XIII TROBADA GRUP DE LECTURA ADULTES



Comencem pel final:
propera trobada llegirem el llibre de Silvia Alcantara Olor de Colònia Edicions de 1984
i la reunió serà durant el segon trimestre un cop passat l’empatx de les Festes Nadalenques.

Aquesta mateixa tarda ens hem trobat les components del grup (Montes, Olga, Cristina, Rosa, Mercè, Aïda, Deta, Kymm i Àngels) Ens hem convertit en un grup força estable, però que ens agradaria poder fer lloc a més participació tant de dones com homes i també de diferents llocs, al igual que passa a les aules de la nostra escola. ANIMEU-VOS A COMPARTIR LECTURES!

CURS 2009-20010


Hola, de nou a tots i totes!
Com us ha provat l’estiu?
Al obrir la biblioteca aquest setembre tot estava tranquil i adormit, de mica
en mica hem anat traien la pols als llibre i prestatges, hem despertat a la Jaumeta de les seves vacances quan tot just es desperta aquest cuquet que tots portem a dins i que ens fa posar en marxa i disponibles per totes les coses que ens han de succeir durant aquest curs.
Ja veieu, un primer regal és aquest grafiti per la nostra Biblioteca que ens va fer en Borja,un amic de 4t. d’ESO que viu a Talavera de la Reina. El cartell el trobareu penjat a la porta d’entrada de la biblio.
Aviat us presentarem els nous ajudants de 6è per aquest curs i a primers d’octubre obrirem el servei de préstec.

Heu llegit aquest estiu?
Si voleu compartir els llibres que us han agradat ens podeu escriure.
Hi ha quatre llibres recomenats per fer lectura en veu alta per participar en un
concurs organitzat per la Fundació Enciclopedia Catalana que hem comprat i que he llegit aquestes vacances i que us recomano llegir. Mireu aquesta adreça:
http://www.enciclopedia-catalana.com/ftp/grec/fundacio/PROPOSTES/lectures.html

Mostra de treballs sobre la CAPUTXETA VERMELLA

Com activitat conjunta d’escola, des de la biblioteca hem fet una exposició de llibres de la Caputxeta Vermella, diferents versions per diferents edats i diferents il.lustradors. Amb aquest ventall de llibres, cada nivell ha realitzat un treball.

Educació Infantil desprès d’explicar el conte van realitzar la il.lustració, van escriure el titol i el mès grans van fer una frase .

EDUCACIÓ INFANTIL2

El Cicle Inicial van rebre una carta del llop demanant que l’ajudessin a ser bo, així que el grup van respondre un per un la carta tot dient-li si li ajudaven o no. Mentre que els de segon van canviar el final del conte.

CICLO INICIAL DE PRIMÀRIA

El Cicle Mig han recreat el conte però canviant l’ambientació i l’època. Alguns tambè en canviat el títol. Altres el presenten en format còmic.
Del Cicle Superior presentem l’únic treball voluntari que s’ha fet.

CICLE MIG DE PRIMÀRIA

Tots el treballs elaborats van ser exposats a la biblioteca i per arrodonir la feina, un grup d’alumnes de 5è, van preparar durant el temps d’esbarjo des de l’abril fins a finals de maig, la representació del conte en la seva versió particular. Van preparar els decorats, el text, el vestuari i la música.
Van fer una representació per cada cicle i van tenir molt d’èxit.
Aquí deixem una mostra de la feina feta per compartir amb vosaltres i com a memòria d’una activitat realitzada durant el curs des de la biblioteca.

AJUDANTS DE LA BIBLIOTECA


Àngels:
Avui ens toca despedir-nos dels nostres ajudants d’aquest curs 08-09. En un principi van ser més els que es van apuntar, però el curs és llarg i els que han perdurat fins el final han estat en Gan Quan, la Hawa , la Clàudia i la Mami. Amb tots ells hem intentat donar un servei a l’escola passar-ho molt bé i remenar llibres i lectures. Tots menys la Mami que és de 5è marxen. Que sigueu benvinguts a l’institut.Per la biblioteca queda la vostre petjada.

