ALS PATUFETS ENS AGRADA MOLT ANAR A LA SALA
Els nens i nenes de quatre anys es troben en l’etapa del personalisme, dita també l’etapa del comediant per la seva gestualitat exagerada i l’expressivitat del seu moviment, fruit de la seva necessitat d’afirmar-se i guanyar l’afecte dels demés.
S’inicien els progressos intel·lectuals (intel·ligència pràctica) i la construcció del jo. Comencen a tenir capacitat de representació que els permetrà arribar a la representació mental. Alguns nens poden trobar-se en plena fase del complexe d’Edip.
Amb un seguit de fotos que han realitzat alguns dels nens de la Classe dels Dofins esplicarem com es desenvolupa una de les sessions a la Sala.
La sala es troba convenientment muntada. Cada sessió té una organització diferent, tant del material com de les estructures.
El ritual d’entrada és el moment del reconeixement individual i del grup. Recordem quins nens o nenes no van ser en la última sessió i algunes de les coses que vam fer, i amb qui ho vam fer. En aquesta edat, sovint hem d’anar recordant les normes i les propostes d’activitat de la sala. Preparem el cos per a poder jugar.
Teniu ganes de jugar? Sí!!!!!
Segur que teniu ganes de jugar? Sí!!!!!!!!!
Sereu prou valents i valentes per poder fer caure la paret? Sí!!!!
Penseu que nosaltres dues (psicomotrista i tutora) som molt valentes i que farem molta força perquè no pugueu fer-la caure. Segur que sí!!!!!!!
A la una, a les dues i a les …. tres.
L’estratègia d’intervenció de l’adult és de continuar potenciant tot el joc de seguretat profunda, però intentant evolucionar cap a un joc més motor. Alguns busquen l’alçada i proven de saltar, rodolar… altre només s’atreveixen quan compten amb la nostra mirada.
Conforme va evolucionant aquesta situació i els nens i nenes van adquirint més confiança i seguretat en si mateixos, ells mateixos o bé els adults anirem introduint alguns circuits que provoquin un moviment més precís, coordinat i conscient.
A poc a poc, aquestes ganes de moviment es va perdent i l’acció es va convertint en joc simbòlic, o bé pre-simbòlic: amagar-se que ve el llop, la caseta de la família dels gats, jugar a ser un drac, una princesa…
Quan ens falten uns vint minuts per acabar la sessió introduim l’stop, per tal d’inicial la presa de consciència, per poder parar l’activitat i reemprèndrela en forma de representació.
És en l’espai de fustes o de dibuix on es porta a terme aquesta representació, també pot ser a través de la conversa. En el ritual de sortida, es compaginen les verbalitzacions dels nens i nenes sobre el que han fet durant la sessió, amb el reconeixement del que la psicomotrista ha vist que feien, perquè observem que el que ells expliquen sovint és la última acció que han realitzat, i també perquè la capacitat d’escoltar les intervencions dels companys és breu.
Aquesta sessió l’hem acabat amb una conversa sobre el que han jugat i amb tres murals col.lectius. Han estat els mateixos nens qui han escollit el grup. Esperem que aquesta petita exposició us hagi estat tant plaent com a nosaltres la sessió.
Per cert, voleu saber a què han jugat alguns d’aquests nens…?
A monstres!
Ui, quina por…!