Arxiu de l'autor: JOAN

VII Certamen de lectura en Veu Alta

Publicat el per
Respon



Aquest any els alumnes de 4t AiB s’han preparat per participar en el VII certamen nacional infantil i juvenil de Lectura en Veu Alta organitzat per la Fundació Enciclopedia Catalana i el suport de LLegir ens fa grans (Generalitat de Catalunya) i l’Obra Social. Fundació “La Caixa”.
Els nois i noies han treballat de valent realitzant exercicis i fen pràctiques de lectura en veu alta. Després d’aquest entrenament la Mar Izquierdo, va ser l’escollida per representar a l’escola en el certament. Tots els alumnes i els pares de la Mar han assistit al acte que s’ha realitzat en el Caixa Forum aquest matí de dijous, 28 d’abril. Tots hem gaudit escoltant a la Mar i a la resta de participants.

XVII GRUP DE LECTURA ADULTES.

Publicat el per
1

Ed. Proa. Premi St. Jordi 2010


Ian McEwann. Ed. Anagrama. Panorama de narrativas. 2011
Aquests dos són els llibres que llegirem per la propera trobada.

El dijous (17.03.11) es vam trobar la Deta, l’Oga, la Rosa, la Kymm, la Mercè, la Montse,

la Marta, la Cristina, la Maria i l’Àngels i vam trobar a faltar l’Aïda que no va poder assistir. Com feia temps de l’anterior trobada, els primers moments van ser per saludar-nos i posar-nos al dia de les novetats quotidianes i familiars i de feina i de llibres…… Després vam centrar-nos a parlar dels llibres a la nostra peculiar manera de fer-ho i que pot variar segons el moment. En aquesta ocasió el llibre de David Vann, L’illa Sukkwan va captar la nostra atenció i gran nombre de comentaris. Aprofitant que tenim la Kymm i que ella va proposar aquesta lectura, que a més ha conegut a l’autor i que li ha agradat (llibre i/o autor) , ens farà el seu comentari.

Desde un primer momento hubo diferencias de opinión, inconcebibles para mí, quien había quedado absolutamente rendida ante el libro original (Legends of a Suicide). Sin embargo, nadie discutía la calidad de la escritura, sino que la historia les superaba a algunas lectoras (las sensibleras, ¡cómo no!). Fue una muy grata sorpresa, hay que decirlo, descubrir que ¡por fin Mercè y yo coincidíamos! La mesa se había dividido, como por arte de magia, en un lado que había sufrido la novela y otro lado que vivía como todo un descubrimiento su lectura.

Qué alegría poder, por fin, discutir el desenlace de la historia, que había dejado con piel de gallina a todas, creo, aunque no pudimos hablar del final porque María no la había acabado aún. ¿Qué le vamos a hacer?, así no desvelamos nada tampoco al lector (¿estás allí?) de este blog que ahora tenga ganas de leer tan impactante historia.

Lo que sí es cierto es que no hablamos para nada de los paisajes de Alaska, ni de los pormenores de la historia. Nos quedamos con la relación – según para quién indignante, patética, desoladora, agobiante – entre el padre y el hijo. ¡No veas cuánto enfado con el padre aquél! Claro, una aula llena de supermamás, ¿qué quieres? En fin, una novela estupenda y un autor, aix, pues eso.

Vam parlar sobre Maletes perdudes de Jordi Puntí, que va quedar pendent de l’anterior trobada. Algunes quasi ja no recordaven els detalls de la trama i les que l’han llegit més recentment, els ha agradat. La Deta comenta que el protagonista del llibre “Els senyor de la maleta” sembla amic d’en Cristòfol comparteixen vides novelesques en espais i èpoques similars . La novel·la succeeix a Barcelona, el protagonista també ha viscut a un orfenat….
Sobre el llibre La tieta Mame de Dennis, Patrick vam passar amb rapidesa fem qualificatius com afablida, divertida, boníssima….
Del llibre Delicioso suicidio en grupo de Arto Paasilinna va ser definit com irònic, senzill, algunes de les situacions que descriu et fan riure . La Deta va fer un recull dels diferents adjectius que fa servir l’escriptor en referir-se amb ells:
suicidas anónimos, resacoso suicida, los desgraciados, candidatos a suicidas, aspirantes a suicidas, los desesperados, batallón de suicidas, asociación libre de suicidas anónimos….

Bestiari: bingo poètic

Publicat el per
Respon

Ahir a la tarda vam realitzar el bingopoètic.La Marta Solans i l’Iris Jiménez van ser les encarregades de recitar els poemes que cada número de bola dictava. Rapidament van sortir dues línes, una d’en Gerard Cerqueda i l’altra de la Joana Amelibia. Vam seguir per a bingo i només quant faltaven poques boles per sortir l’Aïna Espasa va cantar bingo.
Els poemes escollits eren sobre animals de diferents autors i autores.
Els llibres que van guanyar a la línea eren poemes i cal·ligrames sobre gats, molt divertits de l’escriptora Maria José Orobitg i Della. Disbagats.Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008
El llibre del bingo, de l’escriptor Josep Vallverdú.Bestiolari. Editorial Fil d’Aram. 2010, on sota la mirada del poeta els animals de l’Arca Noè van desfilant un per un.Aquí us deixem una petita mostra.

cocodril

Animalots prehistòrics,
són de témer els cocodrils;
ensenyen les dents a mils
quan obren la boca, eufòrics.

balena

A la meva veïna,
que és la senyora Balena,
-gegantina i morena-
la convido a la piscina.
Quan s’hi fica TOTA,
d’aigua no en queda ni gota;
i ara la piscina és plena
sols de balena.

