Arxiu de l'autor: Escola Drassanes

Carnaval

Publicat el per
Respon

#festesaldrassanes

Els mestres, juntament amb els alumnes, hem trobat una manera de celebrar la festa del Carnestoltes que ens funciona i és per això que la repetim anualment. Així fins que veiem que cal tornar a fer una revisió o actualització.

El carnaval és una de les celebracions “estrella” del curs i és per això que ens la preparem amb bastant antel·lació. L’article d’aquest mes serà un llistat de totes les accions que es porten a terme a l’escola en relació a aquesta festa. Així, els pares i mares, que durant el dia no hi participeu, podeu fer-vos una idea de quines coses fan els vostres fills i filles.

ABANS DE LA SETMANA DEL CARNAVAL
-A les estones d’educació física, els alumnes de les classes senars (excepte P3 que encara són massa petits) es preparen una dansa temàtica per fer una exhibició el dia de la festa. Aquest curs els cursos de P5, 1r, 3r i 5è han preparat danses de musicals:
-La classe de 1r: “Money Money” Cabaret de Lisa Mimelli.
-La classe de P5: “Mix del Rei lleó”
-La classe de 3r: “Step in time” de Mary Poppins
-La classe de 5è: “Gotta be mine” de Teen Beach II.

-Els nens de 6è preparen a les classes de llengua el que serà el pregó de l’arribada del carnestoltes. Sempre escrit molt poèticament i amb un característic toc d’humor.

-Els nens de 5è també preparen a les classes de llengua el que serà el judici del senyor Carnestoltes. Tenen una feina molt important, fer de jutges i jutjar si el Sr. Carnestoltes ha de ser cremat o finalment l’indulten.

-Des de la reunió de delegats es prenen algunes de les decisions importants de la festa. Entre elles decidir quines seran les normes esbojarrades que tota l’escola haurà de seguir durant la setmana de Carnaval. Els delegats i subdelegats de 3r, 4t, 5è i 6è es reuneixen amb el cap d’estudis i proposen, argumenten, defensen i voten les idees més boges.

-Les classes es preparen la seva màscara o corona o complement sense arribar a fer-se una disfressa sencera. A l’escola ens agrada dedicar estones d’educació artística per preparar-nos el detall que la classe hagi decidit però que sense això suposi dedicar-li tantes hores i hores que altres àrees hagin de quedar reduïdes.
Cada classe pensa en les seves tutories de què voldran disfressar-se. La temàtica és sempre lliure i els nens poden fer propostes, defensar-les, rumiar-les i votar-les. Acostumen a tenir molt d’èxit la disfressa sobre el nom de la classe. Tot i que també hi ha classes que s’animen a disfressar-se d’alguna cosa relacionada amb el tema d’escola. D’altres classes acaben votant algun tema que estiguin treballant durant aquell període de temps a les classes i els nens estiguin entusiasmats amb el projecte que estan duent a terme.

A infantil la temàtica per disfressar-se és escollida pels mestres i en aquest cas, les famílies teniu un paper clau. L’escola us convoca durant diversos dies a que vingueu a l’escola a treballar en equip juntament amb els mestres i produïr les disfresses dels nens de P3, P4 i P5. Gràcies a que sempre heu estat molts pares i mares els que heu vingut, cap nen de parvulari s’ha quedat sense disfressa. Moltes gràcies famílies!

-A més, des de les classes sempre s’ha fet molta decoració pel passadís. També des de l’equip de monitores de menjador i des de l’acollida de l’Ampa també decoren l’escola amb els infants.

-La biblioteca també fa una exposició de llibres amb aquesta temàtica per tal de que a les aules puguin mirar llibres i documentar-se sobre el tema.

DURANT LA SETMANA DEL CARNAVAL
-El dilluns de carnaval després del pati tots els nens i nenes de l’escola baixem al sorral del pati per sentir el pregó de l’arribada del Carnestoltes a l’escola. Escoltem els seus rodolins divertits i sentim les normes que hem de cumplir durant la setmana. Després del pregó, pugem a la pista i ballem tots junts cançons tradicionals.

-Cumplir les normes del Carnaval: sigui portar la samarreta del revés, la cara pintada, gorra o algun complement al cap però … ho hem de cumplir.

-Continuem amb la decoració de la classe i passadís, llegim contes de carnaval, acabem les nostres màscares, ….

