En Nabar és un ós que explica contes.
Clica damunt la seva fotografia i els podràs escoltar.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ya1StRWWDvk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
DIVISA
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal
En aquesta pàgina web podreu trobar cançons infantils xineses, diccionari xinès-català, l’alfabet xinès, … i també podreu traduir el vostre nom.
Cliqueu damunt el drac.
En alguns llogarets de Namíbia expliquen que fa molt, molt de temps, el cocodril tenia
la pell llisa i daurada com si fos d’or. Diuen que es passava tot el dia sota l’aigua, en les aigües enfangades i que només sortia d’elles a la nit, i que la lluna es reflectia en la seva pell brillant i llisa. Tots els altres animals anaven a aquelles hores a beure aigua i es quedaven admirats contemplant la meravellosa pell daurada del cocodril.
El cocodril, orgullós de l’admiració que causava la seva pell, va començar a sortir de l’aigua de dia per presumir-ne. Llavors, la resta d’animals, no només anaven a la nit a beure aigua, si no que també s’apropaven quan brillava el sol per a contemplar la pell daurada del cocodril.
Però va succeir que el sol brillant, poc a poc va anar dessecant la pell del cocodril, coberta d’una capa lluent de fang, i cada dia s’anava enlletgint. Al veure aquest canvi a la seva pell, els altres animals anaven perdent la seva admiració. Cada dia, el cocodril tenia la pell més arrugada fins que li va quedar com ara la té, coberta d’escames grans i dures de color marró. Finalment, davant d’aquesta transformació, els altres animals no van tornar a beure durant el dia i contemplar l’antiga i bonica pell daurada del cocodril.
El cocodril, abans tant orgullós de la seva pell daurada, mai es va recuperar de la vergonya i de l’humiliació i, des d’aleshores, quan s’apropen altres es submergeix ràpidament a l’aigua, amb només els seus ulls i les seves narius sobre la superfície de l’aigua.
Un infant negre de pell negra,
d’ulls negres,
de cabells arrissats o encrespats,
és un infant.
Un infant blanc, de pell rosada,
d’ulls blaus o verds,
de cabells rossos o llisos,
és un infant.
L’un i l’altre, el negre i el blanc,
fan el mateix somriure
quan una mà els acarona,
quan se’ls mira amb amor
i amb tendresa se’ls parla.
Vessaran les mateixes llàgrimes
si se’ls contraria, si se’ls fa mal…
No hi ha dos rostres absolutament
idèntics.
Cada rostre és un miracle. Perquè és
únic.
Dos rostres poden assemblar-se,
però mai no seran completament iguals.
La vida, justament, és aquell miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix
rostre.
Viure conjuntament
és una aventura on l’estimar,
l’amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent de tu
i que t’enriqueix.
TAHAR BEN JELLOUN (Marroc)
El dia 7 de febrer comença l’any nou xinès. Les festes s’allarguen durant quinze dies.

Com ja sabeu, l’horòscop xinès és diferent del nostre. Ells donen a cada any el nom d’un animal.

Aquest any és l’any de la Rata.

Durant aquestes festes els nens reben regals. Entre ells uns sobres de color vermell amb diners a dins.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SaKMbhB8qFE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
SHALOM, SALAAM, IRINI, PAX, PAU, PAZ, BAKE, PEACE, PAIX, FRIEDEN, PACE, AMAHORO, MIR, POKOJ, …

IMAGINE de John Lennon.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/sCkb6f7t5kk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Si fas el puzzle ho sabràs.
Podeu llegir un conte en el qual els protagonistes són dos nens i dues nenes, en Kamal, l’Ikari, la Myriam i l’Aisha, que busquen la Pau per al seu país: l’Iraq.
Aquest conte ha estat escrit per nens i nenes de 5è d’algunes escoles de Badalona.
Aquesta noia que veureu tan seriosa, ara és la més riallera de la classe. El seu nom comença per Q.
Sóc un noi molt trempat i faig 2n. El meu nom comença per la lletra B.
A veure si sabeu de qui es tracta. El seu nom comença per la lletra A.