Coneixement del medi natural i social a primària
Lídia
This user hasn't shared any profile information
Articles per Lídia
La Doctora Josefina Castellví ens visita
515 anys
per Lídia
a CICLE SUPERIOR
Poques vegades tenim ocasió d’ apropar-nos a persones que amb la seva perseverança i saviesa fan que la CIÈNCIA avanci. Són els CIENTÍFICS.
Dins les activitats programades per la SETMANA DE LA CIÈNCIA, vam pensar que fora tot un luxe poder gaudir de la presència d’ una gran investigadora com la Doctora Josefina Castellví.
L’ Ester Gras, biòloga del Camp d’ Aprenentatge, ho va coordinar i la nostra gran alegria fou la seva resposta positiva.
El proper divendres 19 a les 15.30 a l’ Ecomuseu de les Valls d’ Àneu tots els nens i les nenes de cicle superior podrem conèixer-la .
Estem entusiasmats i ja ens preparem per poder fer-li bones preguntes.
Si voleu començar a aprendre amb ella, escolteu quina entrevista més interessant.
DADES BIOGRAFIQUES
http://www.gencat.cat/premiramonmargalef/cas/jurat_1.htm
La cèl.lula
115 anys
Ens agradarà participar al concurs de la cèl.lula en 3D amb les nostres maquetes.
http://pasteur.crg.es/portal/page/portal/Internet/04_EVENTS/HIDE-Concurs-Cel.lula
http://genmagic.net/repositorio/displayimage.php?pos=-169
http://www.educaplus.org/play-16-C%C3%A9lula-animal.html
http://www.educaplus.org/play-17-C%C3%A9lula-vegetal.html
Un any en 40 segons
0Sort que gaudim del pas de les estacions d’ una manera més lenta, però és curiós observar els canvis de la natura durant totes les estacions de l’ any amb tan sols 40 segons.
Les etapes de la història
015 anys
Amb els alumnes de sisè estem treballant les diferents estapes de la Història i algunes de les seves característiques. Aquesta peresentació ens podra`ajudar en l’ estudi.
Diapos HistòRia
View more presentations from guestaa3648.
Fruits de la tardor
0Mireu quina presentació més completa he trobat a la xarxa.
Fruits Tardor
View more presentations from riuiserra.
Mireu com creix, ja quasi és una granoteta.
215 anys
SABIES QUE…
La granota habita a les aigües quietes, com ara estanys, basses o pous, i també als torrents i rierols amb vegetació abundant. La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult. Segueixen la reproducció comuna de tots els amfibis, mitjançant ous sense closca els quals necessiten d’una humitat constant. A l’edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiració dual, pulmonar i cutània, i tenen quatre potes a diferència de les etapes anteriors de l’espècie, com la del capgròs. A l’hivern es colguen en el fang i resten en letargia. (viquipèdia)
La fruita és boníssima!!
015 anys
per Lídia
a CICLE INICIAL
Els nens i les nenes de primer han fet un dimecres de FRUITA COMPARTIDA. Mireu que bé ens ho hem passat.
SABÍEU que…
Les fruites pertanyen al grup 5 de la roda d’aliments, rics en sucres, vitamines C i A i sals minerals, representada en la dita roda de color verd. Pel seu alt contingut en vitamines i sals minerals pertany al grup d’aliments reguladors. Les fruites es localitzen en el segon pis de la piràmide d’aliments, és a dir, que es recomana la ingesta de 2 peces de fruita en xiquets i 4 peces en l’adult al dia.
- Són aliments de baix valor calòric, ja que quasi el 80% de la seua composició és aigua, i es recomana en les dietes per a l’obesitat. És preferible menjar una peça de fruita abans que una peça de brioxeria.
- Contenen fibra dietètica que ens aporta múltiples beneficis com per exemple contra el restrenyiment i la diverticulosi.
- La fruita conté múltiples micronutrients que actuen sinèrgicament com antioxidants .
Segons la Societat Espanyola de Dietètica i Ciències de l’Alimentació (SEDCA) i la Societat Espanyola de Nutrició la fruita a més de ser les postres per excel·lència i d’aportar colorit i bellesa a la nostra taula, el consum regular de fruita representa en la nostra alimentació un pilar de l’equilibri dietètic i la seguretat d’un aportació correcta de determinades vitamines.
La nostra escola s’ ha adherit al programa “A la nostra escola mengem fruita” si en voleu tenir més informació consulteu aquest enllaç:
La papallona de la col
815 anys
El Gerard i el Josep han portat unes erugues de la col per poder observar la seva metamorfosi. Ara ja han fet la seva crisàlide i estem espectants si sortirà la papallona i si serà mascle o femella.
Si ho vols observar hi ha un terrari a l’ escala.
D’ ERUGA A CRISÀLIDA
MÉS INFORMACIÓ
http://www.ecoebre.org/arxiusimatges/activitats/articles/articlesxavi/papallonacol.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Blanqueta_de_la_col
ou eruga crisàlide Papallona- pondre ous
4 dies 21 32 35dies
Depèn de la temperatura que el cicle es faci ràpid. Com més llum i més calor hi ha, més ràpid es fa el cicle.
Quan sortirà la nostra papallona?
Aviat tindrem una granota?
515 anys
Avui la nostra sorpresa ha estat veure com el capgròs que va portar el Gerard ja té les potes davanteres.Observar una metamorfosi tant d’ aprop i en directe és simplement impresionant i meravellós. És ser testimoni com en temps remots, els animals abandonaven l’ aigua per emprendre la vida a la terra. Mireu com es farà de gran.
Bromes a part ,mireu les fotos com està.
LA METAMORFOSI DE LA GRANOTA
Amb fotografies
http://www.iberia-natur.com/es/Biotop/metamorphose.html
SAPS DIFERENCIAR LA GRANOTA DEL GRIPAU?
Apren més coses del gripau…
Gripau o granota?
Contràriament a la creença popular, el gripau no és el mascle de la granota. Gripaus i
granotes s’assemblen, certament, però són espècies diferents. És per això que a la
natura hi trobarem gripaus mascles i gripaus femelles, així com granotes mascles i
granotes femelles. Observem les diferències entre el gripau i la granota:
EL GRIPAU
Generalment és més gran i robust.
La seva pell és gruixuda, plena de
berrugues i poc humida.
Les seves potes posteriors són curtes.
No salten, sinó que caminen.
Tenen les glàndules paròtides molt
pronunciades.
El seu timpà és poc visible.
LA GRANOTA
Generalment és més petita i esvelta.
La seva pell és prima, llisa i molt
humida.
Les seves potes posteriors són molt
llargues. Salten.
No tenen glàndules paròtides.
El seu timpà és molt evident.
Aquest enllaç a una publicació del Departament de medi ambient, és molt interessant.
http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilitat/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Recursos%20educatius/Medi%20natural/El%20gripau%20comu/documents/gripau_comu.pdf