DIA DE CARNAVAL
-El divendres de carnaval tota l’escola desitja el moment de després del pati per trobar-nos tots un altre cop a la pista del pati d’abaix. Els alumnes de 5è comencen l’acte amb el judici del Sr Carnestoltes. Al final sempre els nens i nenes de 5è són tan bons que decideixen perdonar-lo i no l’acaben cremant.
-A continuació disfrutem de l’exhibició de danses dels cursos de P5, 1r, 3r i 5è. Ens quedem tots bocabadats de com de bé ho fan.
-I per acabar el matí ens tornem bojos com el Sr. Carnestoltes i movem l’esquelet a ritme de la música que escoltem.

Per acabar el dia, l’Ampa ens té molt ben acostumats i sempre prepara una xocolatada d’allò més bona…. Gràcies Ampa!

 

Dia de la pau

Publicat el per
Respon

#festesaldrassanes

A l’escola constantment s’està treballant valors: el respecte, la tolerància, l’empatia…. Tant quan sorgeix la necessitat fruit d’una discussió o com a estones més intencionadament ja sigui a l’hora de tutoria o quan s’està fent Escolta’m.

Però tot i així, quan s’arriba el 30 de gener, dia de la pau, l’escola comença a preparar-se per celebrar aquest dia:

La biblioteca de l’escola prepara la seva tradicional exposició amb els llibres que parlen del tema.

Les classes comencen a decorar el passadís amb motius de la pau.

Però en especial, el que més esperem els nens i nenes de l’escola Drassanes és a sentir el conte que els nens de 1r s’han preparat per explicar a tota l’escola.

I si, té molt valor, ja que els nens i nenes de 1r estan aprenent a llegir i fan un esforç molt gran per poder preparar aquest conte de la pau per aquest dia. Per ells és molt important que el conte surti bé. I per la resta de l’escola també és molt important valorar el seu treball.

Sabeu com ho fem per a escoltar aquest conte des de totes les aules?
Doncs anteriorment s’escoltava per els altaveus de l’escola. Per tant, cada classe es podia quedar a l’aula o sortir al passadís per escoltar el conte de la Pau.
Però ja fa dos anys que la nostra tradició s’ha modernitzat una mica i els nens de 1r es graven en vídeo per tal per penjar-lo en el canal de youtube de l’escola. D’aquesta manera cada aula ho pot visionar des de la seva pantalla digital de la classe i veure’l totes les vegades que es vulgui. També des de casa, les famílies els podeu veure amb els vostres fills.
Aquí us deixem els vídeos d’aquest curs i de l’anterior.

 

Acostumem a veure i sentir el conte després del pati, durant els 30 minuts de lectura. I ja aprofitem la resta de l’estona per continuar fent algun treball més sobre la Pau.
Ens agrada recordar que es celebra la pau el 30 de gener per l’aniversari de la mort de Gandhi, mirem altres contes de la mateixa temàtica, fem alguna dinàmica de grup, pintem mandales, veiem algun altre vídeo que ens faci pensar, com aquest que us deixem, o d’altres activitats que es proposin en el grup-classe.

La veritat és que l’escola celebrem el 30 de gener d’una forma senzilla, traquil·la i bonica alhora.

Conta-contes Inter-cicle

Publicat el per
Respon

#llegiraldrassanes

A partir de tercer curs e primària, pels voltants de Sant Jordi, ens preparem un conte per explicar als més petits, de P3 a 2n.

Aquesta activitat genera un context social de lectura, entenent per contextos socials de lectura, tal com diu el Pla d’Impuls de la Lectura, el conjunt de situacions comunicatives que cal organitzar o incorporar a l’escola per donar sentit al desenvolupament de la Competència Lectora.

Els objectius de l’activitat són:

  • Fomentar la relació intercicles i el sentiment de pertinença a l’escola
  • Reforçar l’autoestima
  • Afavorir la lectura, la comprensió i expressió oral i escrita i l’atenció
  • Aprendre a transmetre els propis coneixements als més petits

Cada grup ho prepara de la manera que li sembli més adequada segons el criteri de la tutora i les aportacions dels alumnes.

Així, s’han generat diferents formats al llarg dels cursos:

  • Parelles de grans que llegeixen a un petit grup.
  • Mitja classe de grans que representen el conte a un grup de petits.
  • Lectures individuals per parelles, un gran un petit.
  • …

L’única condició per desenvolupar l’activitat és que el conte ha de tenir algun suport visual per assegurar-nos que arriba a tot l’alumnat.

