cosmos
___________________________________________________________
El primer de tots era un homenet que li encantava la mel barrejada amb formatge fresc. Es passava el dia assegut entre les parres recitant vells poemes d’Homer. Ell mateix, en fer-se més gran, va atrevir-se a escriure i llavors anava pels poblats explicant una història on unes anomenades muses sabien dir mentides, però també quan volien veritats.
Què era la veritat era una cosa complexa, la gent no l’entenia massa però sí li donaven òvols per continuar amb la seva menja favorita, la mel i el formatge d’Ascra, un llogarret de la Beòcia a l’Hèl·lade central
Ah, se m’oblidava, aquell home de fa 2700, es deia Hesíode. Ja cap a la fi dels seus dies, quan jo m’aturava en una branca a sentir-li contar les seves històries, va demanar-me una flauta de Pan i va entonar el tros de poema que abans us referia.

Ascra, la pàtria d'Hesíode.