiar un poco la Tierra. En cambio, la mayoría han seguido produciendo la misma cantidad de residuos que de costumbre. Hasta que nos han obligado a quedarnos en nuestras casas.

Se ha calculado que la contaminación ha bajado hasta un 90% sólo durante la primera semana de confinamiento. Es decir, ha tenido que producirse una pandemia para que dejemos de intoxicar nuestro planeta y darnos cuenta de que es realmente necesario tomar medidas inmediatas para no acabar destruyendo el lugar donde vivimos. Parece que no queremos aceptar los errores que cometemos, y el hecho de haber dejado este tema como secundario no ha ayudado en absoluto.

Espero que a partir de ahora abramos los ojos y valoremos lo que realmente es importante.

Per Júlia Queraltó 

Durant aquests últims dies segur que sovint hem sentit a parlar del terme “policies de balcó” per a definir aquelles persones que des dels seus habitatges controlen el compliment del confinament, fins al punt d’intervenir i prendre’s la justícia per la seva mà.

Una majoria d’aquests “policies de balcó” són ciutadans que es dediquen a insultar i escridassar a tota aquella persona que es troba pel carrer, independentment dels motius pels quals s’hi troba o de si és un cas justificat.

No obstant això, també ens trobem tots els veïns que denuncien comportaments inadequats  o l’incompliment del confinament trucant al 092, una activitat irresponsable que ha dut a arribar a col·lapsar el telèfon del cos de manera innecessària, afectant així a les veritables trucades d’emergència.

Probablement en una majoria de casos la seva intenció és bona i realment volen ajudar, però molts cops acaben sent persones amb comportaments incívics. Bàsicament ja tenim les patrulles al carrer, vigilant i controlant el compliment dels ciutadans del confinament, és a dir, no trobo sentit a la intervenció d’aquests veïns, que sense cap mena d’autoritat decideixen pel seu compte entremetre’s sense saber els veritables motius pels quals aquelles persones estan al carrer.

Per Clara Echevarria

“Es admirable la importància que ha guanyat la tecnologia al llarg dels anys. Fins i tot, m’atreveixo a dir que la tecnologia s’ha convertit en un instrument essencial i necessari a les nostres vides. Ja no és un luxe que només es poden permetre les persones amb una alta capacitat adquisitiva, sinó que a més a més, el fet de no utilitzar-la et fa sentir diferent. Ara bé, el fet de viure en una societat dominada per la tecnologia, cosa que a simple vista sembli una gran font d’avantatges, també pot provocar efectes negatius.

Per una banda, és indiscutible que la tecnologia és una eina valuosa, útil, eficient, etc. Realment, des que sabem de l’existència d’aquesta, la nostra vida ha canviat per complet en el bon sentit, ja que ens simplifica les feines del dia a dia. Gràcies a tots els usuaris creatius que existeixen al món, actualment podem trobar aplicacions de tot tipus; des d’aplicacions que et permeten conèixer a gent, fins a aplicacions on pots vendre tot tipus d’articles.

Per altra banda però, si penso raonadament i tinc en compte tota la informació que podem trobar a través de la tecnologia, em fa por el fet de no saber fins a quin punt la meva informació confidencial està a les meves mans. És per aquesta raó, que crec que no ens hem de deixar influenciar ni dominar pels nous aparells. Això no és una guerra entre la tecnologia i els éssers humans, simplement és saber adaptar-se als canvis sense anar més enllà. Nosaltres som persones de carn i ossos, capaces de pensar i sentir per nosaltres mateixes, capaces de no obsessionar-nos, però sobretot, capaces de no aïllar-nos del món real per una simple màquina”.

Per Iratxe Ricarte