El suport visual pot ser de diferents tipus:

  • Titelles.
  • Dibuixos.
  • Imatges projectades.
  • Representació teatral.
  • …

El conte també es pot obtenir de diferents maneres. Uns exemples de contes que s’han fet durant aquests anys poden ser:

  • Contes triats pels alumnes a la biblioteca de l’escola.
  • Contes creats pels propis alumnes a les classes de llengua.
  • Contes proposats pels petits.
  • Contes relacionats amb altres matèries que s’estan treballant (especialment medi).
  • …

Amb aquesta experiència es vol donar un valor afegit a la lectura, acompanyat el fet de llegir a la relació i el vincle que es crea entre alumnes de diferents edats.

Pels petits és una manera de rebre un model de lectura positiu, proper i assolible. Pels lectors grans és un bon exercici d’autoestima i de pròpia avaluació amb la motivació que comporta saber-se model dels més petits.

A l’hora, el fet de fer amb els petits el que abans algú havia fet amb ells, reforça  als alumnes dels cursos superiors el sentiment de pertinença a la comunitat que formem tots els que participem de la vida de l’escola.

Una estona de convivència tot treballant la lectura i reforçant els vincles dintre de l’escola.

L’escriptor de la setmana

Publicat el per
Respon

#escriurealdrassanes

Dintre de la PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL de LLENGUA ESCRITA de l’escola, s’apunten un seguit d’activitats que s’han de fer a cada cicle per mantenir una línia de treball on es prioritza la veracitat del fet d’escriure donant contingut real o contextualitzant les produccions dels alumnes per fer-les més significatives.

És difícil esforçar-se a escriure un text si un cop enllestit no l’ha de llegir ningú més que la mestra. Aquesta metodologia augmenta la motivació dels nois i noies i així milloren els escrits i finalment els seus aprenentatges.

Al cicle superior, una d’aquestes activitats és fer un escrit setmanal amb diferents consignes referents al treball sistemàtic fet a l’aula.

A la fitxa on han d’escriure el text es recull la consigna de la setmana i una petita rúbrica perquè els alumnes s’avaluïn ells mateixos la feina.

Seguint les pautes que dóna la PGA de llengua escrita vam decidir que cada setmana un grup d’alumnes llegiria el seu escrit davant dels companys. Aquest fet va fer augmentar significativament la qualitat dels treballs i va permetre a la mestra poder centrar la seva tasca de correcció i guia en uns alumnes concrets a la setmana podent així millorar el retorn de la feina i les propostes de millora.

Poc a poc l’activitat es va convertir en una activitat estrella de sisè i vam buscar la manera de compartir-la amb la resta de mestres i alumnes de l’escola.

Finalment vam decidir fer visible aquesta feina fent un estand al passadís on cada mes presentaríem un alumne de 6è com a l’ESCRIPTOR DE LA SETMANA.

Cada setmana es trien els tres treballs que més s’ajusten a les consignes prèvies. D’entre aquests tres tot el grup tria el que més li agrada i finalment el més votat es penja  al passadís com a escriptor de la setmana.

Amb aquesta activitat, ens assegurem que la tasca de l’escola estigui més centrada en ensenyar els alumnes a revisar els seus textos que no pas en deixar corregits tots els textos que produeixen. A més és una manera original i significativa de fer visible l’aprenentatge dels alumnes ajudant-los a ser conscients de la seva pròpia evolució, dels seus punts forts i de les seves mancances.

Reforç de lectura

Publicat el per
Respon

#llegiraldrassanes

Tal com diu el Pla Nacional d’Impuls de la lectura, la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

És per aquest motiu que a la nostra escola té com a línia de treball prioritària l’aprenentatge i consolidació de la lectoescriptura.

El desenvolupament d’aquesta línia passa per diferents estratègies que es refereixen tant al treball de mestres com al de l’alumnat.

Quant als mestres, la formació del claustre i altres accions del Pla General anual del Centre s’han anat desenvolupant en aquest sentit.

CIMG3434Quant al treball amb els alumnes, vam decidir donar un suport especial al cicle inicial amb el PLA DE CONSOLIDACIÓ DE L’APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA.

Aquest pla té com a objectiu final aconseguir que el major nombre possible d’alumnes passin al CM amb la mecànica lectora consolidada i amb un nivell de comprensió lectora adequat al que demana el currículum.

Per poder dur a terme aquest reforç vam iniciar una col·laboració amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

L’associació aporta el voluntariat, la seva formació  i l’assessorament a la coordinació del pla.

