Aristòtil pensa un cosmos finit en l’espai i etern en el temps.

El divideix en un espai sublunar i supralunar. Com que la causa del moviment ha de ser-hi i hi ha un moviment que es constata en tots dos mons, i ha d’haver-hi una primera causa d’aquest moviment. Pensa Aristòtil en el Nous, en el 1r motor immòbil que imprimeix moviment gràcies a l’esfera dels estels fixos.
– MÓN SUBLUNAR-MÓN TERRESTRE
– La terra esfèrica.
– Geocentrisme.
– Imperfecte, corruptible.
Hi ha els quatre elements.
Moviment rectilini. Caiguda dels greus.
____________________________________________________
– MÓN CELEST
– La lluna.
– La resta d’astres.
– Esfera dels estels fixos.
– Perfecte i incorruptible.
L’éter.
Circular perfecte i inalterable.
(Referència EDEBÉ)
_____________________________________________________
El 1r motor és immòbil perquè és perfecte i és acte pur. Com no té potencialitats és immòbil. És forma pura sense matèria.
Mou com a causa final i no eficient, ja que l’univers es mou i transforma per l’atracció cap a la perfecció.