La densitat de l’aigua no depèn tan sols de la temperatura ans també de la salinitat. Com més sal hi hagi dissolta a l’aigua més densitat tindrà. Així aigües amb diferent concentració de sals s’estratificaran en capes com un pastís de Sant Jordi o un sandvitx, el que us vingui més de gust.
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
L’aigua té algunes qualitats de gran repercusió en la circulació atmosfèrica i marina. L’aigua calenta és menys densa i té tendència a a surar sobre la freda que és més densa i per tant s’enfonsa sota la calenta. Però alerta per a navegants: La màxima densitat de l’aigua l’assoleix als 4ºC. Per sota d’aquesta temperatura, ves per on, enlloc de fer-se més densa es fa menys densa. És per això que el gel sura sobre l’aigua líquida. Si no us ho creieu pregunteu-ho al capità del Titànic.
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
De Tàntal, personatge mitològic grec, s’explica que per les seves moltes malifetes va ser comdemnat a romandre eternament en un llac amb aigua fins al coll i sota un arbre amb nombroses fruites. Cada vegada que, afamat i assedegat, acotava el cap per beure l’aigua s’enretirava i quan volia aconseguir la fruita les branques s’enlairaven. Punyeteros aquests déus, eh?
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
Fou Narcís Monturiol qui el 1859 va posar en pràctica el principi d’Arquímedes amb el submarí Ictini I al port de Barcelona.
Descartes dos segles abans, mentre decidia si existia perquè pensava o pensava perquè existia s’entretenia jugant amb els principis d’Arquímedes i de Pascal amb el cèlebre ludió.
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
L’Arquímedes, home de principis, va deixar dit que: Qualsevol objecte submergit en un fluid experimenta una força vertical que l’empeny cap amunt i que és igual al pes del fluid que desplaça. Dit d’una altra manguera: Els objectes que suren a l’aigua és perquè desallotgen un pes de líquid superior al seu propi pes. Del contrari s’enfonsen.
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
L’electròlisi és un mètode per separar els elements que formen un compost. Com que l’aigua, encara que dissimuli, és un compost si hi introduïm uns electrodes i hi fem passar un corrent elèctric (no d’aire) aleshores es formarà hidrògen(+) en el càtode (-) i oxigen (-) en l’ànode(+). Amb aquestes coses s’entretenia en Faraday pel 1820.
El cotxe d’hidrògen és una aplicació de l’electròlisi. L’hidrògen obtingut genera l’energia suficient per moure el cotxe. De totes maneres les autoritats energètiques recomanen no llençar encara els cotxes de gasolina.
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |
 |
| De Trobades amb la ciència 2009 2n dia 110209 |