L’escola coordina el pla i recull a final de cada curs els resultats que comparteix amb l’AMRS.

El funcionament concret es basa en el reforç individualitzat de la mecànica lectora en sessions setmanals de curta durada. Un voluntari amb un alumne, de manera que el vincle que s’estableix entre alumne i mestre afavoreix l’aprenentatge notablement.

Les sessions es duen a terme en un espai fora de l’aula i de vegades, quan el grup fa alguna activitat que la tutora creu important per la cohesió, la voluntària entra a l’aula i hi participa.

La figura de la voluntària és molt ben acceptada pels alumnes que veuen en ella una CIMG3435mestra més del cicle.

S’utilitza el material de la biblioteca de l’escola i els expositors i plafons que hi ha a la porta com a recurs per a seleccionar lectures i motivar els alumnes.

Als informes de final de curs les tutores fan referència al suport rebut i la seva evolució.

Tant les mestres del cicle com els alumnes amb reforç i les seves famílies valoren molt positivament l’experiència que dóna objectivament molt bons resultats amb l’alumnat amb dificultats amb la lectoescriptura.

Projecte AudioVisual: PAV

Publicat el per
Respon

#pavaldrassanes

A la nostra escola creiem que el desenvolupament de la competència audiovisual, tant a nivell curricular com al competencial pròpiament dit, pot ser la clau de l’èxit educatiu, social i personal de l’alumnat.

Per això és necessari conèixer de primera mà les eines i els processos de fabricació d’informació i coneixement. Aquestes eines permeten desenvolupar en el nostre alumnat un esperit de consum crític que l’ajudi a veure, llegir i escoltar amb la garantia de poder analitzar, reconstruir i actuar de manera responsable i implicada per millorar el seu futur i el de la societat.

Una part molt important d’aquestes eines, en la nostra societat actual, són les audiovisuals. Aquest projecte desenvolupa aquest àmbit amb l’objectiu de la millora curricular de la competència comunicativa, lingüística i audiovisual.

Dintre del Projecte AudioVisual del centre (PAV), elaborem un curt de cinc minuts que es presenta a la mostra “La imatge, un llenguatge que uneix” organitzada pel Centre de Recursos Educatius de Ciutat Vella.

Els objectius d’aquesta activitat són:

  • Ser capaç de llegir comprensivament i crítica els missatges que reben de diferents mitjans, especialment del cinema.
  • Conèixer el nom i les principals funcions de les persones que intervenen en una producció audiovisual.
  • Saber produir missatges audiovisuals amb un ús correcte dels recursos formals.
  • Conèixer els codis bàsics del llenguatge audiovisual.
  • Valorar els missatges audiovisuals des del punt de vista estètic.

Aquesta activitat es desenvolupa al cinquè curs de primària.

Tot i que es creen dos grans grups de treball, equip tècnic i equip artístic, intentem que tots els alumnes puguin experimentar el major nombre de rols dintre del seu grup.

D’altra banda, tots fan d’actors i tots fan una part de l’edició final del curt.

Els mestres que han realitzat aquesta activitat, com també la totalitat dels mestres del cicle superior i del claustre de l’escola en general, la valorem molt positivament perquè el resultat final és molt satisfactori i reflexa amb molta claredat la qualitat de la feina feta durant el procés.

A més, el fet que el curt es presenti a altres alumnes de la resta d’escoles del districte ens sembla que dóna significativitat a l’activitat i genera una cultura de treball ben fet per compartir amb els altres.

Els alumnes que han realitzat aquesta activitat a cinquè, participen al Cinefòrum quan fan sisè on es fa evident la millora de la comprensió de produccions audiovisuals.

Les competències bàsiques que es treballen específicament durant el projecte són:

  • Competència comunicativa lingüística i audiovisual
    • comunicar amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb l’ús de diferents suports i amb adequació a les diferents funcions.
  • Competència artística i cultural
    • crear produccions artístiques pròpies.
  • Competència del tractament de la informació i competència digital
    • registre i processament de la informació, amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges visual, gràfic i sonor bàsics.
  • Competència d’autonomia i iniciativa personal
    • imaginar projectes i portar endavant les accions, aprenent de les errades i assumint riscos.

Els alumnes del Cicle Superior tenen assignada una hora i mitja setmanal del seu horari al PAV. Tot i això, durant el procés de creació de la pel·lícula es porten a terme activitats pròpies de les àrees de llengua i de d’educació artística.

