La nit va ser llarga, molt llarga. Però no per això va esdevenir sempre mal son; feia fred, de vegades, tenia por, d’altres… també era feliç en els moments en què vora del foc escoltàvem històries que altres mifes ens explicaven. Delia per l’arribada dels pardals que venien de lluny.
Vaig aprendre molt, des d’eixugar-me les ales prop de les emanacions gasoses dels gèisers, fins a poemes que després recitava a una lluna tan grossa i bonica que semblava s’engolís l’ombra dels arbres que tenia al meu davant.
els primers 2
El meu aprenentatge va ser molt dur. No em vaig adonar, fins molts anys després, que la mà dels déus estava al meu darrera. Va ser tan dur que ningú, en aquell món de fa 3 mil·lenis m’hagués donat ni un òvol per pagar-li a Caront.
FILOSÒFICA KALOSKAYA
Vaja Vaja el blog que bonic !
de fil·losofia !
Jeje borra lo comentari si vols !
Laia ( ta filla )
Benvolguda Estolaia, mussola de xops i garrofers. M’agrada que t’hagis adreçat a mi. Quant fa que ens coneixem? Encara no erets un ou i ja et tenia al meu pensament. Ara, Estolaia, costa d’estar amb tu, sembla que sempre vulguis volar i marxar lluny dels qui t’estimen.