Després de la diada de St. Jordi de la que no puc parlar directament, doncs no vaig poder assistir els Jocs Florals per motius familiars, reprenc el blog amb la trobada del grup de lectura d’adultes.
Ha estat una xerrada, molt centrada en el llibre, vull dir sense anar d’una cosa a altra i sense crear petits grups amb diferents converses (som així d’espontànies i no tenim cap norma). He fet un petit recull de les qüestions que han sorgit al llarg de la conversa. Si de tot el que aquí escrigui hi ha interpretacions errònies o falten més comentaris, m’ho podeu comunicar per rectificar, afegir o treure.
Totes estem d’acord que el llibre està ben escrit. Las descripcions de paisatge i de la natura en general, son precioses. També les descripcions de les escenes familiars o trobades, del passeig en barca, són descrites magistralment.
Perdem la proximitat del lloc, es dir no coneixem les característiques que descriu de les Universitats de que parla, així com tampoc alguns dels poetes que anomena. Es dir la part de la cultura americana que per a nosaltres ens és desconeguda. Gracies que tenim a la Kymm que és de Boston i ens explica els detalls i ens amplia la informació.
Parlem dels personatges. La primera que surt i que dona més per parlar és la Charity. Per el seu caràcter, sempre organitzant i donant ordres a tothom.però especialment el marit. La Deta ja la va veure venir des de les primeres pàgines. La troba insoportable, també la Rosa sobre tot amb el seu marit. Però té una part bé sigui per la seva fisionomia i les seves maneres que captiva a la gent. I ara entra la Kymm i diu : Qué explica el narrador? A mi em fa l’efecte que mira per sobre de les espatlles. Es dedica a criticar i el trobo pedant. El narrador es compadeix del marit de la Charity. Però i ell? que ni tan sols parla de la seva dona i el seu accident fins gairebé al final.
Comencem a dir que pot ser és la impressió que té el narrador de les situacions i les persones i per això ens agradaria que ens expliquéssim la mateixa història però narrada per qualsevol dels altres personatges.
En Sidney el marit de la Charity el veiem, segons el descriu el narrador, com a una persona que es troba sempre en el m’agradaria ser però que mai arriba a fer. Segons ens presenta en Larry en la descripció que fa cap el final sobre la habitació de les eines d’en Sidney, totes ben posades i esperant per fer-ne l’ús. Dins d’aquesta descripció la Kymm veu una pedanteria del narrador afegir que troba un llibre per fer rimes col.locat de l’inrevés com mig amagat perquè ningú el trobi.
De la Sally en general l’hem viscut com a dona intel.ligent i pacient. Pensem que l’amistat de les dues parelles es dona gracies a elles, que tenen una relació més intima de més coses parlades, que no pas entre els dos homes.
Hi ha llaços d’amistat veritables entre les dues parelles? Ens decantem per una necessitat d’una parella de donar i l’altra de rebre. Però sí que a partir d’aquí neix una amistat i uns lligams forts, que es van tornant en estimació mútua.
Quina meravella poder fer un any sabàtic a Itàlia i poder tenir algú que et vagi mostrant i explicant sobre l’art i la literatura. Tot un luxe!
A continuació us posem el poema en castellà que la Kymm amablament ens ha traduit. Es troba al principi del llibre de l’edició en anglès. També el podeu sentir recitat
per ella mateixa en el video.
Podría darle todo al Tiempo
Robert Frost (traducción literal de Kymm Coveney de la cita de En lugar seguro)
Al Tiempo nunca le parece que sea valiente
Ponerse contra los picos de nieve
Aplanarlos con la ola que corre,
Ni se ve alegre cuando permanecen agachados,
Sino sólo serio, contemplativo y serio.
Lo que ahora es tierra será isla de océano,
Luego remolinos alrededor del arrecife hundido
Como la curva en la comisura de una sonrisa;
Yo podría compartir con el Tiempo su falta de alegría o pena
Por tamaño cambio planetario de estilo.
Podría darle todo al Tiempo excepto
Lo que yo he guardado. Pero ¿porque declarar
Las cosas prohibidas con las que mientras la Aduana dormía
He cruzado a lugar Seguro? Porque estoy Allí
Y de lo que no me separaría me lo he quedado.
I Could Give All To Time
Robert Frost (Crossing to Safety quote)
To Time it never seems that he is brave
To set himself against the peaks of snow
To lay them level with the running wave,
Nor is he overjoyed when they lie low,
But only grave, contemplative and grave.
What now is inland shall be ocean isle,
Then eddies playing round a sunken reef
Like the curl at the corner of a smile;
And I could share Time’s lack of joy or grief
At such a planetary change of style.
I could give all to Time except – except
What I myself have held. But why declare
The things forbidden that while the Customs slept
I have crossed to Safety with? For I am There
And what I would not part with I have kept.