La Maria Castanya i els follets del bosc.

Publicat el per
Respon






Aquestes són algunes de les imatges de la representació que van fer els nois i noies de 6è sobre el conte de la Maria Castanya i els follets del bosc.( Quan tingui la que surten tots l’afegiré)
L’Anna, l’Artur, en Kevin, la Nathaly, en Guillem, el Jan, el Sergi, en Roger E., el Victor, l’Alba, i la Marta han assajat durant el temps de l’esbarjo, entre tots han decidit el vestuari i els elements de l’escenari. Han passat per discussions i malentès que han sabut superar sent responsables i arribant a posar-se d’acord per tal d’aconseguir l’objectiu que inicialment s’havien proposat.

En Sergi com a narrador va estar genial, els actor van saber interpretar molt bé el seu paper, sense presses i acompanyant amb gestos i coreografies molt adients. Ho va corroborar el públic d’infantil qui durant la representació van seguir molt atents i interessats i també els companys de 6è per qui van tornar a repetir-la més tard.
Felicitats per la feina ben feta!!!

XVI trobada Grup de Lectura Adultes

Publicat el per
Respon
El passat dia 9 de novembre ens vam trobar de nou per parlar de la llista de llibres que varen proposar al començament de l’estiu. Com la llista era llarga i cada membre havia fet recorreguts diferents de lectura, vam decidir començar per aquelles lectures obligades, que eren dues: Dublinesca i Sabor a Canela.


Va ser Sabor a Canela, de Carmona José Carlos. Planeta 2010, qui havia deixat molt bon gust, bons olors i també bona oïda. Una lectura molt recomanable.
Però abans de introduir-nos en Dublinesca el llibre Contra el vent del Nord, Glattauer,Daniel. Alfaguara 2010 va fer la seva aparició, perquè va ser una lectura que enganxa, fàcil de llegir, amb parts còmiques, original…També es comentava que implica al lector (per què no contesta..? Està utilitzant a la noia per a l’estudi ?). El fet d’haver-se publicat la segona part,(Cada siete olas) va donar peu a diversos comentaris: “Es veu clar que l’autor ja tenia en ment una segona part, mentre feia el primer” “M’agrada que acabi aquí, on el final queda obert. Trobo el joc més divertit que no pas el fet de conèixer-se” “Per què no una segona part? No cal que o proposem com a lectura, però me’l penso llegir”
Dublinesca per la Kymm


Vale. Reconozco que el protagonista cascarrabias de Dublinesca irrita, y que las constantes referencias a otras obras se hacen una montaña. Sin embargo, si te paras en su lectura para buscar (en Google, claro, igual que el protagonista) el cuadro Stairway de Hopper (http://bit.ly/bHS92w), la gabardina de Catherine Deneuve (http://bit.ly/9KEwqn), el poema de Yeats (http://bit.ly/7cljPK) o las canciones que escucha (http://bit.ly/4gckjy) ese infeliz ex editor en pleno declive, divierte también. Las referencias a Ulysses de James Joyce son abundantes, pero para quien no haya leído aquel tocho (servidora sí, chincha rabia) también sirven por si solas: por ejemplo, la repetida cita del amigo Ricardo (“Siempre aparece alguien que no te esperas para nada”) o el joven con gafas y gabardina que acecha a Riba bajo la oscura lluvia (yo creo, Deta, que era nuestro querido James). Animo a leer este libro. Animo a leer Ulysses o, cuando menos, el capítulo 6. Animo a ver este vídeo de Vila-Matas, y conocer la página web de Canal L: http://bit.ly/bp5IoC

Y si alguien se anima, tengo unas cuarenta páginas web marcadas al respecto. Hala, otra canción, porque éstos son de mi pueblo: http://bit.ly/bbDbCq.







Decidim deixar per la propera trobada Maletes perdudes i El señor Rosemblun sueña en inglés. Algunes encara els han d’acabar de llegir. Tot seguit ens posem a decidir quins llibres escollim per la propera trobada que serà a finals de gener o principis de febrer. I finalment ens decidim per:


<img src="http://image.casadellibro.com/l/im/2/9788497876742+.jpg" alt="LIBROS – SUKKWAN ISLAND “> L’illa de Sukkwan. Vann, David. Empuries 2010






<img src="http://image.casadellibro.com/l/im/3/9788492649563+.jpg" alt="LIBROS – LA TIA MAME “> La tia Mame. Dennis, Patrick. El acantilado 2010(352 pàg.)