Gan Quan:
En aquest curs he perdut molts esbarjos (patis) però no m’importa ja que me’ls he passat a la biblioteca ordenant llibres, prestant i retornant-los, fent encàrrecs…M’ho he passat molt bé. Ha sigut divertit i m’agradaria repetir-lo un altre cop. Però, malauradament, no puc, perquè he d’anar a l’institut.

Mami:
Hola lectors i lectores.
Sóc la Mami,, i és el primer any que faig d’ajudanta de biblioteca. M’ha agradat moltííííííííssim. L’any que ve continuaré ajudant a la biblioteca com ara.
M’hauria agradat fer més activitats d’aquestes: grup de lectura, intercanvi de llibres, …
Parlant d’activitats: ha dit la Àngels (la bibliotecària), que l’any que ve, farem un “Karaoke”. Com que a mi m’encanta cantar, em sembla molt bé.

Hawa:
Aquest any es el primer que sóc ajudant de biblioteca. Al principi érem molts ajudants, però després vam quedar només 4 ajudants de biblioteca. M’ho he passat molt be amb la Clàudia, el Gan Quan, i la Mami, que no deuria de ser la ajudanta de biblioteca. El que més he fet es ordenar llibres, prestar i retornar i fer càrrecs.

XII GLA : The Sorrows of an American (Elegia per un americà). Siri Hustvedt


Mientras las madres hablamos, los retoños dibujan

La última tertulia del Grupo de Lectura de Adultos para este curso nos pilló desprevenidas, despistadas y desleídas. En primavera la lectura altera también. Las que llegamos primero nos lanzamos al ordenador para ver qué decía la Internet sobre algunas sugerencias para el verano (hay parte de ti que ya está de vacaciones…). Descartamos Donna Leon porque a Deta no le gustan las novelas policíacas. Vuelven a rechazar la lectura de El atlas de las nubes de David Mitchell (¡son cuentos cortos!) así que no lo volveré a proponer. Nunca más. Armadas con títulos más adecuados, dejamos la tecnología y nos ponemos codos a la obra alrededor de la mesa pequeña. Faltan unas cuantas…
Entre ellas estaba la única que había leído la novela Elegía para un americano, y se rumorea que no le ha gustado. La fuente de este rumor, Deta, no ha acabado el libro, aunque confiesa que no le entusiasma tampoco. Àngels lleva menos de la mitad del libro leído, no porque le disgusta la lectura, sino porque le está costando concentrarse estos días y durante los pocos ratos que encuentra para la lectura en pleno final de curso, no acaba de engancharse. Kymm, con ocho páginas de lectura realizada, no puede opinar, pero su sugerencia de retomar la charla más adelante no está segundada por Cristina, quien agradece el mal pronóstico porque aún no ha acabado el penúltimo libro, En lugar seguro (GLA XI 28/04/09), el cual sí ha acabado por fin Montse, quien AHORA tiene ganas de comentarlo. María, que acude por primera vez y no acaba de explicarse un grupo de lectura que no lee el libro, se apunta a leer En lugar seguro y hablar de ello más adelante con Montse, Cristina y alguna caña.
Comentamos los títulos que habíamos gugleado y filtrado por algún blóguer renegado hasta dar con dos opciones de lectura veraniega. ¡A ver si terminamos al menos una de ellas antes de octubre!

A Short History of Tractors in Ukranian (Marina Lewycka), también bajo los títulos de La petita història dels tractors en ucraïnès y Los amores de Nikolai, arranca así:

Dos años después de la muerte de mi madre, mi padre se enamoró de una divorciada ucraniana rubia y glamourosa. Él tenía ochenta y cuatro años y ella treinta y seis. Aquella mujer estalló en nuestras vidas como una granada de peluche rosa que agitó las aguas turbias e hizo subir a la superficie un sedimento de recuerdos, propinando una patada en el trasero a los fantasmas de la familia.

