He realitzat un estudi per esbrinar si l’ús dels mòbils i a les pantalles havia augmentat en la població jove durant aquestes darreres setmanes.

Primerament, vaig preguntar els enquestats si en una situació normal consideren que pasen un gran nombre d’hores amb el mòbil i les pantalles. Un 73% dels enquestats va respondre que sí; és a dir, que consideren que passen moltes hores mirant el mòbil i davant les pantalles. I els enquestats restants, un 27%, va respondre que no.

En segon lloc se’ls va preguntar a quin dispositiu li dediquen més temps en una situació normal: mòbil, tablet o ordinador. Clarament veiem que un 60% utilitza més el mòbil i de la població restant, un 20%, la tablet i un altre 20% l’ordinador.

Seguidament, se’ls va preguntar si dedicaven, en una situació normal, més temps al mòbil i les pantalles per oci o per feina. La gràfica és clara: un 80% dedica més temps per oci mentre un 20% ho fa per feina.

En quart lloc, se’ls va preguntar quántes hores diàries dedicaven al mòbil i les pantalles abans de l’estat d’alarma, per després comparar-ho amb les hores diàries durant l’aillament. Una població miniotària d’un 7% dedica entre 1 i 2 hores, un 40% les utilitza entre 2 i 3 hores, un 20% entre 3 i 4 hores i, per últim, un 33% entre 4 i 5 hores.

A la pregunta “ha augmentat el temps d’ús del mòbil i les pantalles durant el confinament?”, un 100% ha respost que sí. 

Durant el confinament, els enquestats utilitzen el mòbil i les pantalles un mínim de 5 hores. Trobem els tres percentatges igualats a un 33,3%, amb les franges d’entre  5 i 6 hores, entre 6 i 7 hores i més de 7 hores.

També els percentatges s’igualen amb la pregunta de si dediquen més temps per oci o per feina, amb un 47% per oci i un 53% per feina. En una situació normal predomina un major temps per oci mentres que durant la pandèmia predomina la feina, tot i que els percentages estan molt igualats.

Per últim, també podem veure que el dispositiu predominant durant aquesta etapa passa a ser l’ordinador amb un 60% mentre el mòbil queda minoritari amb un 6%.

Amb aquest estudi he pogut comprobar que el temps d’ús dels mòbils i les pantalles ha augmentat durant el confinament i que en una situació normal el dispositiu més utilitzat és el mòbil. Tot i això, aquestes darreres setmanes el més utilitzat passa a ser l’ordinador. Això té relació amb el fet que durant aquests dies que ens ha tocat viure, els dispositius s’utilitzen més per feina que per oci.

Per Marc Garcia

En l’enquesta realitzada vam preguntar a diversos alumnes de diferents instituts i una franja d’edat bastant reduïda anant del 16 als 18, com els afectava a ells, els estudiants, la Covid-19.

Veient els resultats de l’enquesta observem que només un d’ells el va patir, però en la pregunta dels familiars, ja en són 4 els qui  han viscut de prop el virus.

La majoria d’ells no ha incomplert cap norma, excepte una persona que va aprofitar a passar a veure un amic quan anava a comprar, així que trobem un 93,3%, és a dir un gran percentatge de persones complint les normes.

Respecte els dies a casa, l’entreteniment digital que tenim actualment, a un 80% els ha ajudat a passar estones més entretinguts, així utilitzant diversos aparells electrònics com l’ordinador o el mòbil i amb aplicacions com: instagram, netflix, HBO, play, twitter, youtube,… entre d’altres.

En la pregunta de “El centre educatiu en el qual estàs adscrit t’està facilitant l’aprenentatge de les matèries impartides?”, la majoria de respostes han estat positives però algunes han indicat que no en totes les matèries se’ls hi era facilitada la informació per continuar aprenent la matèria impartida. Tot i així de les 15 persones que se’ls hi ha fet l’enquesta, 10 han confirmat que l’institut els estava facilitant l’aprenentatge.

Això ens porta a la pregunta següent on els estudiants ens indiquen els mètodes amb els que l’institut els està ajudant a seguir amb les classes. La majoria són via correu electrònic, tot i que també amb l’ajuda de classes online o amb vídeos explicatius de la matèria.

Tot l’alumnat creu que és necessària l’ajuda del professorat per poder acabar el curs i assolir els continguts de les matèries.

Finalment, a la pregunta “Creus que es podrà tornar a l’institut abans que s’acabi el curs?”, un gran percentatge no creu que es pugui tornar tot i que també hi ha opinions que no estan del tot segurs o que sí creuen que es podrà tornar properament a les aules.

