He realitzat un estudi per esbrinar si l’ús dels mòbils i a les pantalles havia augmentat en la població jove durant aquestes darreres setmanes.

Primerament, vaig preguntar els enquestats si en una situació normal consideren que pasen un gran nombre d’hores amb el mòbil i les pantalles. Un 73% dels enquestats va respondre que sí; és a dir, que consideren que passen moltes hores mirant el mòbil i davant les pantalles. I els enquestats restants, un 27%, va respondre que no.

En segon lloc se’ls va preguntar a quin dispositiu li dediquen més temps en una situació normal: mòbil, tablet o ordinador. Clarament veiem que un 60% utilitza més el mòbil i de la població restant, un 20%, la tablet i un altre 20% l’ordinador.

Seguidament, se’ls va preguntar si dedicaven, en una situació normal, més temps al mòbil i les pantalles per oci o per feina. La gràfica és clara: un 80% dedica més temps per oci mentre un 20% ho fa per feina.

En quart lloc, se’ls va preguntar quántes hores diàries dedicaven al mòbil i les pantalles abans de l’estat d’alarma, per després comparar-ho amb les hores diàries durant l’aillament. Una població miniotària d’un 7% dedica entre 1 i 2 hores, un 40% les utilitza entre 2 i 3 hores, un 20% entre 3 i 4 hores i, per últim, un 33% entre 4 i 5 hores.

A la pregunta “ha augmentat el temps d’ús del mòbil i les pantalles durant el confinament?”, un 100% ha respost que sí. 

Durant el confinament, els enquestats utilitzen el mòbil i les pantalles un mínim de 5 hores. Trobem els tres percentatges igualats a un 33,3%, amb les franges d’entre  5 i 6 hores, entre 6 i 7 hores i més de 7 hores.

També els percentatges s’igualen amb la pregunta de si dediquen més temps per oci o per feina, amb un 47% per oci i un 53% per feina. En una situació normal predomina un major temps per oci mentres que durant la pandèmia predomina la feina, tot i que els percentages estan molt igualats.

Per últim, també podem veure que el dispositiu predominant durant aquesta etapa passa a ser l’ordinador amb un 60% mentre el mòbil queda minoritari amb un 6%.

Amb aquest estudi he pogut comprobar que el temps d’ús dels mòbils i les pantalles ha augmentat durant el confinament i que en una situació normal el dispositiu més utilitzat és el mòbil. Tot i això, aquestes darreres setmanes el més utilitzat passa a ser l’ordinador. Això té relació amb el fet que durant aquests dies que ens ha tocat viure, els dispositius s’utilitzen més per feina que per oci.

Per Marc Garcia

En l’enquesta realitzada vam preguntar a diversos alumnes de diferents instituts i una franja d’edat bastant reduïda anant del 16 als 18, com els afectava a ells, els estudiants, la Covid-19.

Veient els resultats de l’enquesta observem que només un d’ells el va patir, però en la pregunta dels familiars, ja en són 4 els qui  han viscut de prop el virus.

La majoria d’ells no ha incomplert cap norma, excepte una persona que va aprofitar a passar a veure un amic quan anava a comprar, així que trobem un 93,3%, és a dir un gran percentatge de persones complint les normes.

Respecte els dies a casa, l’entreteniment digital que tenim actualment, a un 80% els ha ajudat a passar estones més entretinguts, així utilitzant diversos aparells electrònics com l’ordinador o el mòbil i amb aplicacions com: instagram, netflix, HBO, play, twitter, youtube,… entre d’altres.

En la pregunta de “El centre educatiu en el qual estàs adscrit t’està facilitant l’aprenentatge de les matèries impartides?”, la majoria de respostes han estat positives però algunes han indicat que no en totes les matèries se’ls hi era facilitada la informació per continuar aprenent la matèria impartida. Tot i així de les 15 persones que se’ls hi ha fet l’enquesta, 10 han confirmat que l’institut els estava facilitant l’aprenentatge.

Això ens porta a la pregunta següent on els estudiants ens indiquen els mètodes amb els que l’institut els està ajudant a seguir amb les classes. La majoria són via correu electrònic, tot i que també amb l’ajuda de classes online o amb vídeos explicatius de la matèria.

Tot l’alumnat creu que és necessària l’ajuda del professorat per poder acabar el curs i assolir els continguts de les matèries.

Finalment, a la pregunta “Creus que es podrà tornar a l’institut abans que s’acabi el curs?”, un gran percentatge no creu que es pugui tornar tot i que també hi ha opinions que no estan del tot segurs o que sí creuen que es podrà tornar properament a les aules.

