Mostra tots els articles de 02julia.rovira

Lectura, un hàbit perdut?

Actualment, amb totes les noves tecnologies que tenim a l’abast existeixen moltíssimes formes d’entreteniment. Una de les més antigues és la lectura; amb totes les opcions d’art, cultura i entreteniment del moment, està desapareixent l’hàbit de la lectura? Tot i que actualment la lectura s’ha adaptat a les noves tecnologies anant més enllà del tradicional llibre de paper i tinta, quant de temps dediquen les noves generacions a llegir?

Per a comprovar si realment la lectura està desapareixent, s’ha dut a terme una enquesta a una mostra de 31 alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Alt Penedès. Observant els resultats hem pogut treure les conclusions següents. La majoria dels estudiants llegeixen un total d’entre 0 i 3 hores a la setmana. Tanmateix, en una escala del 0 al 5 la majoria han puntuat positivament entre un 3 i un 4 que els agrada llegir. També cal dir que només una minoria del 23,8% no consideren la lectura com una activitat a fer en el seu temps lliure.

D’altra banda, també es va preguntar l’alumnat pels seus gustos i interessos de lectura. La gran majoria dels alumnes prefereixen llegir novel·les reals i de ficció, en un segon i tercer lloc molt llunyà prefereixen revistes i relats curts. De cara als gèneres, els alumnes s’inclinen més cap a llibres d’aventures, de ciència-ficció i de trama policiaca. També hi ha interès per llibres de temàtica fantàstica, amorosa i romàntica. Per últim, la majoria d’alumnes llegeixen en català i castellà, i és una minoria la que llegeix llibres en llengües estrangeres.

En conclusió, la lectura és una activitat de lleure per la qual els alumnes tenen interès i gaudeixen. Tanmateix, no hi dediquen gaire temps. S’ha pogut comprovat que la lectura no desapareixerà, és una forma de cultura tradicional que s’ha mantingut popular amb els anys i la seva capacitat d’adaptació farà que continuï present durant molt de temps.

Per Júlia Rovira

Movies, original or dubbed version?

Meanwhile the movie industry was developing, there was another sector growing alongside. The dubbing industry has become an important part of economy in many countries around the world. But recently, globalization has changed the way in which the world communicates and connects, making society more open to other cultures and therefore new languages. Now the question is; which one will preserve, movies or dubbing?

There is no doubt, that dubbing has demonstrated itself essential in entertainment. Not everyone had the same education or had access to the same resources, because of this the whole population may not know more languages than their own. Consequently, it’s obvious that dubbing lets the movie arrive to a larger amount of viewers. Besides, some individuals prefer not having to read subtitles while watching the actors play their role.

Despite this, I believe that watching movies, TV shows, etc., in original version is so much better than watching a dubbed one. Although the dubbing industry is big, it doesn’t always do the best job. For instance, I find myself getting distracted while watching a movie because the actor’s mouthing doesn’t quite match the words he is saying. Moreover, watching original pieces is a great way to get oneself involved in a new culture, learn a new language and understand another society. Then again, isn’t it so much better to hear the actor’s real voice? By the way, the original actor’s voice characterization tends to be better, and sometimes actors use different accents according to their character making their portrait of the role more unique. Furthermore, when dubbing, some of the jokes or plays on words are lost, in addition to the true meaning of the work.Per a Júlia Rovira 

On the whole, watching movies in their original version is better and much more recommended. It seems to me that when you’re watching a movie in its real version, you aren’t only having fun watching but also learning many useful things.

 Per Júlia Rovira

S’ajorna la Selectivitat!

Ja fa uns dies el ministeri d’educació estava plantejant-se ajornar les PAU, tot i així no hi havia una data fixada. El 31 de març però, van sortir les dates definitives. Les PAU s’ajornen un mes. Estaven previstes pel 9, 10 i 11 de juny, i ara es duran a terme el 7, 8 i 9 de juliol a Catalunya. L’ajornament s’ha decidit tenint en compte l’escenari actual de classes suspeses per l’expansió de la Covid-19. La decisió s’ha pres en plena vigència de l’estat d’alarma, declarat des del 15 de març.

Els ministeris de les comunitats autònomes asseguren que no volen que cap estudiant “perdi el curs”. I pel que fa als resultats, han planificat que es publiquin abans del 17 de juliol. Cal recordar, que les dates de cada comunitat autònoma són diferents! Pel que fa a les proves d’aptitud personal (PAP) per als graus d’Educació Infantil i Educació Primària que s’havien de fer el 25 d’abril s’han reprogramat per al 19 de juny.

A més, també s’ha anunciat que la selectivitat d’aquest any exclusivament canviarà una mica de format per adaptar-se a la situació.  No hi haurà una reducció de temaris, ja que els centres de batxillerat trien el ritme d’aprenentatge dels continguts i activitats. Josep Bargalló, conseller d’educació de la Generalitat, explica que els exàmens seran els mateixos i de la mateixa dificultat. Tanmateix, l’alumne podrà escollir entre més opcions que en altres ocasions per poder triar allò que van tractar a classe. De manera que s’ha flexibilitzat l’opcionalitat en els exàmens de la Selectivitat.

Per Júlia Rovira