Poema: EL CEL – Mustafà

Pujaré dalt del cel

i botaré en els núvols

com si fossin llits.

A cada salt

agafaré una estrella

i mentre baixi

jugaré amb elles.

Quan arribi a terra

aniré a casa

per ensenyar-les

als meus amics.

Mustafà – 5è B

Aquest article ha estat publicat en Any Joana Raspall, Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *