El professorat que ens educa al llarg de la nostra etapa estudiantil té un paper molt important.  La seva manera de transmetre’ns els coneixements pot aconseguir motivació per part nostra. Tot i això  nosaltres també influïm en ells, segons la nostra actitud i respecte, és evident que  ells es sentiran més o menys  còmodes. Fa unes setmanes vam fer un estudi per veure la visió de diferents estudiants de 2n de Batxillerat respecte el professorat. Els hi vam fer un seguit de preguntes i aquí us mostrem alguns dels resultats. 

La primera pregunta era la satisfacció dels alumnes respecte el professorat. Els resultats són majoritàriament de satisfacció mitja. La majoria de respostes van ser de satisfacció amb el professorat.

Una altra de les preguntes que els hi vam fer va ser si en algun cicle el professorat s’implica més. Certs alumnes pensen que a primària o a batxillerat els professors es mostren més implicats, mentres que un 40% creu que no hi ha un cicle on el docent es mostri més o menys implicat.

Alumnes i professors podem fer de l’etapa estudiantil un moment divertit i educatiu en comptes d’avorrit i pesat. Només cal que tots ens hi dediquem i donem el millor de nosaltres mateixos perquè així sigui.

Per Rita Miralles

Aquest és un estudi sobre si es feia un ús correcte del telèfon mòbil o un ús incorrecte.

Per començar aquest estudi vaig realitzar unes enquestes a 17 estudiants de segon de batxillerat dels diferents instituts de Vilafranca del Penedès.

En la primera pregunta que era: a quin institut vas?, em van respondre 11 alumnes de l’ institut Alt Penedès, 5 alumnes de l’Eugeni d’Ors i 1 alumne de l’ institut nou de la Girada. 

En la segona pregunta, que era sobre si disposaves o no de telèfon mòbil. El 100% dels alumnes que van realitzar l’enquesta van contestar que si disposaven de telèfon mòbil. 

En la tercera pregunta, que era sobre quant de temps utilitzes el telèfon mòbil?. Un 35% va respondre que el feia servir en una mitjana de 2 a 3 hores. Un altre 35% va respondre que utilitzava el telèfon de 4 a 6 hores. Un 24% va respondre que utilitzava el telèfon de 6 a 8 hores. I el 6% restant van respondre que l’utilitzaven més de 9 hores al dia. 

En la quarta pregunta que tractava sobre a què dediques més temps en el mòbil?, les respostes van ser molt variades. Un 26% l’utilitzava per Instagram, un  altre 26% per el Whatsapp i un altre 26% enYoutube. En una minoria més clara un 11% l’utilitzava en jocs, un 9% en buscar informació, un 1% en Snapchat i un 1% en Facebook.    

En la cinquena pregunta de creus que hauries de reduir el temps d’ús? Un 82% va contestar que sí que ho creia que l’havia de rebaixar i un 18% creia que no l’havia de rebaixar.

En l’última pregunta, en cas afirmatiu depenia de les respostes anteriors. A aquells que havien respost de forma afirmativa se’ls preguntava quina activitats realitzarien si haguessin de rebaixar elseu ús.En aquesta pregunta de les respostes obtingudes va estar més o menys repartides les respostes per igual. 3 persones van contestar llegir, 6 persones van contestar jugant a jocs de taula, 6 persones van contestar mirar la televisió i3 persones van respondre altres.

Les conclusions finals que podem arribar amb les dades que hem extret de les respostes són que les persones estant fent un bon ús del telèfon mòbil i no n’estan fent un mal ús. I en comptes d’estar molta estona al telèfon les dediquen a unes altres activitats que no sigui d’estar amb tanta tecnologia.

Per Adrià Varela

Sabem que segon de batxillerat és un dels cursos més estressants, i principalment tot per aconseguir una nota, un número que dictarà el nostre futur, ja que tots volem estudiar allò que ens ompli i ens faci créixer com a persones.  Així doncs, mitjançant aquesta enquesta realitzada a vint estudiants de segon de batxillerat sobre el seu temps lleure, hem volgut saber en què i amb qui inverteixen els alumnes el seu poc temps lliure.

D’aquests vint alumnes, dotze eren dones i vuit homes. Així doncs, a la primera pregunta se’ls hi preguntava en què acostumaven a dedicar el seu temps lleure. El 80% inverteix el seu temps lleure en quedar amb els amics i amigues. Del 20% restant, un 10% mira series o pel·lícules i la resta acostuma a fer esport o activitats a l’aire lliure.

