CEIP Vallgorguina
Archive for 16 abril 2009
Festes i Tradicions.
016 anys
per Patxigu
a Tota l'escola
EL CARNESTOLTES
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, iOsiris.El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, iOsiris.El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui és el Rei del Carnaval.Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, el de Solsona, el de Tarragona i el de Vilanova i la Geltrú.Font:WIKIPÈDIA.-Gràcies!!
LA VELLA QUARESMA
La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra, en una finestra de la casa que doni a l’exterior. Recordeu que cal retallar ben retallat l’espai que hi ha entre peu i peu… Els dissabtes de Quaresma li tallareu un peuet. Així, sempre sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua… I si la pengeu a l’escola, recordeu-vos de tallar-li el peuet el divendres; així sabreu quant falta per començar les vacances de Pasqua! Recordeu que no cal guardar la Vella Quaresma! En trencar l’últim peuet cal esgarrar-la o cremar-la. Diuen que això porta sort… i si fora cert? Si cliques la imatge t’enllaçaràs a Lletra i música: Pep Puigdemont 
LA PASQUA
Informació sobre: la Pasqua com a Festivitat de Celebració, els Ous de Pasqua, les mones i panades, les caramelles. Amb Activitats d’investigació.Clicant al següent enllaç de la imatge:
.-Moltes Gràcies!!
SANT JORDI
Com ja he posat abans en un altre apunt la llegenda tradicional de Sant Jordi, poso aqui:ELS PERSONATGES DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI.-
Aquests dibuixos es poden utilitzar per a construir les nostres titelles de Sant Jordi.Si voleu podeu clicar a sobre de la fotografia i la imatge es farà
.
més gran i les podeu imprimir i així construir-vos les vostres titelles.-(EL REI i LA PRINCESA,amunt, i EL DRAC,avall)
A sota EL CAVALLER!!
Gràcies a: PLANETATERRA.-
LA LLEGENDA DE SANT JORDI EN VÍDEO!!
La llegenda de Sant Jordi explicada pels alumnes de Cicle Superior del CEIP Vallgarriga.Aquesta escola està a Sant Martí de Fluvià a la comarca de l’Alt Empordà.Que menys que felicitar-los, per aquest treball tant ben fet !!!
.jpg)
Comentaris recents