M’ha arribat l’hora. EL GRAN MOMENT. M’acomiado. Em jubilo. Ho he intentat portar amb la màxima discreció per no interferir en la meva feina, però ja és hora d’esbombar-ho i he volgut aprofitar aquest mitjà per adreçar-me a tots vosaltres…

Ja em tocava. Vaig començar a treballar l’any 1975 i des de llavors he treballat ininterrumpidament, tan sols 2 baixes per maternitat, que en aquells temps eren força més curtes… Porto molts anys en aquesta professió, i amb els anys es perden facultats, al menys jo les perdo, sinó que ho preguntin a aquells alumnes a qui sovint els canvio el nom.

He gaudit molt en la meva professió, li he posat il·lusió, esforç, dedicació, compromís, he après, he transmès, divertit, però també he patit, m’he enfadat, preocupat, angoixat.

Guardo molts bons records de les relacions que he establert entre alguns companys, alumnes i pares. Us puc dir que al llarg d’aquests anys he fet amics.

A les famílies vull agrair-vos la col·laboració en la tasca comuna que compartim: la d’educar els vostres fills. I felicitar-vos i animar-vos a continuar endavant.

Als alumnes, dir-vos que espero que us hagi pogut ajudar en la vostra formació, que he après de vosaltres, que m’he divertit, encara que també m’he enfadat. Desitjo deixar-vos algun record agradable, penseu que amb el temps tendim a recordar els bons moments. Em fa molt feliç que quan em trobo amb ex alumnes em saludin, em facin un somriure i se’n recordin del meu nom.

Em sento privilegiada per poder-me jubilar i com que és un dels pocs privilegis que ens permet la professió, he volgut aprofitar-lo. Crec que és el moment perquè penso que puc fer-ho amb una certa dignitat, els anys no perdonen.

Tinc projectes immediats, de moment res relacionat amb ensenyament, vull desconnectar: viatjar, dedicar-me a la família, tinc un nét meravellós, faré algun voluntariat… sobre la marxa, no em faltarà temps per anar pensant.

És un comiat del més alegre, desitjat i merescut, un comiat esperat, volgut…., anhelat.

Us enyoraré, però desitjo enyorar-vos.

Us estimo:

Carme Notó Brullas