Les preguntes que es van debatre:

• Per què Ernie és un noi tan violent?
• Què hauries fet tu si t’haguessis trobat en aquest cas?
• Què opines que s’hauria de canviar del conte?
• Què t’ha semblat el títol?
• Què et fa pensar que el missatge de l’autor és “Val més la intel·ligència que no pas la força?

LES CONCLUSIONS!!

Les opinions generals han estat:
A la primera pregunta: Perque a casa seva no hi ha respecte. No pensa el que fa. Es vol fer notar.
A la pregunta numero dos: Hi ha algú que els hagués fet cas en tot, un altre que els   faria la pilota, l’altre que sortiria cames ajudeu-me.
A la tercera pregunta: Res, no li hagués canviat res, uns quants canviarien el final i un parell canviarien la violència.
Quarta pregunta: Sis persones, més o menys, canviaria el títol i uns quatre el deixarien així.
Han proposat títols com ara: el problema de Peter o la tragèdia d’en Peter.
I a l’última pregunta, han respost que per exemple en l’episodi del tren, el va salvar la intel·ligència.

Martina López

BubbleShare: Share photos

Aquest mes de desembre hem comptat amb la col·laboració de l’Anna, la Carla, l’Esther i la Sabina. Han fet les pràctiques per arribar a ser professores de llengua. Han preparat una activitat que a tothom ha agradat molt: “Fem teatre”. Durant aquests dies tots hem après: elles han après com es fa una classe, vosaltres heu après a escriure teatre i a millorar l’expressió oral. I jo també he après veient-les treballar i observant-vos a vosaltres asseguda a l’última fila.
Ho han fet molt bé: ens ho hem passat bé i hem après!Moltes gràcies: Anna, Carla, Esther i Sabina.Aquesta és la meva opinió. I la vostra?

Francina

NADAL DE LA MÀ DEL MEU AVI

Passejant pels carrers

d’aquesta gran ciutat

de la mà del meu avi

contemplo meravellat.

Un espectacle de llums i sons

omple de joia grans i jans.

Tothom somriu al meu costat.

Se’n diu eufòria, de tot plegat?

Potser és que sóc petit

i estic desconcertat.

Però el meu avi,

quasi llegint-me el pensament

respira fons i diu:

Això fill meu,

això és el Nadal.

Luca Dobry

MURALETS

Aigües, sorra, fem pastetes:

totes diferents.

I ens passem tota una hora

a esperar el dia següent.

Tortugues, coses divertides:

Tota una hora pensem.

Infància divertida que mai oblidaré?

Tots ens ho passem de meravella

com si fos un paradís,

i esperem que passi el dia

per deixar de ser petits.

I ara penso en la meva infància.

Tot era molt millor?

Exàmens, preguntes rares

és tot el que ara faig jo.

Teresa Bendito

UN ESPANT

Ara vaig al llit

i la mare em diu bona nit.

Ella tanca la porta

i la llum s’emporta.

Intento dormir,

però els ulls no se’m paren d’obrir.

El tic-tac del despertador

em comença a fer por.

Frego la cara al coixí

fins que al final veig un camí.

un camí que no s’acaba

i per fi en un somni estava.

De sobte un soroll em fa despertar.

Em sembla que han entrat a robar!

Estressat decideixo que dissimulant i dormint he de seguir.

I al final em quedo ben adormit.

Finalment al despertar

amunt i avall començo a mirar,

però res ha estat regirat.

Quan tot ho he mirat, he observat

que l’únic lladre era un peluix

que al caure de la llitera va tombar l’estuig.

Dani Capellà