Tot el procés de creació del curt comporta unes 20 sessions de treball que es reparteixen en 7 unitats diferents que podeu seguir al bloc de cine de l’escola, dintre de la pestanya “Fem una pel·li!”

El treball final del projecte que van fer els alumnes durant el curs   va ser mereixedor del segon premi del concurs EL CAC A L’ESCOLA que organitza el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Aquest és el curt guanyador, gaudiu-ne!

 

 

Provant l’EUROMANIA

Publicat el per
Respon

#llengüesaldrassanes

El programa EUROMANIA neix d’un projecte europeu amb l’objectiu de desvetllar interessos plurilingües i avançar cap a una competència lectora plurilingüe en set llengües romàniques: català, castellà, francès, occità, romanès, italià i portuguès.

El material per treballar el projecte Euromania és el resultat de tres anys de treball d’un grup d’experts. Consta de 20 dossiers per a l’aprenentatge multilingüe  de les àrees de matemàtiques, història, ciències i tecnologia i va adreçat a l’alumnat amb edats compreses entre els 8 i els 12 anys.

L’originalitat del mètode Euromania resideix en la seva dualitat. Es treballen les matèries amb l’ajut de suports redactats en les llengües romàniques. Al mateix temps, es construeixen les competències d’intercomprensió a través del suport de les àrees.

No es tracta d’aprendre llengües, sinó de construir competències d’intercomprensió.

Les llengües són alhora semblants i diferents. L’estudi de les similituds i les discrepàncies permet passar amb més o menys facilitat d’una llengua a l’altra.

(extret del web d’Eromania de l’XTEC: http://www.xtec.cat/web/projectes/llengues/intercomprensio/presentacioeuromania)

Aquest curs, com a experiència pilot, hem volgut desenvolupar un dels temes del manual amb la classe de 6è.

Per començar a sensibilitzar-nos, vam poder comptar amb la visita de dugues estudiants, una que parlava francès i una que parlava italià, que fan fer durant un matí una activitat amb els alumnes en aquestes dugues llengües. Quina sorpresa van tenir els nois i les noies de 6è en veure que podien entendre perfectament les nostres convidades i que, fins i tot, podien deduir algunes normes!

Aquella mateixa setmana, durant la mitja hora de lectura, vam gaudir dels llibres en francès i italià que ens van deixar  a la Biblioteca de Sant pau. Van buscar paraules que es podien deduir sabent català i castellà i en algun cas romanès.

Un cop sensibilitzats ens vam posar a treballar amb el manual, concretament el tema 6 “Drôles de figures”. Per grups hem anat desxifrant les diferents activitats per poder-les realitzar. De manera fluïda i gairebé naturalment els alumnes comprenen les consignes i realitzen la tasca.

Al final del tema treballem paral·lelismes entre les llengües romàniques i deduïm normes d’equivalència que ens podran servir per altres vegades.

La experiència ha estat positiva i motivadora. Potser cal estudiar amb més deteniment quins temes es poden treballar i a quins cursos. També s’hauria de pensar com poder integrar més activament els alumnes del grup que tenen alguna d’aquestes llengües com a materna i no fer-los servir únicament de traductors.

Ha estat un petit assaig del que pot ser una gran oportunitat a explorar a la nostra escola. Seguirem treballant-hi!

Un trencaclosques cooperatiu

Publicat el per
Respon

#metodealdrasasnes

Al cicle superior ja fa uns cursos que hem implantat el treball cooperatiu com a metodologia de treball a l’àrea de matemàtiques, com a mínim un cop per trimestre.

La tècnica que fem servir és la del trencaclosques.

L’activitat sempre es basa en un tema concret de matemàtiques que els alumnes hauran de treballar de manera col·laborativa i autònoma.

El mestre només serà qui guiarà aquest procés d’aprenentatge entre iguals.

Segons Joan Domingo, hi ha cinc elements que fan cooperatiu el treball dels grups:

  • Interdependència positiva: els components del grup comprenen que han d’aprendre junts per assolir els seus objectius: es necessiten mútuament.

  • Responsabilitat individual: cada component del grup té una parcel·la del treball que és necessària per l’assoliment de l’èxit del propi grup i de cadascun dels seus components.

  • Interacció cara a cara: els estudiants interactuen a la distància curta, físicament molt propers.

  • Desenvolupament de les habilitats interpersonals pròpies dels petits grups: aquestes habilitats, com poden ser la realimentació constructiva, l’assoliment del consens, que cada component s’involucri personalment, … són elements imprescindibles per tal que el funcionament del grup sigui efectiu.

