El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.
El sol i la lluna
s’han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.
El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?
Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d’encants.
Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d’estrelles
pel cel teixiran.
N’hi ha dos que s’estimen
dins l’espai tan gran.
Gabriel Janer Manila
