POEMA DE TARDOR – Franco Farid

Aquest poema ens el recita en Franco.

TARDOR

Espirals de fulles

grogues

vermelles

lluents.

Giren perdudes

encalçant-se

abraçant-se,

lliscant

pel pendent.

Aquest article ha estat publicat en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *