Però ja no era un ou, o millor dit, ja n’havia sortit. Recordo el fred que feia aquell vespre, els meus progenitors eren escamats mussols vingut d’ Òmphalon. La meva mare no em va donar cap consell sobre com volar i atrapar el menjar. Li agradar explicar històries, capbussada en una branca d’olivera, sobre déus i deesses que habitaven al mont Olimp. El meu pare, un escèptic apassionat, es deixà créixer la barba i marxà cap a la zona dels dos rius.

Els primers

___________________________________________________________
La nit va ser llarga, molt llarga. Però no per això va esdevenir sempre mal son; feia fred, de vegades, tenia por, d’altres… també era feliç en els moments en què vora del foc escoltàvem històries que altres mifes ens explicaven. Delia per l’arribada dels pardals que venien de lluny.
Vaig aprendre molt, des d’eixugar-me les ales prop de les emanacions gasoses dels gèisers, fins a poemes que després recitava a una lluna tan grossa i bonica que semblava s’engolís l’ombra dels arbres que tenia al meu davant.