<img src="http://image.casadellibro.com/l/im/4/8433971204+.jpg" alt="LIBROS – DELICIOSO SUICIDIO EN GRUPO “> Delicioso suicidio en grupo. Paasilinna Arto. Anagrama 2007.Colección panorama de narrativas.






UNS RODOLINS DE LA CLASSE DELS DETECTIUS

Publicat el per
Respon


Nois i noies de 3r A, aquí teniu els vostres rodolins amb aliments:

La Marina menja mandarina. (Alberto)
M’agrada la xocolata més que la patata. (Tayub)
La llet és blanca com una paret. (Lucas)
La bruixa es menja una maduixa. (Liah)
L’Adrià es menja un tros de pa. (Adrià i Mashenka)
El pa me’l dona a la mà. (Sergi)
Maduixeta, maduixeta et sembles tant a un cor perquè ets tota vermelleta. (Katia)
El raïm es troba en el cim. (Gemma)
Patapuf, patapam els plàtans de l’Iman. (Iman)
A la bruixa no li agraden les maduixes. (Wilmer)
Patata, patateta ben rodoneta. (Wilmer)
Cocorocó el tomàquet m’ho menjo jo. (Manel i Victor)
Quiquiriquic el tomàquet es conserva aquí. (Manel i Víctor)
La Duna menja una pruna. (Duna)
La Gemma menja un pastís de crema. (Duna)
Tinc una gata de color de xocolata. (Duna)
En Daniel compra mel. (Daniel)
La bruixa es posa com una maduixa. (Sara)

L’Arnau menja un pastís de cacau. (Joan)

XV GLA , MALDITO KARMA i LA MEMÒRIA DE LES FORMIGUES

Publicat el per
Respon




Dimecres, 16 de juny el mateix dia que succeeix la història en el llibre Ulises de James Joyce el nostre grup de lectura es reuneix en el parc de l’Espanya Industrial per celebrar la seva 15ena. trobada.
Mentre alguns dels fills i filles jugaven en el parc, les mares encetevam les converses després d’haver demanat begudes per acompanyar la tertúlia. Totes haviam llegit Maldito Karma, no així La memòria de les formigues.
Esporàdicament però les veus s’aixequen parlant del llibre de la Memòria de les formigues. El parer majoritari de les que ho han llegit és que no els hi ha agradat:
“Es una noia molt pija, crec que presenta una mena d’autobiografia de la mateixa autora”
“Tot són viatges, molts noviis i amants i molt d’èxit…. cases a la costa”
Aquestes i altres comentaris que es recolzaven uns als altres.
Després de deixar buidar el comentaris negatius sobre el llibre, la Kymm deixa anar que per a ella el llibre té present en tot moment la presència de la mort de la dificultat en superar aquesta separació i també que no importa que l’autora empleni pàgines parlant d’aventures amoroses, el escriure t’ho permet, és la teva creació.
He recopilat els paràgrafs on la Iolanda parla de formigues:
El Max ha mort. S’ha suïcidat…….Quan agafàvem formigues ens crèiem immortals. Teníem nous anys i el món eren els jardins de les nostres famílies…….(pàg.49)
……….Persegueixo constantment el desig inútil de ser formiga. Quan s’acaba la primavera, a algunes de les formigues més joves els surten ales i volen lluny del seu niu per poder formar una nova colònia de formigues. La formiga mascle i la femella s’aparellen i perden les ales. El mascle mor poca estona després i la femella es converteix en la reina del nou formiguer. (pàg. 49)
De petita em passava el dia perseguint formigues amb el dit…….(pàgs 190 i 191)
Les formigues no tenen memòria;….La formiga només recorda l’instant i aquest és l’estat ideal de l’existència: recordar l’instant present…….Les formigues neixen dels ous que pon la reina.(pàg. 253).
Seguidament es va encetar la conversa sobre Maldito Karma i totes van estar d’acord en què s’havien rigut molt llegint la novel·la. Ens va fer gràcia la coincidència de que la protagonista es reencarnés en formiga, van trobar simpàtic el recurs del personatge Gigoló per acompanyar-la i millorar el seu karma. Vam conversar sobre l’amiga que li vol prendre el marit i de la mare de la protagonista així com de la última reencarnació que no era massa creïble que sent tant grassa el periodista rival de feina, s’enamorés d’ella. Vam trobar que tenia una frase que dona sentit a tota les bogeries que passen a la novel·la; el fet que quan ella creia que trobar la il·luminació era com sentir campanetes, llums i no sé quines fantasies més i el que troba és el estar a prop de la seva família.
Mentre estaven xerrant el vent ens va dur una petita formiga alada que es va posar damunt el llibre que hi havia a la taula. Vam haver d’acabar doncs tancaven la terrassa del bar, però abans d’acomidar-nos varen preparar una petita llista en llibres possibles per llegir durant l’estiu i de tota la llista vam escollir dos d’obligatoris:
Sabor a canela. José Carlos Carmona. Planeta 2010
i
Dublinesca. Enrique Vila-Matas. Seix Barral, 2010

Després alguna mare va marxar cap a casa doncs no tenien cangurs per deixar les criatures, mentre la resta, lliures aquella tarda-nit, vam anar a sopar i acomiadar-nos fins el proper curs.