Per Gal·la Nadal

D’ençà que es va decretar l’estat d’alarma, per tal de col·locar-nos en posició de defensa contra el virus (COVID-19), vivim una situació d’irrealitat la qual, sorprenentment, ens està fent prendre consciència, valorar i interpretar, de forma molt diferent, la realitat que vivíem abans d’aquest malson.

Una de les conseqüències del confinament, i la que he tractat personalment, és que molts adolescents van desaparèixer de l’institut per tal de refugiar-se amb les seves famílies a casa. I els alumnes de 2n de batxillerat, com estan vivint aquests temps? Com s’estan preparant per a la selectivitat i com ho fan per seguir les classes?. Aquest apartat és el que he decidit tractar i fer-ne un estudi amb l’objectiu de saber com porten aquests alumnes, l’ensenyament en aquests temps de confinament i la preparació de les proves PAU. Dit d’altra manera, si estan satisfets amb l’ensenyament digital.

En el meu estudi, he fet l’enquesta a tretze alumnes de 2n de Batxillerat, com no podia ser d’altra manera, per tal de veure si estan satisfets amb l’ensenyament online, bàsicament.

A continuació, he fet esment de les preguntes que m’han semblat més oportunes per comentar. 

Una de les primeres preguntes que vaig fer va ser si estaven satisfets amb el model d’ensenyament digital. La resposta va ser un 38,5% que sí i el 61,5% restant que no. Observem que la majoria creu que no, i això pot ser degut a diverses causes, però crec que la principal és perquè no tenim a disposició tota la informació i material necessari per tal de resoldre els dubtes de les diferents tasques plantejades.

Una altra pregunta que vaig realitzar va ser si creien que el seu centre duu a terme un bon ensenyament durant aquest confinament. La resposta a aquesta pregunta va ser que el 30,8% creu que sí, un 61,5% creu que no, i els altres 7% restants creu “altres”. Veiem, altra vegada, que la gran majoria dels enquestats pensa que no, i la resposta a això pot ser similar a la pregunta anterior.

També tenia curiositat per saber si tots aquests adolescents preferien el llibre digital abans que el llibre en paper. La resposta va ser la següent: el 84,6% no i l’altre 15,4% restant sí. Per tant, i fins al moment veiem que el llibre en paper sempre serà millor que el digital. 

La següent pregunta realitzada, i lligada amb l’anterior, va ser que si quan s’acabés el confinament, estarien disposats a seguir els estudis en línia. La resposta va ser un 7,7% que sí i l’altre 92,3% que no.

També vaig trobar oportú preguntar si algú d’aquests 13 alumnes havien tingut alguna mena de dificultat a l’hora de fer els deures a casa, ja que sóc conscient que no tothom disposa dels mateixos recursos digitals. La resposta va ser un 61,5% afirmativa i un 38,5% negativa. 

La penúltima pregunta va ser si se sentien més motivats a l’hora d’estudiar digitalment que amb l’ensenyament tradicional?

La resposta va ser que el 69,2% que no. El 15,4% que sí i l’altre 15,4% restant li era indiferent. Personalment, jo no em sento més motivada, i en veure la resposta vaig veure que no era l’única.  

La darrera pregunta, i potser la que més interès té a data d’avui entre els estudiants de 2n de batxillerat, era si creien que hi havia una altra manera de preparar la selectivitat (PAU).

Un 69,2% ho tenia clar, mentre que un 30,8% pensava que sí hi havia una altra manera de preparar-la.

Tenint en compte els resultats d’aquesta enquesta, podem concloure que la gran majoria dels enquestats no estan satisfets amb el model d’ensenyament digital. D’altra banda, i no menys important, el 61,5%, el qual representa la gran majoria, creu que el seu centre no duu a terme un bon ensenyament, i una de les causes pot ser la manca de classes, per part del professorat.

També, i per sort, dels tretze alumnes enquestats el 61,5% no tenen cap mena de problema a l’hora de fer els deures a casa, però tot i que el percentatge dels que sí tenen dificultat és petit, concretament el 38,5%, no se’ls pot deixar de banda i el millor seria intentar ajudar-los, i si ho aconseguim millor que millor.

Vist això, i tenint en compte que un 69,2% no coneix cap altre manera de preparar les PAU, arribo a la conclusió que el que s’està fent ara des del centre és allò que s’ha de fer.