També se’ls hi ha preguntat quantes hores al dia disposen de temps lleure: un 45% dels estudiants acostuma a tenir més de 3 hores, seguidament, un 35% sol disposar entre 1 i 3 hores al dia i finalment el 20% restant han respost menys d’una hora diària.

A continuació s’ha preguntat sobre la seva satisfacció envers la quantitat de temps lleure: el 55% ha respost que no estan satisfets, un 30% dels alumnes sí que ho està i el nombre restant ha contestat que depèn.

Molts cops aprofitar el temps i sentir-se realitzat és una tasca difícil, i per aquest motiu hem volgut saber si s’acostumaven a sentir productius durant aquest temps lleure. La majoria del 75% ha respost que a dies i el 25% restant, sí que s’acostuma a sentir productiu. El que ens indica que cap alumne no se sent productiu.

Per finalitzar, hem volgut saber amb qui acostumaven a invertir els estudiants el seu temps lleure. El 90% amb els amics i el 10% restant amb els pares i germans. Mostrant-nos així un 0% d’alumnes que destina el seu temps lleure sol o amb altres familiars.

Els resultats obtinguts no són gaire diferents dels esperats ni tampoc gaire diferents entre ells, tot i que hem de tenir en compte que tan sols s’ha enquestat a vint alumnes i per tant, els resultats són aproximats.

Per Clara Echevarría

Les revoltes de les dones al llarg del segle XX fins a l’actualitat han permès que les dones de la major part del món puguin votar, tenir una educació, tenir una feina, i entre d’altres drets que s’ajusten cada vegada més a la igualtat entre gèneres. Tot i així, encara no ens trobem en aquesta igualtat ja que hi ha molts casos de discriminació cap al sexe femení, com per exemple el fet que 7 de cada 10 dones pateixen violència de gènere o el fet que més de 700 milions de nenes menors d’edat són casades cada any per obligació.

A Espanya, durant el franquisme es va fer una gran endarrerida pel que fa els drets de les dones ja que es va normalitzar molt la divisió segons el gènere, on les dones treballaven a casa i els homes anaven a treballar a alguna empresa. Amb el temps, les lleis que s’han actualitzat i els canvis que la mateixa societat ha fet, han permès que la situació millorés. Però, de veritat ara mateix vivim en una societat totalment igualitària?

En el meu estudi, he fet l’enquesta a cinc homes i cinc dones majors d’edat per tal de veure si creuen que la societat en la que vivim és justa i igualitària amb la diferència de gènere. Per començar, he preguntat què creuen que és la igualtat de gènere i les respostes han estat les següents.

Només quatre persones han “encertat” la definició exacte de igualtat de gènere, i és que els homes i les dones tenen els mateixos drets tant judicials com en la vida quotidiana. Mentre que, dues persones creuen que hi ha igualtat quan els dos gèneres són iguals davant la llei i la resta d’enquestats creuen que la igualtat es basa en que els dos sexes tenen les mateixes capacitats.

Seguidament, he preguntat qui creia que vivim en una situació de igualtat i sorprenentment el 70% creu que no, mentre que el 30% restant creu que sí. Des del meu punt de vista, i de la majoria, no vivim en una situació de igualtat.

Pel que fa la feina, he fet dues preguntes que estan bastant relacionades i és que, he preguntat si tots aquells que treballen creuen que tant un home com una dona podria fer la seva feina igual de bé i és que el 100% creu que qualsevol dels dos gèneres és apte per fer qualsevol feina. Per altra banda, he preguntat si creuen que una dona i un home haurien de cobrar el mateix salari per fer la mateixa feina i, un altre cop, el 100% han respost que sí.

M’he atrevit a fer una pregunta una mica més personal, i he preguntat si alguna vegada havien viscut una situació de desigualtat, i si era així, a on. Cal destacar que, més de la meitat dels enquestats han patit alguna desigualtat ja sigui a la feina, a casa o al carrer.

Finalment, tenia curiositat per saber si creien que la Justícia Espanyola era justa pel que fa els casos de desigualtat de gènere i quin creien que hauria de ser el càstig per a una “persona” que ha abusat sexualment d’una dona sense el seu consentiment. En primer lloc quatre persones creuen que la Justícia Espanyola no és justa mai, mentre que les altres sis persones creuen que aquesta és justa depenent del cas. Per acabar, cal dir que entre les respostes més freqüents trobem que el càstig per els abusadors hauria de ser la presó, sense possibilitat a sortir, o altres opcions com la pena de mort, el patiment psicològic, entre d’altres.

Per Foix Morgades