Després de llegir aquesta novel·la, compartirem les nostres opinions en aquest fòrum. Comenta el que més i el que menys t’ha interessat.
Alguns temes sobre els quals pots escriure els teus comentaris són els següents:
- Com valores la barreja de realitat i ficció que hi ha a la novel·la?
- Què t’ha semblat el final?
- Per què creus que la Letízia queda tan obsessionada pel dietari de la seva àvia?
- Com valores la seva relació amb l’Agustí? I amb els seus amics?
- Hi ha un personatge secundari que apareix en els moments claus: la Iola. Quina importància li dones a aquest personatge?
Envieu els vostres comentaris (de 5 a 10 línies) al bloc FINS AL 15 D’ABRIL!
Bones!!
Simplement, la meva opinió sobre “El dietari secret” no és ni molt bona ni molt dolenta.
Trobo que Amorós intenta crear una barreja de fantasia amb la realitat per donar més intriga al lector. Aquesta manera d’escriure, penso, és interessant, ja que lligar-ho tot no deu ser tan fàcil.
La meva crítica bona és que hi ha molta relació entre el llibre i la realitat. Molts adolescents es podrien identificar amb aquesta història de la Letízia. I això és el que et fa continuar llegir.
D’altra banda, trobo que hi ha massa detalls que sobren, com per exemple, l’obra de teatre. No influeix gaire en l’escrit.
Però tot i això m’ha agradat.
Molt bé, Júlia. Aquest cop has estat la primera. Estic d’acord amb el teu comentari quan dius que la visita al teatre està una mica de més a més.
Opines que molts adolescents es poden sentir identificats amb la protagonista. A tu, t’ha passat?
Hi ha algú que s’hagi sentit identificat amb la protagonista o amb algun dels personatges?
Jo crec que la Letízia està obsessionada amb el diari perquè per una banda vol acabar-lo de llegir i a més suposo que té ganes de viure una aventura com la que s’inventa la seva àvia.
Respecte a la Iola, des del principi m’ha agradat molt, però trobo que és massa casualitat que aparegui en els moments clau (no crec que un gos pugui anar des de un lloc a un altre caminant i l’amo hagi anat amb autobús).
Crec que la Letízia s’estima l’Agustí des del principi però com que està capficada amb el dietari no se n’adona.
Xènia, per què t’agrada el personatge de la Iola?
Jo crec que més que casualitat, aquest gossa té un instint que la fa ser prop de la Letízia en els moments “perillosos”.
Hola!
El dietari secret m’ha semblat un llibre molt interessant a l’hora de llegir-lo, tot i que com a dit la Júlia, hi ha massa detalls que no són imprescindibles. M’ha agradat molt la forma en què ha plantejat aquest llibre l’autora, perquè d’un tronc principal, treu diverses branques,és a dir diverses idees diferents (família,vida amorosa,sentiments,…).
El que no m’ha agradat gaire és com acaba aquesta novel.la. Trobo que el final és com massa ràpid, massa accelerat, com si acabés de qualsevol manera,això és el que realment ha fet que perdés la seva màgia.
Crec que Letízia queda obsessionada amb el dietari perquè veu que la seva àvia era una aventurera, i ella també vol ser com la seva àvia.
La Iola és la gosseta que sempre apareix en els moments més inoportuns. La veritat és que l’amor que hi ha entre Agustí i Letizía és un amor estrany, perquè s’estimen ( no ho dubto ) però es diuen mentides.
Estic d’acord amb tu, Rut. El final de la novel·la et deixa una mica desinflat. Tot acaba sent tan real, que no té ni gota de màgia. També m’hagués agradat alguna cosa més sorprenent.
Hola!
Crec que la barreja de realitat i ficció que fa Amorós dóna més intriga al llibre i fa que tu també t’emboliquis amb el que és ficció i el que és real.
Trobo que el dietari secret és un llibre molt interessant però quan arribes al final penses: “M’he fet tots aquests embolics per què?”. Que resulti que al final tot el que va escriure l’àvia és mentida et deixa parat.
Crec que la Letízia s’obsessiona tant pel dietari perquè com molts adolescents els agrada viure aventures i tenir una vida una mica intrigant.
La relació entre la Letízia i l’Agustí sempre ha estat molt clara però (com ja han dit) ella no se n’adona a causa de la seva obsessió pel dietari.
Com ha dit la Xènia que la Iola segueixi el rastre de la Letízia fins a Cambrils és massa casual, un gos no crec que sigui capaç de tant.
Tal i com han dit la Júlia i la Rut hi ha molts detalls que sobren i el final és massa accelerat.
Hola!!
La meva opinió sobre el llibre és bastant bona. A mi llegir no m’agrada gaire, i aquest llibre m’ha enganxat molt.
Penso també com la Júlia crec que alguns adolescents s’hi podrien haver sentit identificat.