Per Gisela Saperas

El professorat que ens educa al llarg de la nostra etapa estudiantil té un paper molt important.  La seva manera de transmetre’ns els coneixements pot aconseguir motivació per part nostra. Tot i això  nosaltres també influïm en ells, segons la nostra actitud i respecte, és evident que  ells es sentiran més o menys  còmodes. Fa unes setmanes vam fer un estudi per veure la visió de diferents estudiants de 2n de Batxillerat respecte el professorat. Els hi vam fer un seguit de preguntes i aquí us mostrem alguns dels resultats. 

La primera pregunta era la satisfacció dels alumnes respecte el professorat. Els resultats són majoritàriament de satisfacció mitja. La majoria de respostes van ser de satisfacció amb el professorat.

Una altra de les preguntes que els hi vam fer va ser si en algun cicle el professorat s’implica més. Certs alumnes pensen que a primària o a batxillerat els professors es mostren més implicats, mentres que un 40% creu que no hi ha un cicle on el docent es mostri més o menys implicat.

Alumnes i professors podem fer de l’etapa estudiantil un moment divertit i educatiu en comptes d’avorrit i pesat. Només cal que tots ens hi dediquem i donem el millor de nosaltres mateixos perquè així sigui.

Per Rita Miralles

Aquest és un estudi sobre si es feia un ús correcte del telèfon mòbil o un ús incorrecte.

Per començar aquest estudi vaig realitzar unes enquestes a 17 estudiants de segon de batxillerat dels diferents instituts de Vilafranca del Penedès.

En la primera pregunta que era: a quin institut vas?, em van respondre 11 alumnes de l’ institut Alt Penedès, 5 alumnes de l’Eugeni d’Ors i 1 alumne de l’ institut nou de la Girada. 

En la segona pregunta, que era sobre si disposaves o no de telèfon mòbil. El 100% dels alumnes que van realitzar l’enquesta van contestar que si disposaven de telèfon mòbil. 

En la tercera pregunta, que era sobre quant de temps utilitzes el telèfon mòbil?. Un 35% va respondre que el feia servir en una mitjana de 2 a 3 hores. Un altre 35% va respondre que utilitzava el telèfon de 4 a 6 hores. Un 24% va respondre que utilitzava el telèfon de 6 a 8 hores. I el 6% restant van respondre que l’utilitzaven més de 9 hores al dia. 

En la quarta pregunta que tractava sobre a què dediques més temps en el mòbil?, les respostes van ser molt variades. Un 26% l’utilitzava per Instagram, un  altre 26% per el Whatsapp i un altre 26% enYoutube. En una minoria més clara un 11% l’utilitzava en jocs, un 9% en buscar informació, un 1% en Snapchat i un 1% en Facebook.    

En la cinquena pregunta de creus que hauries de reduir el temps d’ús? Un 82% va contestar que sí que ho creia que l’havia de rebaixar i un 18% creia que no l’havia de rebaixar.

En l’última pregunta, en cas afirmatiu depenia de les respostes anteriors. A aquells que havien respost de forma afirmativa se’ls preguntava quina activitats realitzarien si haguessin de rebaixar elseu ús.En aquesta pregunta de les respostes obtingudes va estar més o menys repartides les respostes per igual. 3 persones van contestar llegir, 6 persones van contestar jugant a jocs de taula, 6 persones van contestar mirar la televisió i3 persones van respondre altres.

Les conclusions finals que podem arribar amb les dades que hem extret de les respostes són que les persones estant fent un bon ús del telèfon mòbil i no n’estan fent un mal ús. I en comptes d’estar molta estona al telèfon les dediquen a unes altres activitats que no sigui d’estar amb tanta tecnologia.

Per Adrià Varela

Sabem que segon de batxillerat és un dels cursos més estressants, i principalment tot per aconseguir una nota, un número que dictarà el nostre futur, ja que tots volem estudiar allò que ens ompli i ens faci créixer com a persones.  Així doncs, mitjançant aquesta enquesta realitzada a vint estudiants de segon de batxillerat sobre el seu temps lleure, hem volgut saber en què i amb qui inverteixen els alumnes el seu poc temps lliure.

D’aquests vint alumnes, dotze eren dones i vuit homes. Així doncs, a la primera pregunta se’ls hi preguntava en què acostumaven a dedicar el seu temps lleure. El 80% inverteix el seu temps lleure en quedar amb els amics i amigues. Del 20% restant, un 10% mira series o pel·lícules i la resta acostuma a fer esport o activitats a l’aire lliure.

