Plató diu que la injustícia és el màxim mal i la justícia és el màxim bé. Lligant aquest pensament que ja trobem en Sòcrates, estableix que l’educació procurà:

“Cadascú fóra per a ell mateix el més bon sentinella, temerós de fer una injustícia i de conviure, doncs, amb el pitjor mal.”

Com que el fragment refereix a l’educació veiem podem veure aquí la referència a l’intel·lectualisme moral, però atenció, l’intel·lectualisme moral és socràtic; i el mateix Plató diu:
“Les altres virtuts, que en diem de l’ànima, s’esdevé que es troben molt a prop de les cos – sí perquè si no s’hi troben d’antuvi s’hi infonen al capdavall amb el costum i la pràctica-; la del coneixement, en canvi, resulta que pertany, segons que sembla, a quelcom més diví que allò que més ho sigui, que mai no perd el seu poder i que es converteix, segons sigui dirigit, en útil i bo, o bé en inútil i dolent. ¿O és que no t’has adonat, dels que hom diu que són malvats, però savis, amb quina llestesa mira llur animeta i amb quina penetració destria allò vers el que es gira, que no és que tingui la vista malament, i que està forçada a servir a la maldat, de manera que, com més agudament miri, més seran els mals que dugui a efecte?

Recordeu allò de “És preferible sofrir injustícia que cometre-la.”

Respecte l’últim comentari de text vull insistir en una cosa. La majoria heu localitzat la referència a l’intel·lectualisme moral socràtic. En Plató l’intel·lectualisme va evolucionant al llarg de tota la seva vida, i a La República no és exactament tal i com el configura el mestre. Per a Plató aquells que han aconseguit la intuïció de la idea màxima, la causa de causes, la que il·lumina i possibilita el coneixement, han de retornar al món de les còpies per poder acompanyar els seus conciutadans en el procés d’ascensió al món intel·ligible. El filòsof té, doncs, l’obligació moral de retornar a la ciutat el que la ciutat li ha proporcionat amb el sistema educatiu. I aquesta obligació és política, el filòsof ha de fer-se polític perquè ja sap la veritat i aquest és el seu deure. En Sòcrates, en canvi, el bé es descubreix en l’interior de l’individu, seria una idea innata, sense existència real sinó conceptual, que al ser trobada per l’individu suposaria que la seva acció aniria a això, a fer el bé. Aquells que no el farien, que atemptarien contra ells mateixos, per exemple pel lligam al món sensible o contra l’estat, actuarien per ignorància.
Aquest últim punt Plató també l’accepta i diu que la massa és ignorant, però no pot ser d’altra manera ja que els productors i els guardians no han intuït la idea de bé. Accepteu com a prova el fragment anterior.
Així que està bé referir-se a l’intel·lectualisme moral però afegiu “per influència de” i matisant en el possible el que us he dit. És això el que vol dir Plató quan parla “no se’ls permetrà el que se’ls permet ara”