  • Processament de grups: els grups estudien la seva efectivitat i decideixen la manera de millorar-la.

Dividim l’activitat en 5 etapes: Formació dels grups mare → Treball en grups d’experts → Treball en grups mare → Prova individual →  Resultats

  1. FORMACIÓ DELS GRUPS MARE

Els grups mare són els grups heterogenis on es desenvoluparà el gruix de l’activitat. És el grup que haurà d’assolir el rendiment màxim de tots els seus membres per poder obtenir un resultat global i individual el més alt possible.

20140306_095042

Per tal de fer aquests grups de manera equilibrada, potenciant al màxim la intengració i adaptació de tots els membres, observem uns ítems de cada alumne que ens donaran la informació necessària.

Aquests indicadors són:

  • Ritme de treball: Aquest indicador mesura la velocitat en que l’alumne pot desenvolupar de manera satisfactòria, treballant individualment, una tasca que se li demana. (Lent, moderat o accelerat)

  • Coneixements previs: Podem recuperar alguna prova o treball previ o simplement dedicar una estona d’una sessió de classe a fer un repàs en veu alta del que sabem sobre el tema que treballarem.(Alt, mitjà o baix)

  • Procediments: En el cas de matemàtiques observem bàsicament el nivell de l’alumne en les dimensions de resolució de problemes i comunicació i representació. (Alt, mitjà o baix)

  • Autonomia: Aquest indicador mesura la capacitat de l’alumne en resoldre diferents tasques de manera autònoma en els moments que treballem individualment a l’aula. (Alta, mitjana o baixa)

  • Interacció: Valorem el tipus de relació que l’alumne té amjoritàriament amb els companys. Aquest és un indicador observable tant a l’es estones de classe que els demanem que s’agrupin lliurement per treballar, com  a l’hora del pati. (Solitari/a, dominant/a, depenent/a, cooperatiu/iva o participatiu/iva)

Un cop organitzats els grups podem començar l’activitat, La recomenació d’en J. Domingo, ens fa assajar aquesta organització abans de començar a usar-la per fer activitats d’aprenentatge.

Així, podem fer que els alumnes treballin així a l’hora de fer propostes per la classe, crear un mural pel passadís, orgnitzar una festa…

A l’inici de l’activitat fem explícits els objectius d’aprenentatge i la manera com avaluarem el treball i els coneixements de cada alumne.

  1. TREBALL EN GRUPS D’EXPERTS, GRUPS HOMOGENIS

Dividim el contingut del tema a treballar en diferents parts, subtemes ( per exemple: operacions amb fraccions: suma i resta  de fraccions amb igual denominador, suma i resta de fraccions amb denominador diferent, multiplicació de fraccions i divisió de fraccions)

20140314_093311

A cada membre del grup el fem responsable d’un dels subtemes.

Es reuneixen tots els alumnes que es responsabilitzen de cada subtema creant els grups d’experts.

Aquests grups seran experts en el seu subtema. La seva finalitat és poder dominar el seu apartat per poder explicar-ho als companys del grup mare.

Cada grup d’experts ha de preparar-se:

  • una explicació del seu subtema que consensuaran i apuntaran a la llibreta de cada alumne.

  • un material de suport per poder fer l’explicació al seu grup (geoplans, plastelina, figures amb cartolina, imatges impreses…) Hauran de fer-ne tants com grups hi hagi.

  • un exercici d’aplicació que proposaran al grup mare després de l’explicació per poder aplicar el que han aprés.

  • un exercici de control que serà una de les preguntes de la prova individual final.

Per fer-ho cada grup tindrà:

  • llibres de consulta

  • ordinador

  • material fungible: cartolines, tisores, cola, llapis, papers…

  • material manipulatiu: blocs lògics, mongetes, reglets, geoplans, tangrams…

Cada grup lliurarà als mestres un document on consti el seu treball i l’exercici de prova.

  1. TREBALL EN GRUPS MARE, GRUPS HETEROGENIS

Ara toca unir tots els coneixements.

Cada expert explica la seva part usant el material que han confeccionat al seu grup.

20140306_094534

Al final de l’explicació proposen l’exercici als companys i entre tots el resolen a la llibreta.

Abans de començar aquesta etapa, repetim els objectius d’aprenentatge i la forma com ho avaluarrem.

Els mestres passem grup per grup guiant, observant i reconduint.