La soledad de los números primos (Paolo Giordano) tiene la ventaja de ser una novedad de moda, y la desventaja de tener ya 136 reservas sin disponer aún de ningún ejemplar en las bibliotecas de la diputación de Barcelona. Deta opina confiadamente que “alguien acabará comprándolo”. Y sí, me siento aludida.

Resuelta esta duda, vuelve Montse a la polémica del libro que sí ha leído (que nunca es tarde si la dicha es buena y nadie ha leído el que tocaba) sobre si Charity, de En lugar seguro, es buena o mala. Volvemos al tema, puntualizando que Charity es buena, aunque a veces tanta bondad carga, y ofrecemos una anécdota del viaje reciente de algunas asistentas a Dublín, donde difrutamos de nuestra propia Charity. Deta concluye con acierto que “es un lujo dejarte llevar por una Charity”.
Fijamos la fecha para La caputxeta vermella (enhorabuena, Jaumeta, por los geniales resultados de tu dedicación y entrega), sacamos la foto y, hala, hasta el curso que viene. ¡Que el verano se lea bonito!

[pie de foto: Montse Jané, Kymm Coveney, María S. Leiva, Cristina Marco, Àngels Boza y Deta Conesa]

Jocs Florals districte Sants-Montjuïc’09



El dimarts 26 de maig els finalistes de cada cicle de Primària del nostre centre van assistir a l’entrega de premis de narrativa i poesia d’enguany. L’Ariadna (6è), la Irene (4t) i en Jeffry (2n). Va ser un acte entranyable on el alumnes de l’IES Luís Vives i el seu grup musical format per alumnes de 1r. d’ESO van executar brillantment diverses peces musicals.
Dos del nostres alumnes van ser premiats.
La Irene Garcia Tejada de 4t. va guanyar el primer premi de poesia de la categoria de Cicle Mig amb el poema titulat “L’illa i el vaixells”

L’illa i els vaixells

A les tranquil•les illes
arriben vaixells amb veles.
Van en busca de somnis
seguint cants de sirenes.

Allà ballen els peixos
amb les onades del mar,
tresors dins de calaixos
que cada nit volen brillar.

A la sorra les petxines
fan catifa daurada
que trepitgen les persones
en trobar l’illa estimada.

Irene Garcia Tejada
Maria Garcia

En Jeffry Moreno Pacheco amb el segon premi de poesia a la categoria de Cicle Inicial amb el seu poema titulat “La lluita del cavallers”

LA LLUITA DELS CAVALLERS

El cavaller s’enfronta
muntant a cavall,
a fer una guerra,
està disposat.

Porta casc, armadura i espasa
i fa tornejos de llança.

El cavaller tira fletxes
des de la muralla
i així comença una batalla.

Jeffry Moreno Pacheco
“El sentinela”

SHIBENDU LAHIRI



El passat dijous 14 de maig es va fer la xerrada d’en Shibendu Lahiri, besnét del cèlebre Yogui Lahiri Mahasay (1828-1895), conegut a través del llibre d’en Paramahansa Yogananda “Autobiografia de un Yogui”, traduït a diferents idiomes.
Shibendu té el privilegi d’haver rebut el procés original del Kriya Yoga d’acord a la tradició ancestral dels antics Rishis de la India, de pare a fill generació tras generació.
Des de 1988 viatge per tot el món, donen ensenyances i iniciant a aquells que ho demanen, sense crear cap mena d’associació.
Permeteu-me faci la transcripció de la conferéncia a castellà. Gràcies.