Jo no m’hi he sentit identificada.
Crec que la Letízia està obsessionada per llegir el dietari.
M’hagués agradat un altre final, però també està bé com acaba (podia haver acabat pitjor).
En general aquest llibre m’ha agradat molt!
Hola, gent!!!
El final d’aquest llibre, el Dietari m’ha decebut una mica ja que pensava que seria tot una mica més “espectacular”. No tan subit, ni tampoc tan senzill. Tot i això, s’ha de respectar el que diu la Mª Lluïsa perquè si tots els finals fossin com ens els esperem no tindria gràcia llegir.
Jo crec que la Letízia s’obsessiona tant perquè se sent reconeguda i s’identifica amb la seva àvia, la Letty. A més troba el dietari a la casa dels seus avis vora del mar que tant li agrada. També es sent rara, perquè està passant per l’adolescència i el dietari l’ajuda a tenir alguna cosa en què pensar i en què capficar-se, fora de la vida rutinària.La relació de la Letízia amb la Mariona és la de dues amigues íntimes, no hi ha cap dubte. En canvi la que té amb l’Agustí, és, com ha dit la Rut, una mica estranya. Sobretot quan la Letízia està tan estranya i l’Agustí li va al darrere.
La Iola, a part que és un personatge fantàstic per l’extrema fidelitat que li té a la Letízia, és un personatge de real importància. Ja que si ella no hagués aparegut en aquell moment rascant la porta de la casa de Cambrills, la Letízia no s’hagués aixecat bruscament, el dietari no hauria anat a parar sota el tauló de fusta i tota la trama posterior s’hauria desenvolupat totalment diferent. O no s’hauria desenvolupat, ja que aquest fet permet a l’autora escriure la resta del llibre.
En conclusió: tot i així que aquest llibre tingui els seus peròs i els seus contres no el deixo de recomanar a ningú.
Eis!!!
Hola, a mi aquest llibre m’ha agradat bastant trobo que serà un bon tema de debat. L’únic que crec que en aquest llibre sobrava és el final. He trobat tot el llibre molt interessant, i molt intrigant però quan arribo al final, sembla que tot el que hagi fet la Letícia per aconseguir el llibre hagi sigut inútil. Sembla que l’autora no se li acudissin més idees i decideixi, inventar-se que tot és obra de la imaginació de la “Letty”. Trobo que aquest final ha espatllat el llibre. Però també hi han coses positives com la intriga que ha aconseguit posar-hi en tot moment, però estic d’acord amb la Júlia i la Rut, que hi ha coses que sobraven. Crec que l’àvia de la Letícia es va inventar aquestes històries, perquè segurament era una noia de poble que portava una vida avorrida, i sempre havia desitjat tenir una vida plena d’aventures, i per això s’inventava aquestes històries. Jo no m’allargaré més, i només voldria dir que aquest llibre m’ha fet passar una bona estona llegint.
El dietari secret, em va agradar moltíssim, perquè estava ple de emoció, i d’aventures extraodinàries.
Uns dels trossos que més em va agradar, va ser quan troba el dietari, i s’enfonsa molt a la història, com si ella fos la seva àvia.
Molta gent comenta, que no li ha agradat molt el final, perquè s’esperaven que li passés altres coses a la Letízia, pero, jo, estava contenta del final que havia tingut.
Potser hagués estat millor, que expliquessin alguna cosa com: que la Letízia es casés amb l’Agustí o que la Mariona, li hagués fet algúna malifeta.
Doncs aquest és el meu comentari, i espero que sigui interessant!
Hola a tothom!!!
A mi aquest conte m’ha agradat molt, per la fantasia. M’entusiasmen molt més amb l’amor, una mica d’aventura…
Crec que la Letízia es menja molt el “coco” amb el dietari, per això està tan rara amb els estudis i amb als seus amics. Ha acabat una mica malament, jo pensava que la història que explicava l’àvia de la Letizia era veritat. Amb l’Agustí es portava molt bé, però la Letízia no s’havia adonat que l’havia deixat de costat pel dietari. La Letízia se l’estima molt a l’Agustí.
Està MOLT BÉ aquest conte.
Jo crec que és impressionant com la escriptora barreja la realitat amb el que podria ser tot un muntatge i el millor és que els amics li segueixen el fil i a la vegada no s’ho creuen i és formidable com l’escriptora va anar enganxant fils i més fils.
A mi m’hagués agradat que tot hagués sigut veritat però he de reconèixer que ningú s’esperava el final.Va ser com una forma respectuosa i dissimulada de burlar-se de nosaltres per haver-nos “fet la pel•lícula” i haver-nos-ho imaginat tot, i de la Letízia per haver fet tot allò sense pensar-hi bé el que feia.
Suposo que a la Letízia li interessava el que hagués passat i es sentia atreta per l’aventura i les ganes de provar coses noves.
