NADAL DE LA MÀ DEL MEU AVI
Passejant pels carrers
d’aquesta gran ciutat
de la mà del meu avi
contemplo meravellat.
Un espectacle de llums i sons
omple de joia grans i jans.
Tothom somriu al meu costat.
Se’n diu eufòria, de tot plegat?
Potser és que sóc petit
i estic desconcertat.
Però el meu avi,
quasi llegint-me el pensament
respira fons i diu:
Això fill meu,
això és el Nadal.
Luca Dobry
MURALETS
Aigües, sorra, fem pastetes:
totes diferents.
I ens passem tota una hora
a esperar el dia següent.
Tortugues, coses divertides:
Tota una hora pensem.
Infància divertida que mai oblidaré?
Tots ens ho passem de meravella
com si fos un paradís,
i esperem que passi el dia
per deixar de ser petits.
I ara penso en la meva infància.
Tot era molt millor?
Exàmens, preguntes rares
és tot el que ara faig jo.
Teresa Bendito
UN ESPANT
Ara vaig al llit
i la mare em diu bona nit.
Ella tanca la porta
i la llum s’emporta.
Intento dormir,
però els ulls no se’m paren d’obrir.
El tic-tac del despertador
em comença a fer por.
Frego la cara al coixí
fins que al final veig un camí.
un camí que no s’acaba
i per fi en un somni estava.
De sobte un soroll em fa despertar.
Em sembla que han entrat a robar!
Estressat decideixo que dissimulant i dormint he de seguir.
I al final em quedo ben adormit.
Finalment al despertar
amunt i avall començo a mirar,
però res ha estat regirat.
Quan tot ho he mirat, he observat
que l’únic lladre era un peluix
que al caure de la llitera va tombar l’estuig.