Shibendu Lahiri:
Me dirijo a padres, madres, abuelas de esta comunidad. ¿Qué prespectivas estáis esperando de la educación de vuestros hijos/as? ¿Queréis que se eduquen en las mismas divisiones que vosotros?
Nosotros somos una red de divisiones. Miremonos a nosotros mismos. Somos católicos, protestantes, evangelistas, mahometanos….Vascos, catalanes, gallegos, españoles, franceses, americanos. Formamos una comunidad de vecinos, un barrio, una región, un país. Incluso en las famílias existen divisiones, el hombre que tiene expectativas de la mujer, la mujer que también tiene expectativas respecto a su pareja. En cada individuo existen sus propias divisiones internas los miedos, los intereses y anhelos. Es la situación en la que estamos atrapados. Divisiones a nivel personal, familiar, comunidad y sociedad.
¿Qué tipo de vida estamos viviendo atrapados en estas divisiones?
El hombre es la especie que más seres humanos a matado en todo el planeta. Decimos que Dios nos ha hecho a su imagen y semejanza. Si es así ¡que Dios más horrible! De hecho, Dios, la Divinidad está libre de la división.
A pesar de todas estas divisiones estamos buscando la Divinidad. La Divinidad es acabar con las divisiones. Si las divisiones buscan la Divinidad, lo único que harán es perpetuar las divisiones. Nuestras divisiones no hay manera que alcancen esta Divinidad, por eso en la historia de la humanidad el hombre ha matado en nombre de Dios.
La Divinidad es estar libre de divisiones. Es tan creativa que puede generar diversidad pero no división. Cada ser humano es único y aún siendo único es un ser humano universal. No somos individuos individuales, somos toda la humanidad. Somos la conciencia humana, no existe la conciencia francesa, la conciencia española, la conciencia inglesa… Puede haber un condicionamiento por ser francés, americano, etc. pero la base es una conciencia humana.
Las contaminaciones en la conciencia base, los anhelos, los miedos, los temores…son iguales a todos los humanos.
Las personas adultas vivimos atrapados por estas divisiones: anhelos, temores, miedos. ¿Cómo podemos educar a nuestro hijos e hijas estando atrapados en estas divisiones condenándolos a los mismos miedos y anhelos en los que nosotros vivimos? ¿No estaremos perpetuando estas divisiones?
Si no nos liberamos nosotros de estas divisiones ¿Cómo podremos ofrecerles una vida libre de estas divisiones?
Decimos que estamos viviendo que estamos vivos, pero ¿cuál es la calidad de nuestra vida? Sólo tenemos ideas de lo que es vivir, pero no estamos viviendo porque estamos viviendo desde nuestra mente y la mente está separada de la Vida.
El yo del que estamos tan orgullosos nos tiene separado de la VIDA, el yo es la mente, lo que llamamos Chittabripti, no es la Inteligencia Universal.
El yo es un punto de referencia para ser identificado. Pertenezco a esta familia a este país. Con esta identidad nos darán el pasaporte el carné de conducir, etc.. Eso está bien. En el momento en que hay una inversión psicológica, emocional entonces es cuando empieza el problema. Ahí se pierde toda la vida, con el yo,yo,tú,tú.
Kriya Yoga es una invitación a vivir libre de estas divisiones, aunque estas divisones deban existir por motivos prácticos.

XI GLA En lloc segur. Wallace Stegner

Després de la diada de St. Jordi de la que no puc parlar directament, doncs no vaig poder assistir els Jocs Florals per motius familiars, reprenc el blog amb la trobada del grup de lectura d’adultes.

Ha estat una xerrada, molt centrada en el llibre, vull dir sense anar d’una cosa a altra i sense crear petits grups amb diferents converses (som així d’espontànies i no tenim cap norma). He fet un petit recull de les qüestions que han sorgit al llarg de la conversa. Si de tot el que aquí escrigui hi ha interpretacions errònies o falten més comentaris, m’ho podeu comunicar per rectificar, afegir o treure.
Totes estem d’acord que el llibre està ben escrit. Las descripcions de paisatge i de la natura en general, son precioses. També les descripcions de les escenes familiars o trobades, del passeig en barca, són descrites magistralment.
Perdem la proximitat del lloc, es dir no coneixem les característiques que descriu de les Universitats de que parla, així com tampoc alguns dels poetes que anomena. Es dir la part de la cultura americana que per a nosaltres ens és desconeguda. Gracies que tenim a la Kymm que és de Boston i ens explica els detalls i ens amplia la informació.
Parlem dels personatges. La primera que surt i que dona més per parlar és la Charity. Per el seu caràcter, sempre organitzant i donant ordres a tothom.però especialment el marit. La Deta ja la va veure venir des de les primeres pàgines. La troba insoportable, també la Rosa sobre tot amb el seu marit. Però té una part bé sigui per la seva fisionomia i les seves maneres que captiva a la gent. I ara entra la Kymm i diu : Qué explica el narrador? A mi em fa l’efecte que mira per sobre de les espatlles. Es dedica a criticar i el trobo pedant. El narrador es compadeix del marit de la Charity. Però i ell? que ni tan sols parla de la seva dona i el seu accident fins gairebé al final.