És el moment d’observar el desenvolupament de les habilitats interpersonals pròpies dels petits grups que citàvem al principi.

  1. PROVA INDIVIDUAL

Un cop tots els membres del grup mare han exposat la seva part del tema i s’han assegurat que els seus companys han assolit mínimament un nivell per superar l’exercici que proposen pel control, passem a fer la prova.

El mestre, després de recollir tots els exercicis proposats, dissenya la prova.

El exercicis poden ser exactament els que ens han donat els alumnes o bé podem canviar certs aspectes per comprovar si realment els alumnes són capaços d’inferir el coneixement adquirit a una altra situació o problema diferent.

Dediquem una sessió per fer la prova de manera individual.

ElS alumnes amb necessitats educatives poden usar el material de suport que han confeccionat en grup per resoldre els problemes que planteja la prova.

  1. RESULTATS

Un cop corregida la prova, el mestre la reparteix als alumnes amb una nota numèrica.

Aquesta nota és només una part de la final de cada alumne.

En grup mare es repassa la prova detectant els errors més comuns al grup.

Es pot fer un petit informe per grup de quins han estat els errors més comuns i perquè es repeteixen tant: no ho hem explicat bé, no sabíem alguna cosa que ens feia falta, el problema era molt diferent del proposat pel grup d’experts….

Finalment el grup mare calcula la nota mitjana. Aquesta serà la segona nota de cada membre que farà mitjana aritmètica amb la seva individual.

Quan l’alumne té les dugues notes fem evident que la nota final depèn directament de l’èxit del grup.

20140317_125844

Finalment, amb els treballs dels grups d’experts que resumeixen el tema, fem un mural al passadís.

D’aquesta manera, a més de donar visibilitat al nostre aprenentatge, fem que els alumnes d’altres cursos accedeixin a continguts d’altres nivells elaborats per companys de l’escola.

 

Un jardí… MATEMÀTIC!

Publicat el per
Respon


#matesaldrassanes

Quan diem que al Drassanes treballem seguint una metodologia dinàmica, és a dir que és variable i flexible aprofitant les oportunitats d’aprenentatge que ens dóna la realitat de la manera més competencial possible, pensem en activitats com la que us volem explicar.

Des de l’Agenda 21 escolar ens han ofert la possibilitat d’instal·lar un jardí vertical a l’escola. De seguida les mestres de quart hem vist una oportunitat clara per desenvolupar un projecte on les matemàtiques prenen un pes específic.

Gairebé sense voler-lo hem començat a parlar de fraccions i de correspondències fracció-decimal aprofitant les diferents maneres d’expressar les longituds (mig metre, cinquanta centímetres) treballant així també les unitats de mesura de longitud i, inevitablement les de superfície.

Hem recollit tot un seguit de continguts que es poden treballar aprofitant aquest projecte que sorgeix de manera espontània i real.

NUMERACIÓ I CÀLCUL

  • Ús dels nombres decimals en contextos reals.

  • Reconeixement de la fracció com a part d’una unitat.

RELACIÓ I CANVI

  • Modelització de situacions problema mitjançant objectes i gràfics.

ESPAI I FORMA

  • Identificació i descripció verbal de les propietats de figures geomètriques de dues dimensions.

  • Representació, construcció i comparació de figures de dues dimensions.

  • Exploració i reconeixement de figures semblants.

  • Investigació de la relació entre figures a partir de la seva composició, descomposició i transformació.

MESURA

  • Reconeixement de les magnituds de longitud.

  • Ús de les unitats més comuns del Sistema Internacional: longitud (km,m,cm i mm).

  • Disseny d’activitats de mesura dins d’un context significatiu.

Vam proposar el repte als alumnes, la pregunta és clara i engrescadora:

Voleu dissenyar el jardí vertical que ha d’ocupar un pany de paret del pati dels petits de l’escola? Com podem distribuir els mòduls a la superfície?

Presentem als alumnes de 4t. les fotos d’un jardí de les mateixes característiques que han instal·lat a una altra escola.

Observem  a la fotografia que està format per 12 mòduls amb forma rectangular d’1m  per 50 cm.

A partir d’aquí recordem a classe les característiques d’un rectangle.

Treballem les mides que tindrà a tamany real i, per parelles, construïm un mòdul en paper per pintar-lo després.

Durant la construcció del mòdul observem la relació entre la llargada i l’amplada del rectangle. A més, usant el regle, fem un repàs de les unitats de mesura.
Amb aquesta activitat prenem consciència de la mesura real dels mòduls que podem comparar, encara sense mesurar, amb la paret que els acollirà.

