Mostra tots els articles de 02roger.vidal

“LA CANTINA” AGRADA?

Després de realitzar una enquesta anònima i a ’atzar a 20 persones de 2n de Batxillerat de l’Institut Alt Penedès, sobre diferents característiques del servei de “la cantina”, he pogut analitzar els seus punts forts i febles, aspectes a millorar, i en definitiva, si realment és útil pel conjunt estudiantil.

La primera pregunta consistia a separar entre la gent que mínimament va un cop l’any a la cantina i la gent que no ho fa mai. A partir d’aquí els resultats indiquen que una clara majoria si l’utilitzen, freqüentant més de 1 cop per setmana que no pas de forma més puntual com 1 cop al mes o a l’any. A més a més, per la gent que comenta que mai hi va, tenien una altra pregunta, on podien respondre el perquè, sortint per clara majoria (80%) que no tenen la necessitat, i de forma més minoritària (20%) perquè el preu dels productes és excessiu.

En una segona fase, vaig enfocar l’enquesta per la gent que mínimament va 1 cop el curs a la cantina (15 persones de les 20 totals), perquè realment és la gent que pot valorar-ne els diferents aspectes rellevants. En primer lloc, vaig preguntar pel tracte dels encarregats, i realment és bo perquè només 3 persones van respondre NO. En segon lloc, volia saber quin o quins eren els productes que més es venien, i les canyes de xocolata van sortir guanyadores, tot i que, els entrepans no es queden massa enrere. La resta d’elements, tenen un consum molt petit. En tercer lloc, la idea era conèixer una mica els valors saludables dels estudiants i realment puc afirmar que en tenen, perquè el 100% dels enquestats creuen oportú obrir un espai on hi hagi peces de fruita, per exemple. En 4t lloc vaig preguntar, per una banda, si el producte que es ven agrada i quina és la valoració respecte al preu, per després en un mateix gràfic fer-ne la comparativa. La gran majoria de la gent creu que el producte és correcte, perquè només hi ha un NO. Tot i això dins dels 14 SÍ, 8 d’ells creuen que el preu és correcte i 6 excessiu, per altra banda i de forma poc coherent, la persona que va respondre que NO li agradava el que es venia, creu que el preu és correcte.

Per últim, i d’aquesta forma concloure l’enquesta, vaig demanar que valoressin la cantina de l’1 al 5, sent per ordre, de poc a molt correcte. La mitjana de tots els resultats va ser 3,33, és a dir, arrodonit, la valoració per majoria un 3, significant un aprovat, sense ser ni molt bo ni molt dolent. Analitzant les respostes una a una, no hi va haver cap 1 ni cap 5, per tant es reafirma la conclusió final.

Per Roger Vidal

 

 

El teletreball, el pitjor enemic?

Quan estem en temps difícils, la paraula “solidaritat” i “esperança” agafen més força que les altres. I és que actualment, un virus s’ha establert arreu del món i només hi ha una única solució davant la incertesa que això comporta i és quedar-se a casa. Però aquesta acció també té les seves parts negatives i una d’elles és: Com es conviu dins de casa?

Molta gent s’ha quedat sense feina, perquè ha estat acomiadada o se li ha aplicat un ERTO. Però dins del grup també n’hi ha uns altres i són els anomenats “teletreballadors”. Consisteix en un grup de persones que durant el confinament exerceixen la seva feina des de casa, vía internet, i així aconseguir que la seva professió segueixi amb la màxima normalitat possible. 

Però des del meu punt de vista, han de superar moltes adversitats. Una d’elles és aprendre a fer funcionar un aparell electrònic i totes les funcionalitats corresponents. Posteriorment, aprendre a conviure amb els teus companys de pis, siguin fills/es, parella o simplement amics, que hauran d’acceptar que durant tot el dia no podràs estar per ells, només a l’hora de menjar i poca cosa més. I, finalment, han de dedicar-li les hores necessàries perquè els objectius de l’empresa o entitat surtin tal i com estaven marcats. En fi, “que déu els agafi confessats!.

Per Roger Vidal

EL PROGRÉS TECNOLÒGIC

“Es admirable la importància que ha guanyat la tecnologia al llarg dels anys. Fins i tot, m’atreveixo a dir que la tecnologia s’ha convertit en un instrument essencial i necessari a les nostres vides. Ja no és un luxe que només es poden permetre les persones amb una alta capacitat adquisitiva, sinó que a més a més, el fet de no utilitzar-la et fa sentir diferent. Ara bé, el fet de viure en una societat dominada per la tecnologia, cosa que a simple vista sembli una gran font d’avantatges, també pot provocar efectes negatius.

Per una banda, és indiscutible que la tecnologia és una eina valuosa, útil, eficient, etc. Realment, des que sabem de l’existència d’aquesta, la nostra vida ha canviat per complet en el bon sentit, ja que ens simplifica les feines del dia a dia. Gràcies a tots els usuaris creatius que existeixen al món, actualment podem trobar aplicacions de tot tipus; des d’aplicacions que et permeten conèixer a gent, fins a aplicacions on pots vendre tot tipus d’articles.

Per altra banda però, si penso raonadament i tinc en compte tota la informació que podem trobar a través de la tecnologia, em fa por el fet de no saber fins a quin punt la meva informació confidencial està a les meves mans. És per aquesta raó, que crec que no ens hem de deixar influenciar ni dominar pels nous aparells. Això no és una guerra entre la tecnologia i els éssers humans, simplement és saber adaptar-se als canvis sense anar més enllà. Nosaltres som persones de carn i ossos, capaces de pensar i sentir per nosaltres mateixes, capaces de no obsessionar-nos, però sobretot, capaces de no aïllar-nos del món real per una simple màquina”.

Per Iratxe Ricarte