L’altre dia per casualitats de la vida, vaig trobar un programa a la televisió que han estrenat fa poc a la Cuatro que es diu «Operación Congo». Aquest programa, pels que no ho sàpiguen, tracta sobre un home que va viatjar al Congo per construir una escola per a tots els nens pobres que no hi poden anar que viuen allà.

El que em va impactar d’aquest programa és que mostrava una realitat sobre aquella zona del món de la que nosaltres no sabem ni la meitat. És molt impressionant, perquè el comences a veure com una persona que creu que té un mínim de coneixements sobre la situació que viu la pobra gent del Congo, però la realitat és molt diferent: NO EN SABEM RES.

Constantment, a les notícies apareixen conflictes arreu del món, i els casos dels immigrants que buscant la seva salvació, creuen el Mediterrani en bots que amb prou feines se sostenen sobre de l’aigua. També, el típic anunci de nens amb desnutrició en els que et demanen que col·laboris amb campanyes per ajudar a alimentar-los. Això és molt trist, però sovint no li donem la importància real que tenen aquests fets.

Gràcies a aquest programa, m’he adonat de la situació real en la qual viu aquesta gent:
no només és la forta desnutrició o les ganes de salvar-se que els porten a jugar-se la vida
creuant el Mediterrani, o els tres conflictes que ens ensenyen a les notícies…Hi ha alguna cosa més… Això no és ni un terç de què realment passa en aquesta zona del planeta. Allà hi ha 48 violacions cada hora, i és de fet el país amb més violacions del món. Als nens petits els separen de les seves famílies per sotmetre’ls als durs entrenaments militars, dels que o bé surten com a militars, que pocs d’ells o fan, o bé moren. La gent es mor de gana pel carrer, i els pocs que se salven han de treballar durament per un sou que pot no arribar ni a deu euros al mes, i de fet ,els que cobren això, són privilegiats. És un país en el qual no has fet un pas i ja t’estan extorsionant, i és que aprofiten qualsevol oportunitat per treure’t els diners. Les zones on en teoria la gent hauria de tenir menjar, com ho són els camps de refugiats, només 2500 persones tenen assegurat un sol àpat al dia, i aquesta xifra no arriba gairebé ni a un quart de la quantitat total de gent que es troba en aquests camps. No hi ha hospitals en molts quilòmetres, i els pocs que hi ha estan sempre per sobre del nombre de pacients que poden atendre.

És molt dur adonar-te que vius en un món de somnis, en una espècie de bombolla que crea la gent rica i poderosa, i que en realitat ets molt lluny de saber el verdader horror que és viu. Simplement ens tracten com a titelles, ens fan treballar, ens ensenyen amb petites coses que podríem estar pitjor, i nosaltres simplement ens conformem.

I el pitjor de tot és que et quedes impotent, perquè, què puc fer jo per ajudar a aquella gent? Com se suposa que els puc ajudar? I per què coi la gent que té el poder de canviar això no ho fa? Per què és capaç de permetre-ho, i a sobre d’aprofitar-se d’aquesta situació?

Realment el món no és com ens ensenyen, la realitat és cruel i horrible. El món no està fet de floretes, al món hi ha guerres, fam, violacions, pobresa… Crec que ja arribat l’hora d’intentar canviar aquesta situació, i que ens comencin a explicar com és el món realment. Volem conèixer la realitat, per molt dura que sigui.

Per Laura Beltri