Aula d'Acollida Llagostera – Escola Lacustària

Un camperol xinès se n’anava a la ciutat a vendre la seva collita d’arròs i, abans de marxar, la seva dona li va dir que li comprés una pinta, que la necessitava.

Després de vendre l’arròs, el camperol va trobar uns amics seus, que feia temps que no veia, i per celebrar-ho van anar plegats a dinar.

Després de menjar i beure, l’home es trobava una mica confós. Va pensar que la seva dona li havia demanat que li comprés alguna cosa, però no recordava què era.

Va entrar a una botiga i va comprar el primer que va veure: un mirall. I va emprendre el camí per tornar al poble.

En arribar a casa seva va donar el regal a la seva muller i se’n va anar a treballar al camp. La dona es va mirar al mirall i es va posar a plorar desconsoladament.

La seva mare li va preguntar per quina raó plorava i ella li va dir:

-El meu marit m’ha portat una altra dona, jove i bonica.

La mare va agafar el mirall, se’l va mirar i li va dir:

-No t’has de preocupar, dona, que no veus que és una vella!

Diuen que un dia l’eriçó es va trobar un xacal i li va preguntar cap on anava.
– Vaig de cacera.
Van caminar junts un bon tros, fins arribar a un pou que tenia una corda amb dues galledes per treure aigua. Les dues bèsties es van aturar per apagar la seva set. L’eriçó va saltar dins d’una de les galledes, i va baixar cap al pou. Saciada la seva set, va voler tornar cap a la superfície. Però com podia fer-ho?.

Va cridar al xacal:
– Ei, xacal, aquí dins hi ha vuit cabretes amb els seus cabridets! Corre, vine !
L’ animal no s’ho va fer repetir, va saltar a l’altra galleda. Naturalment, mentre la galleda del xacal baixava, la de l’eriçó anava pujant.
– Què està passant? – va preguntar el xacal quan es va adonar que l’eriçó ja era per damunt seu, després d’haver-se creuat al mig del pou.
– Ai company,- respongué l’eriçó- les coses canvien sovint. La vida és així : de vegades uns són dalt de tot, i altres cops, a baix.

En Mohamed coneixia aquest conte perquè la seva mare li explicava quan era petit.

Fitxa: conte-del-marroc.doc