L’Agustí i els seus amics l’ajuden i d’alguna manera li alimenten la fantasia del dietari.
La Iola, és un personatge que serveix principalment, per concordar caus i que les peces del trencaclosques encaixin bé.
M’ha agradat força peró prefereixo els llibres de fantasia i magia.
Adéu =)
Martina
ieps!!!!
Hola gent, doncs a mi el llibre aquest de Maria Lluïsa Amorós m´ha agradat una mica, però l´altra mica no m´ha agradat!
El que més m’ha agradat ha sigut que l’escriptora juntés tan bé la ficció amb la realitat, el que també m´ha agradat ha sigut la trama de la història, és a dir les aventures de la Letízia! El que també m´ha agradat és que alguns adolescents s’hagin sentit
identificats!
I el que no m´ha agradat del llibre és el final perquè que t´hagis llegit tot el llibre i estiguis enganxat a ell i que em posin aquest final no m’ha agradat gens ni mica! Que la pobra Letízia li hagi passat tot allò i que al final allò sigui mentida m’ha fet una mica de ràbia! Però el conte en si m’ha agradat bastant!
També m’ha agradat el personatge de la Iola. No sé perquè però em feia gràcia que li hagués seguit el rastre fins a Cambrils i tot això!
Doncs res més!!
Vinga adéu!!
Xavi!
bon dia a tothom!
Bé, per començar penso igual que la Martina. Crec que la barreja que fa l’autora de realitat i ficció és impressionant.
Mai havia llegit un llibre d’aquesta gran autora, però he de dir que m’agrada com escriu.
A mi també m’ha sorprés el final. Hagués quedat molt millor si fos veritat però si l’autora ha escrit això i el llibre ha tingut molt èxit, dec ser dels pocs que no els ha agradat la novel•la.
xXx..pulett..xXx
Hola!!
Doncs aquesta novel•la no m’ha agradat gaire perquè barreja tant la ficció amb la realitat que al final t’embolica tant que no t’assabentes de res.
El final no m’ha agradat, ha acabat tan estrany i no quedava tan interessant.
Ella es queda tan enganxada perquè es creu que com s’assembla a la seva àvia doncs a ella li passaria el mateix. La Iola li dóna un toc més interessant a aquesta novel•la.
Hola!!
Bé, a mi la barreja de veritat i ficció, no m’ha agradat massa, perquè és gairebé impossible que una persona arribi a imaginar-se tot allò, o per a mi és impossible. El final sí que m’ha agradat, perquè es demostra que tot allò només és causa de la imaginació de la Letízia. Jo crec que s’obsessiona molt al veure que, la seva vida “encaixa” amb part de la història del dietari. Bé, com Letizía està tan capficada amb el tema del diari, no s’adona que té molts bons amics, tampoc vol reconèixer que Agustí li agrada, perquè segons el dietari, ella hauria d’estar enamorada de Valesi. La Iola, és un personatge clau, sense ella els seus pares no haurien pogut trobar la Letízia a Salou. S’hauria de parlar més d’aquest personatge, perquè si no hi fos, la història no tindria sentit.
Aquesta és la meva opinió sobre las preguntes. El llibre no m’ha agradat massa, prefereixo els de màgia, fantasia i aventures, con la Martina.
Fins demà!
Àlex Santomà
Em sembla interessant el teu comentari, Àlex. Però m’agradaria saber el títol dels llibres que més t’han agradat. Aquests que dius que són de màgia i fantasia. La pregunta també va per la Martina i per qui vulgui respondre.
Hola a tothom!!!
Aquest conte m’ha agradat perquè al contrari d’altres, és d’intriga i tens ganes de llegir-lo perquè l’estona d’abans o el dia d’abans et vas quedar amb la intriga.
Jo crec que la Fàbia és real perquè ella no és que estigués tan malament quan caminava per la carretera per imaginar-se la Fàbia i que l’endemà per la ràdio surti que va morir una persona a les roques de la platja: massa casualitat….
La meva opinió sobre el final del conte no m’ha agradat gens perquè fa ràbia que t’estiguis llegint el conte amb tota la intriga i que al final del conte tot sigui una farsa… però bé ja ho parlarem al debat.
adéu!!!! alex.febré
Em dona temps i com que el Mario no ho ha fet:
Comentari del Mario:
A mi el conte em va semblar un història molt interessant amb alts i baixos molt importants que marquen les pautes de la història.
Penso que la historia està ben narrada i té una trama molt interessant que a mi, m’ha deixat enganxat al llibre. La història és molt intrigant, però m’ha decebut el final, m’esperava que fos veritat tot.
Tots els personatges que hi surten han sigut peces claus en la història i han fet un paper important.
Vull acabar dient que m’ha agradat i m’agradaria veure una “seqüela” del llibre, encara que diguin que les segones parts son sempre dolentes
Mario