També se’ls hi ha preguntat quantes hores al dia disposen de temps lleure: un 45% dels estudiants acostuma a tenir més de 3 hores, seguidament, un 35% sol disposar entre 1 i 3 hores al dia i finalment el 20% restant han respost menys d’una hora diària.

A continuació s’ha preguntat sobre la seva satisfacció envers la quantitat de temps lleure: el 55% ha respost que no estan satisfets, un 30% dels alumnes sí que ho està i el nombre restant ha contestat que depèn.

Molts cops aprofitar el temps i sentir-se realitzat és una tasca difícil, i per aquest motiu hem volgut saber si s’acostumaven a sentir productius durant aquest temps lleure. La majoria del 75% ha respost que a dies i el 25% restant, sí que s’acostuma a sentir productiu. El que ens indica que cap alumne no se sent productiu.

Per finalitzar, hem volgut saber amb qui acostumaven a invertir els estudiants el seu temps lleure. El 90% amb els amics i el 10% restant amb els pares i germans. Mostrant-nos així un 0% d’alumnes que destina el seu temps lleure sol o amb altres familiars.

Els resultats obtinguts no són gaire diferents dels esperats ni tampoc gaire diferents entre ells, tot i que hem de tenir en compte que tan sols s’ha enquestat a vint alumnes i per tant, els resultats són aproximats.

Per Clara Echevarría

Les revoltes de les dones al llarg del segle XX fins a l’actualitat han permès que les dones de la major part del món puguin votar, tenir una educació, tenir una feina, i entre d’altres drets que s’ajusten cada vegada més a la igualtat entre gèneres. Tot i així, encara no ens trobem en aquesta igualtat ja que hi ha molts casos de discriminació cap al sexe femení, com per exemple el fet que 7 de cada 10 dones pateixen violència de gènere o el fet que més de 700 milions de nenes menors d’edat són casades cada any per obligació.

A Espanya, durant el franquisme es va fer una gran endarrerida pel que fa els drets de les dones ja que es va normalitzar molt la divisió segons el gènere, on les dones treballaven a casa i els homes anaven a treballar a alguna empresa. Amb el temps, les lleis que s’han actualitzat i els canvis que la mateixa societat ha fet, han permès que la situació millorés. Però, de veritat ara mateix vivim en una societat totalment igualitària?

En el meu estudi, he fet l’enquesta a cinc homes i cinc dones majors d’edat per tal de veure si creuen que la societat en la que vivim és justa i igualitària amb la diferència de gènere. Per començar, he preguntat què creuen que és la igualtat de gènere i les respostes han estat les següents.

Només quatre persones han “encertat” la definició exacte de igualtat de gènere, i és que els homes i les dones tenen els mateixos drets tant judicials com en la vida quotidiana. Mentre que, dues persones creuen que hi ha igualtat quan els dos gèneres són iguals davant la llei i la resta d’enquestats creuen que la igualtat es basa en que els dos sexes tenen les mateixes capacitats.

Seguidament, he preguntat qui creia que vivim en una situació de igualtat i sorprenentment el 70% creu que no, mentre que el 30% restant creu que sí. Des del meu punt de vista, i de la majoria, no vivim en una situació de igualtat.

Pel que fa la feina, he fet dues preguntes que estan bastant relacionades i és que, he preguntat si tots aquells que treballen creuen que tant un home com una dona podria fer la seva feina igual de bé i és que el 100% creu que qualsevol dels dos gèneres és apte per fer qualsevol feina. Per altra banda, he preguntat si creuen que una dona i un home haurien de cobrar el mateix salari per fer la mateixa feina i, un altre cop, el 100% han respost que sí.

M’he atrevit a fer una pregunta una mica més personal, i he preguntat si alguna vegada havien viscut una situació de desigualtat, i si era així, a on. Cal destacar que, més de la meitat dels enquestats han patit alguna desigualtat ja sigui a la feina, a casa o al carrer.

Finalment, tenia curiositat per saber si creien que la Justícia Espanyola era justa pel que fa els casos de desigualtat de gènere i quin creien que hauria de ser el càstig per a una “persona” que ha abusat sexualment d’una dona sense el seu consentiment. En primer lloc quatre persones creuen que la Justícia Espanyola no és justa mai, mentre que les altres sis persones creuen que aquesta és justa depenent del cas. Per acabar, cal dir que entre les respostes més freqüents trobem que el càstig per els abusadors hauria de ser la presó, sense possibilitat a sortir, o altres opcions com la pena de mort, el patiment psicològic, entre d’altres.

