Heràclit apareix en excena a Efès. Renuncia al reialme d’Efès, neix al voltant de – 540. La seva obra és “Sobre la naturalesa”, obra en prosa escrita en aforismes i dividida en tres parts. Se’n conserven un centenar.

Heràclit concep la physis com matèria universal, força universal i realitat absoluta, existeix des de sempre i per a sempre, abans que sorgeixi l’univers i després que aquest es disolgui, i així com ompli el temps infinit, ocupa també l’infinit espai, tant dins de l’univers com fora d’ell. (Capelletti, 94). Segons Aristòtil, Heràclit equipara el moviment de la psiqué al de la physis. La consciència mai no s’atura, crea, inventa, recorda… També, segons l’Estagirita, veu la teoria dels quatre elements formulada per Empèdocles i conseqüència de l’especulació anterior i enfronta el foc com l’element que possibilita el canvi dels altres tres. Tenim que el foc, continuant com element, pot establir-se com força universal de canvi. D’aquesta manera podem dir que és physis i arkhé, i “representa la necessitat que l’originari té de dividir-se… El foc no deixa d’existir quan origina l’univers, sinó que s’oculta sota la diversitat dels elements i dels cossos:

22B16 “A la physis li agrada amagar-se.”

I ocult continua essent el principi material i vital, la causa material i eficient de Tot.

22B30: “Aquest cosmos, el mateix per a tots, no el va fer cap dels déus o dels homes, sinó que sempre va ser, és i serà foc vivent, que segons mesura s’encén i segons mesura s’apaga.”

A l’entendre el foc com a vivent s’equipara amb la divinitat seguint la tradició hylozoista i panteista. Tots els contraris estan en ell i el moviment del foc ocultarà i desocultarà.

22B67 “El Déu: dia-nit, hivern-estiu, guerra-pau, sacietat-fam; se transforma com el foc quan es mescla amb perfums; se denomina segons l’aroma de cadascun d’ells.”

22B76a “Viu el foc la mort de la terra i l’aire viu la mort del foc; l’aigua viu la mort de l’aire; la terra, la de l’aigua.”

Heràclit atribueix un caràcter cíclic: primer el foc, després l’aire, després l’aigua, després la terra… torna al punt zero:

22B60 “Comú és el principi i el fi de la circumferència.”

En què s’assemblen i es diferencien Heràclit i Parmènides?

Diògenes Laerci:   22A11 “Allò que condueix a l’incendi és diu concòrdia i pau”, allò que condueix al naixement del cosmos es diu guerra i discòrdia.”

De manera que el foc es converteix en pau i concòrdia d’adversaris, i això és harmonia. La physis és harmonia en aquest succeir-se els contraris. Quan s’acaba un cicle de lluita comença l’incendi còsmic – Ekpyrosis – 22A5- Aeci – “Totes les coses sorgeixen del foc i en el foc acaben.”

La realitat té un fluxe – panta rei – inacabable. La dinàmica suposa que és en el canvi on cada cosa troba la seva essència enfrontada al seu contrari. Heràclit pensa el Ser com una realitat dinàmica.

22B91 “No és possible penetrar dues vegades en el mateix riu ni tocar dues vegades una substància peridora en una mateix estat, mes aquesta, per la força i la velocitat del canvi, es dispersa i de nou es concentra, o millor dit, no de nou ni d’una altra manera, sinó al mateix temps, es concreta i flueix, s’apropa i s’allunya.”

22B53 “La guerra és pare de totes les coses i de totes és rei, i a uns els mostrà com déus, a altres com homes; a uns els va fer homes; a uns esclaus, a altres lliures.”

La guerra, la lluita de contraris, és la dialèctica d’Heràclit que té caràcter ontològic on el foc és matèria i la physis mateixa s’acaba identificant amb el logos, la llei, el “ritme racional del foc”

Sexto Empíric diu que el Periphyseos d’Heràclit començava així:

22B1 “D’aquest logos que sempre existeix, els homes romanen ignorants, abans d’haver-lo escoltat i encara després que per primer cop l’escolten; perquè tot i que totes les coses segons aquest logos s’originen, se semblen els homes, malgrat tot, als ignorants, doncs tantegen per mitjà de paraules i d’obres semblants a les que jo utilitzo, quan separo cada cosa segons la naturalesa i explico en què consisteix. Però als altres homes se’ls oculta el que fan quan desperts, del mateix mode que obliden quant fan dormits.”

El logos s’identifica amb la raó i el ser, la raó còsmica, la raó objectiva i universal.

____________________________________________________________________________________________________________________________