Un camperol xinès se n’anava a la ciutat a vendre la seva collita d’arròs i, abans de marxar, la seva dona li va dir que li comprés una pinta, que la necessitava.
Després de vendre l’arròs, el camperol va trobar uns amics seus, que feia temps que no veia, i per celebrar-ho van anar plegats a dinar.
Després de menjar i beure, l’home es trobava una mica confós. Va pensar que la seva dona li havia demanat que li comprés alguna cosa, però no recordava què era.
Va entrar a una botiga i va comprar el primer que va veure: un mirall. I va emprendre el camí per tornar al poble.
En arribar a casa seva va donar el regal a la seva muller i se’n va anar a treballar al camp. La dona es va mirar al mirall i es va posar a plorar desconsoladament.
La seva mare li va preguntar per quina raó plorava i ella li va dir:
-El meu marit m’ha portat una altra dona, jove i bonica.
La mare va agafar el mirall, se’l va mirar i li va dir:
-No t’has de preocupar, dona, que no veus que és una vella!
Nois: sou fantàstics!!!!
Cada vegada que entro al bloc disfruto i aprenc molt.
Ens veiem a d’escola.
Montse de 2n.C
Gràcies, Montse!
Els que fem l’AA