Al Fedó Plató diu que les ànimes que han portat una vida d’excessos lligats al sensible, actuant malament en contra de la ciutat i de la virtut, definida aquest cop com l’harmonia – justícia entre les parts de l’ànima comandades per la part racional, al morir

“anirant errants fins el moment en què, pel desig que sent el seu acompanyant, l’element corporal, són lligades a un cos. I com és natural, els cossos a què són lligades tenen els mateixos costums que elles havien tingut en la seva vida.

– Quina classe de costums són aquestes que dius, Sòcrates?

– Dic, per exemple, que els que s’han lliurat a la fartanera, al desenfreno, i han tingut desmesurada afició a la beguda sense moderar-se, és natural que entren en el llinatge dels ases, i dels animals del mateix tipus. No ho creus així?

– És completament lògic, això que dius.

– I els que han posat per damunt de tot les injustícies, les tiranies i les rapinyes, en el dels llops, falcons i milans. O, a quin altre lloc diem que puguin anar a parar tals ànimes?

– No hi ha dubte – contestà Cebes -. a tals cossos.

– I no està clar, prosseguí – amb respecte a les demés ànimes, on anirà a parar cada una, segons les semblances dels seus costums?

– Sí ho està – respongué -, Com no va estar-ho !

– Ara bé, no és cert – continuà Sòcrates – que encara dins d’aquest grup, els més feliços i els que van a parar a millor lloc són els que han practicat la virtut popular i cívica, que anomenen moderació i justícia, que neix del costum i la pràctica de sense el concurs de la filosofia i la intel·ligència?

– Per què són aquests els més feliços?

– Perquè és natural que arriben a un gènere d’éssers que sigue tal com ells són, sociable i civilitzat, com pugui ser-ho el de les abelles, vespes i formigues, i inclús que retornen al mateix gènere humà, i d’ells neixin homes de bé.

– És natural.

– Però al llinatge dels déus, a aquest és impossible arribar sense haver filosofat i partit en estat de completa puresa; que aquí només és lícit que arribe el desitjós de saber. Per aquesta raó, oh amics Símmies i Cebes, els que són filòsofs en el recte sentit de la paraula s’abstenen dels desitjos corporals tots, mantenint-se ferms, i no es lliuren a ells; ni a la por a la ruïna del seu patrimoni ni a la pobresa els espanta, com a la gent vulgar i als amants de la riquesa; ni temen tampoc la falta de consideració i de glòria que entranya la misèria, com els amants de poder i d’honors, pel qual s’absté de tals coses.”

Digues la idea o idees principals del text. (De 40 a 100 paraules)

Compara la moderació platònica amb l’aristotèlica.  (De 200 a 300 paraules)