Per Gal·la Nadal

D’ençà que es va decretar l’estat d’alarma, per tal de col·locar-nos en posició de defensa contra el virus (COVID-19), vivim una situació d’irrealitat la qual, sorprenentment, ens està fent prendre consciència, valorar i interpretar, de forma molt diferent, la realitat que vivíem abans d’aquest malson.

Una de les conseqüències del confinament, i la que he tractat personalment, és que molts adolescents van desaparèixer de l’institut per tal de refugiar-se amb les seves famílies a casa. I els alumnes de 2n de batxillerat, com estan vivint aquests temps? Com s’estan preparant per a la selectivitat i com ho fan per seguir les classes?. Aquest apartat és el que he decidit tractar i fer-ne un estudi amb l’objectiu de saber com porten aquests alumnes, l’ensenyament en aquests temps de confinament i la preparació de les proves PAU. Dit d’altra manera, si estan satisfets amb l’ensenyament digital.

En el meu estudi, he fet l’enquesta a tretze alumnes de 2n de Batxillerat, com no podia ser d’altra manera, per tal de veure si estan satisfets amb l’ensenyament online, bàsicament.

A continuació, he fet esment de les preguntes que m’han semblat més oportunes per comentar. 

Una de les primeres preguntes que vaig fer va ser si estaven satisfets amb el model d’ensenyament digital. La resposta va ser un 38,5% que sí i el 61,5% restant que no. Observem que la majoria creu que no, i això pot ser degut a diverses causes, però crec que la principal és perquè no tenim a disposició tota la informació i material necessari per tal de resoldre els dubtes de les diferents tasques plantejades.

Una altra pregunta que vaig realitzar va ser si creien que el seu centre duu a terme un bon ensenyament durant aquest confinament. La resposta a aquesta pregunta va ser que el 30,8% creu que sí, un 61,5% creu que no, i els altres 7% restants creu “altres”. Veiem, altra vegada, que la gran majoria dels enquestats pensa que no, i la resposta a això pot ser similar a la pregunta anterior.

També tenia curiositat per saber si tots aquests adolescents preferien el llibre digital abans que el llibre en paper. La resposta va ser la següent: el 84,6% no i l’altre 15,4% restant sí. Per tant, i fins al moment veiem que el llibre en paper sempre serà millor que el digital. 

La següent pregunta realitzada, i lligada amb l’anterior, va ser que si quan s’acabés el confinament, estarien disposats a seguir els estudis en línia. La resposta va ser un 7,7% que sí i l’altre 92,3% que no.

També vaig trobar oportú preguntar si algú d’aquests 13 alumnes havien tingut alguna mena de dificultat a l’hora de fer els deures a casa, ja que sóc conscient que no tothom disposa dels mateixos recursos digitals. La resposta va ser un 61,5% afirmativa i un 38,5% negativa. 

La penúltima pregunta va ser si se sentien més motivats a l’hora d’estudiar digitalment que amb l’ensenyament tradicional?

La resposta va ser que el 69,2% que no. El 15,4% que sí i l’altre 15,4% restant li era indiferent. Personalment, jo no em sento més motivada, i en veure la resposta vaig veure que no era l’única.  

La darrera pregunta, i potser la que més interès té a data d’avui entre els estudiants de 2n de batxillerat, era si creien que hi havia una altra manera de preparar la selectivitat (PAU).

Un 69,2% ho tenia clar, mentre que un 30,8% pensava que sí hi havia una altra manera de preparar-la.

Tenint en compte els resultats d’aquesta enquesta, podem concloure que la gran majoria dels enquestats no estan satisfets amb el model d’ensenyament digital. D’altra banda, i no menys important, el 61,5%, el qual representa la gran majoria, creu que el seu centre no duu a terme un bon ensenyament, i una de les causes pot ser la manca de classes, per part del professorat.

També, i per sort, dels tretze alumnes enquestats el 61,5% no tenen cap mena de problema a l’hora de fer els deures a casa, però tot i que el percentatge dels que sí tenen dificultat és petit, concretament el 38,5%, no se’ls pot deixar de banda i el millor seria intentar ajudar-los, i si ho aconseguim millor que millor.

Vist això, i tenint en compte que un 69,2% no coneix cap altre manera de preparar les PAU, arribo a la conclusió que el que s’està fent ara des del centre és allò que s’ha de fer.

Per Gisela Saperas