Comencem a dir que pot ser és la impressió que té el narrador de les situacions i les persones i per això ens agradaria que ens expliquéssim la mateixa història però narrada per qualsevol dels altres personatges.
En Sidney el marit de la Charity el veiem, segons el descriu el narrador, com a una persona que es troba sempre en el m’agradaria ser però que mai arriba a fer. Segons ens presenta en Larry en la descripció que fa cap el final sobre la habitació de les eines d’en Sidney, totes ben posades i esperant per fer-ne l’ús. Dins d’aquesta descripció la Kymm veu una pedanteria del narrador afegir que troba un llibre per fer rimes col.locat de l’inrevés com mig amagat perquè ningú el trobi.
De la Sally en general l’hem viscut com a dona intel.ligent i pacient. Pensem que l’amistat de les dues parelles es dona gracies a elles, que tenen una relació més intima de més coses parlades, que no pas entre els dos homes.
Hi ha llaços d’amistat veritables entre les dues parelles? Ens decantem per una necessitat d’una parella de donar i l’altra de rebre. Però sí que a partir d’aquí neix una amistat i uns lligams forts, que es van tornant en estimació mútua.
Quina meravella poder fer un any sabàtic a Itàlia i poder tenir algú que et vagi mostrant i explicant sobre l’art i la literatura. Tot un luxe!

A continuació us posem el poema en castellà que la Kymm amablament ens ha traduit. Es troba al principi del llibre de l’edició en anglès. També el podeu sentir recitat
per ella mateixa en el video.

Podría darle todo al Tiempo

Robert Frost (traducción literal de Kymm Coveney de la cita de En lugar seguro)

Al Tiempo nunca le parece que sea valiente
Ponerse contra los picos de nieve
Aplanarlos con la ola que corre,
Ni se ve alegre cuando permanecen agachados,
Sino sólo serio, contemplativo y serio.

Lo que ahora es tierra será isla de océano,
Luego remolinos alrededor del arrecife hundido
Como la curva en la comisura de una sonrisa;
Yo podría compartir con el Tiempo su falta de alegría o pena
Por tamaño cambio planetario de estilo.

Podría darle todo al Tiempo excepto
Lo que yo he guardado. Pero ¿porque declarar
Las cosas prohibidas con las que mientras la Aduana dormía
He cruzado a lugar Seguro? Porque estoy Allí
Y de lo que no me separaría me lo he quedado.

I Could Give All To Time
Robert Frost (Crossing to Safety quote)

To Time it never seems that he is brave
To set himself against the peaks of snow
To lay them level with the running wave,
Nor is he overjoyed when they lie low,
But only grave, contemplative and grave.
What now is inland shall be ocean isle,
Then eddies playing round a sunken reef
Like the curl at the corner of a smile;
And I could share Time’s lack of joy or grief
At such a planetary change of style.
I could give all to Time except – except
What I myself have held. But why declare
The things forbidden that while the Customs slept
I have crossed to Safety with? For I am There
And what I would not part with I have kept.

EXPOSICIÓ DE NOVETATS

Aquests dies a la biblioteca hem tingut exposats tots els llibres d’imaginació i coneixements que hem adquirit últimament. Tots hem pogut, llegir, fullejar, compartir, comentar…….. i a partir d’ara ja es poden demanar en préstec.
Gaudi i compartiu la lectura!