Lectura, un hàbit perdut?

Actualment, amb totes les noves tecnologies que tenim a l’abast existeixen moltíssimes formes d’entreteniment. Una de les més antigues és la lectura; amb totes les opcions d’art, cultura i entreteniment del moment, està desapareixent l’hàbit de la lectura? Tot i que actualment la lectura s’ha adaptat a les noves tecnologies anant més enllà del tradicional llibre de paper i tinta, quant de temps dediquen les noves generacions a llegir?

Per a comprovar si realment la lectura està desapareixent, s’ha dut a terme una enquesta a una mostra de 31 alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Alt Penedès. Observant els resultats hem pogut treure les conclusions següents. La majoria dels estudiants llegeixen un total d’entre 0 i 3 hores a la setmana. Tanmateix, en una escala del 0 al 5 la majoria han puntuat positivament entre un 3 i un 4 que els agrada llegir. També cal dir que només una minoria del 23,8% no consideren la lectura com una activitat a fer en el seu temps lliure.

D’altra banda, també es va preguntar l’alumnat pels seus gustos i interessos de lectura. La gran majoria dels alumnes prefereixen llegir novel·les reals i de ficció, en un segon i tercer lloc molt llunyà prefereixen revistes i relats curts. De cara als gèneres, els alumnes s’inclinen més cap a llibres d’aventures, de ciència-ficció i de trama policiaca. També hi ha interès per llibres de temàtica fantàstica, amorosa i romàntica. Per últim, la majoria d’alumnes llegeixen en català i castellà, i és una minoria la que llegeix llibres en llengües estrangeres.

En conclusió, la lectura és una activitat de lleure per la qual els alumnes tenen interès i gaudeixen. Tanmateix, no hi dediquen gaire temps. S’ha pogut comprovat que la lectura no desapareixerà, és una forma de cultura tradicional que s’ha mantingut popular amb els anys i la seva capacitat d’adaptació farà que continuï present durant molt de temps.

Per Júlia Rovira

“LA CANTINA” AGRADA?

Després de realitzar una enquesta anònima i a ’atzar a 20 persones de 2n de Batxillerat de l’Institut Alt Penedès, sobre diferents característiques del servei de “la cantina”, he pogut analitzar els seus punts forts i febles, aspectes a millorar, i en definitiva, si realment és útil pel conjunt estudiantil.

La primera pregunta consistia a separar entre la gent que mínimament va un cop l’any a la cantina i la gent que no ho fa mai. A partir d’aquí els resultats indiquen que una clara majoria si l’utilitzen, freqüentant més de 1 cop per setmana que no pas de forma més puntual com 1 cop al mes o a l’any. A més a més, per la gent que comenta que mai hi va, tenien una altra pregunta, on podien respondre el perquè, sortint per clara majoria (80%) que no tenen la necessitat, i de forma més minoritària (20%) perquè el preu dels productes és excessiu.

En una segona fase, vaig enfocar l’enquesta per la gent que mínimament va 1 cop el curs a la cantina (15 persones de les 20 totals), perquè realment és la gent que pot valorar-ne els diferents aspectes rellevants. En primer lloc, vaig preguntar pel tracte dels encarregats, i realment és bo perquè només 3 persones van respondre NO. En segon lloc, volia saber quin o quins eren els productes que més es venien, i les canyes de xocolata van sortir guanyadores, tot i que, els entrepans no es queden massa enrere. La resta d’elements, tenen un consum molt petit. En tercer lloc, la idea era conèixer una mica els valors saludables dels estudiants i realment puc afirmar que en tenen, perquè el 100% dels enquestats creuen oportú obrir un espai on hi hagi peces de fruita, per exemple. En 4t lloc vaig preguntar, per una banda, si el producte que es ven agrada i quina és la valoració respecte al preu, per després en un mateix gràfic fer-ne la comparativa. La gran majoria de la gent creu que el producte és correcte, perquè només hi ha un NO. Tot i això dins dels 14 SÍ, 8 d’ells creuen que el preu és correcte i 6 excessiu, per altra banda i de forma poc coherent, la persona que va respondre que NO li agradava el que es venia, creu que el preu és correcte.

Per últim, i d’aquesta forma concloure l’enquesta, vaig demanar que valoressin la cantina de l’1 al 5, sent per ordre, de poc a molt correcte. La mitjana de tots els resultats va ser 3,33, és a dir, arrodonit, la valoració per majoria un 3, significant un aprovat, sense ser ni molt bo ni molt dolent. Analitzant les respostes una a una, no hi va haver cap 1 ni cap 5, per tant es reafirma la conclusió final.

Per Roger Vidal

 

 

El teletreball, el pitjor enemic?

Quan estem en temps difícils, la paraula “solidaritat” i “esperança” agafen més força que les altres. I és que actualment, un virus s’ha establert arreu del món i només hi ha una única solució davant la incertesa que això comporta i és quedar-se a casa. Però aquesta acció també té les seves parts negatives i una d’elles és: Com es conviu dins de casa?

Molta gent s’ha quedat sense feina, perquè ha estat acomiadada o se li ha aplicat un ERTO. Però dins del grup també n’hi ha uns altres i són els anomenats “teletreballadors”. Consisteix en un grup de persones que durant el confinament exerceixen la seva feina des de casa, vía internet, i així aconseguir que la seva professió segueixi amb la màxima normalitat possible. 

Però des del meu punt de vista, han de superar moltes adversitats. Una d’elles és aprendre a fer funcionar un aparell electrònic i totes les funcionalitats corresponents. Posteriorment, aprendre a conviure amb els teus companys de pis, siguin fills/es, parella o simplement amics, que hauran d’acceptar que durant tot el dia no podràs estar per ells, només a l’hora de menjar i poca cosa més. I, finalment, han de dedicar-li les hores necessàries perquè els objectius de l’empresa o entitat surtin tal i com estaven marcats. En fi, “que déu els agafi confessats!.

Per Roger Vidal