Ara toca fer el nostre disseny sobre paper quadriculat, però primer cada alumne ha d’establir quin és el patró (model) que ha de repetir 12 vegades i quants quadrets ha de tenir sobre el paper perquè guardi la mateixa proporció. Surten diferents propostes ,4X2, 2X1, 6X3 i decidim que podem utilitzar les dues primeres ja que si utilitzem com a patró un rectangle de 6X3 veiem que no ens cabrien al paper alguns dissenys.

Fet el disseny, cada alumne calcula  els metres de paret que necessita tan de llargada com d’alçada per poder realitzar-lo.

Mesurem  la paret per descartar els dissenys que no hi caben i entre tota la classe

escollim els que més ens agraden.

Un cop hem triat, enganxem els mòduls de paper que havíem pintat reproduint els dissenys a tamany real.

Finalment enviem la proposta final al Marc Grañén, el paisatgista encarregat de fer el disseny de la instal·lació.

Per treballar també la dimensió de comunicació i representació de la competència matemàtica fem que els alumnes expliquin el procés als companys d’altres cursos.

Amb el disseny definitiu concretat pels tècnics sembla que el projecte ja ha acabat, però segueix l’activitat treballant el metre quadrat amb el grup de quart, una entrevista que el grup de tercer farà al Marc Grañén…

Ara toca valorar l’activitat, i ens importa molt mostrar el seu nivell competencial. Ho fem utilitzant els INDICADORS COMPETÈNCIALS que va elaborar el CREAMAT

Pel que fa al plantejament de l’activitat, observem que:

És una activitat que té per objectiu resoldre un repte referit a un context real.

Ens fa aplicar coneixements ja adquirits com les característiques del rectangle i a fer nous aprenentatges com el càlcul de la seva superfície.

Ajuda a relacionar continguts del bloc mesura amb continguts del bloc de numeració.

És una activitat que es pot desenvolupar de diferents formes, estimulant la creativitat.

S’han usat instruments de mesurar i material manipulatiu.

En la gestió de l’activitat, observem que:

És una activitat que fomenta la iniciativa de l’alumnat.

Les mestres intervenen a partir de preguntes adequades, guiant el procés de creació del disseny, més que amb explicacions teòriques.

Es fomenta el treball i l’esforç individual però també el treball en parelles o en grup.

Implica raonar sobre el que s’ha fet i justificar els resultats.

S’avança en la representació de manera cada vegada més precisa intentant també millorar el llenguatge matemàtic.

Ara el jardí ja està muntat a la paret d’infantil i els companys i companyes de 5 anys han ajudat als jardiners a omplir-lo.

Un veritable regal per l’escola que ens ha portat una mica més de natura al centre i molta més competència matemàtica als nostres alumnes!

Programa LECXIT

Publicat el per
Respon

#llegiraldrasasnes

Ja fa dos cursos que la nostra escola participa al programa LECXIT que fomenta la millora de la lectura per assegurar l’èxit educatiu.

Aquesta iniciativa, que gestiona la Fundació Jaume Bofill, es basa en la millora e la comprensió lectora mitjançant el mentoratge d’un adult a un infant.

Aquesta activitat principal es complementa amb tallers per a les famílies, activitat de grup per als infants i sessions de formació pels voluntaris.

L’adult voluntari estableix un lligam afectiu amb l’alumne  generant les condicions ideals per avançar en la millora de la comprensió lectora que és la base de tots els altres aprenentatges.

Actualment al nostre centre hi ha 25 nois i noies de quart i cinquè que estan gaudint d’aquesta experiència.

Tots els alumnes dels grups de quart i cinquè passen una prova que valora el nivell de comprensió lectora de cada un a principi de curs. Aquesta prova es repeteix a final de curs. El 70% dels alumnes que han fet les dugues proves han millorat els resultats

S’ha detectat una millora considerable en la comprensió lectora de l’alumnat que ha seguit el programa i, de retruc de tot el grup.

A més, segons les tutores i les famílies, s’ha fet evident l’augment significatiu de l’interès per la lectura dels alumnes que segueixen el programa.

Des de l’escola veiem molt clarament que la millora de la comprensió lectora ha de ser un eix bàsic dels nostres objectius i per això treballem, amb aquesta iniciativa i altres projectes propis, per que els nostres alumnes esdevinguin bons lectors.