TROBADA AMB EL GRUP DE DONES DE STA EULÀLIA

Publicat el per

hc2aaoralEl dia 2 de novembre, dimarts, els alumnes de 4t del crèdit d’Història Oral i els professors Antolín Frías i Josep Picart vam fer una trobada amb el grup de Dones de Sta. Eulàlia amb l’objectiu de conèixer testimonis pel nostre treball de recerca.  La trobada va ser al Centre Cultural de Sta. Eulàlia en un espai una mica improvisat, vam col·locar unes cadires en rotllana per afavorir més la comunicació.

Es va parlar sobre la Guerra, la postguerra, les emigracions i alguna cosa sobre la música de l’època dels anys 60, que són els temes que tractem als nostres treballs de recerca aquest quatrimestre.

 

Com a anècdotes de la postguerra:

 

En Joan, el marit d’una de les dones, ens va dir  que acabada la Guerra Civil quan sorties al carrer hi havia uns altaveus i de sobte s’escoltava un “titirii” i tothom havia d’alçar la mà dreta mentre sonava l’himne. Un cop un avi es va negar a alçar la mà, era un home gran i anava carregat i els falangistes el van acabar matant a garrotades, això va ser una de les coses que més em va impressionar

 

Una emigrant de Galícia va contar que quan hi havia algun ball hi anava tothom i si algun noi treia a ballar una noia i aquesta no volia, al dia següent s’emportaven al seu pare o al seu germà i probablement ja no tornaven mai més, això ja en situacions molt extremes de caciquistes.

 

Una altra de les coses que més em va sorprendre va ser que no et deixaven estar reunit al carrer amb més de tres persones, quatre persones juntes estava prohibit i podies ser acusat de sedició.

 

Van explicar les situacions de fam i misèria que van passar les famílies durant aquests anys.

 

També van comentar algunes anècdotes  sobre la música dels anys 60.  Aquest  és el tema al qual ens dediquem el meu grup, va ser de les coses que menys van parlar, però no per això menys interessant, van explicar que es feien guateques a les cases i la música s’escoltava amb una gramola, una mena de  tocadiscs antic  o a la ràdio que només tenia una emissora. La música segons el que van dir es vivia molt més , la gent se la prenia més seriosament, però no es podia expressar tot el que es volia ja que havia un censor que censurava tot el que a ell li semblava. 

 

Un cop van acabar d’explicar ells i elles les seves coses, nosaltres vam fer preguntes o vam explicar el què ens havia semblat tot el que ens havien explicat, i tots vam coincidir en que eren unes situacions molt extremes.

 

Va valer molt la pena anar a aquesta trobada perquè ens van explicar moltes coses, coses que potser algunes ja les sabíem però que quan te les explica una persona que ho ha viscut directament, et fa reflexionar molt.

 

Jo personalment alguna de les coses que van dir ja les sabia però em van deixar impressionada no m’imaginava fins  quin punt hi havia gent que havia patit tant.


 

Marta García Pérez 4t d´ESO,           Crèdit d´Història Oral

Deixa un comentari