Per Foix Morgades

Actualment, amb totes les noves tecnologies que tenim a l’abast existeixen moltíssimes formes d’entreteniment. Una de les més antigues és la lectura; amb totes les opcions d’art, cultura i entreteniment del moment, està desapareixent l’hàbit de la lectura? Tot i que actualment la lectura s’ha adaptat a les noves tecnologies anant més enllà del tradicional llibre de paper i tinta, quant de temps dediquen les noves generacions a llegir?

Per a comprovar si realment la lectura està desapareixent, s’ha dut a terme una enquesta a una mostra de 31 alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Alt Penedès. Observant els resultats hem pogut treure les conclusions següents. La majoria dels estudiants llegeixen un total d’entre 0 i 3 hores a la setmana. Tanmateix, en una escala del 0 al 5 la majoria han puntuat positivament entre un 3 i un 4 que els agrada llegir. També cal dir que només una minoria del 23,8% no consideren la lectura com una activitat a fer en el seu temps lliure.

D’altra banda, també es va preguntar l’alumnat pels seus gustos i interessos de lectura. La gran majoria dels alumnes prefereixen llegir novel·les reals i de ficció, en un segon i tercer lloc molt llunyà prefereixen revistes i relats curts. De cara als gèneres, els alumnes s’inclinen més cap a llibres d’aventures, de ciència-ficció i de trama policiaca. També hi ha interès per llibres de temàtica fantàstica, amorosa i romàntica. Per últim, la majoria d’alumnes llegeixen en català i castellà, i és una minoria la que llegeix llibres en llengües estrangeres.

En conclusió, la lectura és una activitat de lleure per la qual els alumnes tenen interès i gaudeixen. Tanmateix, no hi dediquen gaire temps. S’ha pogut comprovat que la lectura no desapareixerà, és una forma de cultura tradicional que s’ha mantingut popular amb els anys i la seva capacitat d’adaptació farà que continuï present durant molt de temps.

Per Júlia Rovira

Després de realitzar una enquesta anònima i a ’atzar a 20 persones de 2n de Batxillerat de l’Institut Alt Penedès, sobre diferents característiques del servei de “la cantina”, he pogut analitzar els seus punts forts i febles, aspectes a millorar, i en definitiva, si realment és útil pel conjunt estudiantil.

La primera pregunta consistia a separar entre la gent que mínimament va un cop l’any a la cantina i la gent que no ho fa mai. A partir d’aquí els resultats indiquen que una clara majoria si l’utilitzen, freqüentant més de 1 cop per setmana que no pas de forma més puntual com 1 cop al mes o a l’any. A més a més, per la gent que comenta que mai hi va, tenien una altra pregunta, on podien respondre el perquè, sortint per clara majoria (80%) que no tenen la necessitat, i de forma més minoritària (20%) perquè el preu dels productes és excessiu.

En una segona fase, vaig enfocar l’enquesta per la gent que mínimament va 1 cop el curs a la cantina (15 persones de les 20 totals), perquè realment és la gent que pot valorar-ne els diferents aspectes rellevants. En primer lloc, vaig preguntar pel tracte dels encarregats, i realment és bo perquè només 3 persones van respondre NO. En segon lloc, volia saber quin o quins eren els productes que més es venien, i les canyes de xocolata van sortir guanyadores, tot i que, els entrepans no es queden massa enrere. La resta d’elements, tenen un consum molt petit. En tercer lloc, la idea era conèixer una mica els valors saludables dels estudiants i realment puc afirmar que en tenen, perquè el 100% dels enquestats creuen oportú obrir un espai on hi hagi peces de fruita, per exemple. En 4t lloc vaig preguntar, per una banda, si el producte que es ven agrada i quina és la valoració respecte al preu, per després en un mateix gràfic fer-ne la comparativa. La gran majoria de la gent creu que el producte és correcte, perquè només hi ha un NO. Tot i això dins dels 14 SÍ, 8 d’ells creuen que el preu és correcte i 6 excessiu, per altra banda i de forma poc coherent, la persona que va respondre que NO li agradava el que es venia, creu que el preu és correcte.

Per últim, i d’aquesta forma concloure l’enquesta, vaig demanar que valoressin la cantina de l’1 al 5, sent per ordre, de poc a molt correcte. La mitjana de tots els resultats va ser 3,33, és a dir, arrodonit, la valoració per majoria un 3, significant un aprovat, sense ser ni molt bo ni molt dolent. Analitzant les respostes una a una, no hi va haver cap 1 ni cap 5, per tant es reafirma la conclusió final.

Per Roger Vidal