Platja de la Conxa, Sant Sebastià (Donostia)

Els alumnes de 3r d’ESO de l’IES Bisbe Berenguer vam fer el viatge del Crèdit de Síntesi a Lesaka, un poble del nord de Navarra. Vam sortir el divendres quatre de juny a tres quarts de nou del matí i vam arribar a la nostra destinació a un quart de sis de la tarda, efectuant dues parades: per esmorzar i dinar.  

El dissabte al matí vam anar a Hondarribia, situat al País Basc. Aquesta població està envoltada per una muralla que, antigament, servia per protegir-se. Durant el trajecte, viatjàvem paral·lels al riu Bidasoa, frontera natural entre Espanya i França.  A l’entrada d’Hondarribia hi ha uns establiments anomenats cantines, una espècie de supermercats, on els francesos venien a comprar el tabac i la beguda perquè els sortia més barat. Hi ha un illot, anomenat “Islote de los faisanes”, on Lluis XIV i Felip IV van firmar la Pau dels Pirineus. Abans de tornar a l’alberg, vam anar una estona a la platja.

A la tarda vam anar a Baiona, França, però hi va haver dos alumnes que es van quedar a l’alberg perquè no havien portat el DNI. Baiona està franquejada pels rius la Nive, que és més estret, i l’Adour. Té una catedral d’estic gòtic que està erosionada pel vent i la pluja. Les seves escultures són exemptes.

El diumenge vam anar a Bilbao. Els rius d’aquesta ciutat desemboquen en ries, que reben el mateix nom que el riu. Al matí vam anar al museu Guggenheim. La façana d’aquest museu té aspecte d’estar recobert d’escates, que recorden a un peix. A l’exterior hi ha diverses escultures, totes fetes d’acer: Puppy, “El gran arbol y el ojo”, “Tulipanes”… A l’interior van visitar diverses sales amb diverses obres: 1000 nombres, La matèria del temps, una sala amb nou columnes de LEDS, “Vértigo”… A la tarda, després de dinar, vam anar a visitar el casc antic de Bilbao: la “Plaza Nueva”, amb l’ajuntament, un pont dissenyat per Calatrava, l’estació de tren de “vía estrecha”…

El dilluns vam anar a Donostia, San Sebastià. Al matí vam anar al Museu Chillida Leku (lloc de Chillida). Aquest museu és a l’aire lliure. Aquestes

escultures estan fetes d’acer “cortén” i es poden tocar. Chillida feia series d’escultures (una de les més conegudes, “el Peine de los Vientos, tres de les quals estan al final del passeig de la Concha). Hi ha un mas amb més escultures, les quals no es poden tocar. Aquest dia també vam dinar allà i, a la tarda, vam visitar el casc històric: la plaça Constitució, amb els balcons numerats, perquè antigament es feien corrides de toros i la gent llogava els balcons per veure-les. També vam veure el Kursaal, actual seu del festival de cinema de San Sebastià; l’hotel Reina Maria Cristina, on s’allotgen les estrelles del festival de cinema de San Sebastià i l’ajuntament. A l’acabar la visita, vam anar a la platja de la Concha, des d’on es podien veure els monts Urgull i Igueldo i la Illa de Santa Clara. després, vam anar caminant fins a l’altra punta per veure El Peine de los Vientos.

Dimarts al matí, vam anar al Parc Natural de Señorio de Bertiz. Va tenir diversos propietaris, els últims van ser el matrimoni format per Pedro Ciga Mayo i la seva dona, Dorotea Fernández, que finalment, el van donar a la Diputació de Navarra. L’any 1984, va ser nomenat Parc Natural. Conté espècies exòtiques i autòctones.

Després de dinar a l’alberg, un senyor de Lesaka ens va fer una visita pel poble. També li diuen l’orinal del cielo i la pequeña Venecia, perquè queda envoltat de muntanyes i enfonsat i quan plou, s’inunda. Està dividida en dos barris i té tres ries. En un mateix carrer et pots trobar cases de cinc segles diferents, la més antiga del S. XVII. Després vam anar a Vera de Bidasoa, el poble de la Maialen. Primer vam anar a l’esglèsia, on un senyor va interpretar unes quantes peces amb l’orgue i, un company , ens en va interpretar una altra. En aquest poble, Pío Baroja va fer construir una casa. El producte típic d’aquí són les xistorres. Vam anar a una botiga i, qui va voler, en va comprar com a record. Com que plovia a bots i barrals, no el vam poder visitar gaire.

Aquell mateix dia a la nit, hi va haver discoteca i, algunes persones, com que s’avorrien, es van quedar fora de la sala parlant entre ells.

El dimecres, pels volts de les deu del matí, vam agafar l’autocar direcció l’Hospitalet de Llobregat. També vam fer dues parades. Durant el viatge, molta gent es va adormir a causa del cansament que arrossegava al llarg de tota la setmana. Alguns, com que s’avorrien, es van posar a jugar a l’Uno.   

                                                                                      Clàudia Cerarols, 3r B