En Khalid és un amic meu. És molt baixet i porta unes ulleres molt gruixudes perquè no s’hi veu gaire.
Els nens de la seva escola el peguen sovint i ell els diu paraulotes i se’n va corrent.
Un dia anava amb bicicleta amb el seu amic Younes pel costat de la plaça.
En Younes, que anava assegut darrere en Khalid, li deia; FRENA!
I en Khalid anava cada vegada més de pressa. I van caure tots dos per terra.
La bicicleta va quedar despintada i ells dos es van fer mal.
En Khalid plorava perquè li feia mal el peu. El seu company s’havia fet poca cosa perquè havia saltat de la bicicleta abans de caure.
Jo vaig anar corrent a avisar la mare d’en Khalid i ella va venir de seguida a la plaça i va trucar l’ambulància.
Quan va arribar van carregar el meu amic a sobre la llitera i el van portar al metge.
En Khalid va estar dues setmanes sense pujar a la bicicleta.
