La introducció de les TIC en l’educació no és un procés recent. Des de l’aparició dels ordinadors personals (~1980) s’han utilitzat estos mitjans tecnològics en la docència. Però en estos últims anys, la ràpida evolució de les ferramentes TIC, així com el seu considerable abaratiment, han sigut decisius a l’hora de generalitzar-ne l’ús didàctic en l’aula.
Este ús ampli de les TIC en l’aula ha propiciat canvis profunds en la funció docent i en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. S’està modificant progressivament el model d’ensenyança, així com el rol del professorat. I, en este nou context d’aprenentatge més autodirigit, el professorat passa de ser l’única font de coneixement a exercir un paper més de guia, ajuda, dinamitzador i assessor.
D’altra banda, l’ús de les TIC en la docència, oscil·la entre ser mitjà i fi, sent prioritària la funció com a mitjà. No obstant això, els menors solen utilitzar les TIC la major part de les vegades buscant la part lúdica, d’entreteniment i intercomunicació. És una tasca, a l’aula, permutar estes prioritats perquè l’ús de les TIC s’oriente com a mitjà per a l’adquisició de coneixements amb sentit i de forma ordenada, així com fomentar la seua capacitat crítica.
D’altra banda, l’ús de les TIC pot afavorir la inclusió social, ja que facilita l’accés al coneixement i la participació en xarxes socials i fòrums en general. Des de l’aula cal aprofitar eixa dimensió per a difondre’n l’ús i així acurtar diferències entre l’alumnat quant a l’accés a la informació i la transformació en coneixement.
Però, com ja s’ha comentat, l’ús de les TIC en l’aula té llums i ombres i convé tindre en compte una sèrie de consideracions.
Respecte a l’ús didàctic de les TIC en les aules cal remarcar que:
1. L’important és sempre l’enfocament educatiu i no el tecnològic. És a dir, el professorat ha de tindre clar quin objectiu educatiu pretén aconseguir, què ha d’aprendre l’alumnat i de quina forma l’ús de les TIC pot facilitar este aprenentatge.
2. Les TIC no ‘obraran miracles’ en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Poden incrementar la motivació per la novetat de la metodologia didàctica utilitzada, però al final, el treball i l’esforç de l’alumnat ha d’estar present.
3. Les TIC han d’afavorir la metodologia del ‘saber fer’ com a fonament del procés d’aprenentatge i avaluació de coneixements. El docent planteja un aprenentatge actiu en el qual l’alumnat adquirix coneixements a partir d’experiències diverses de forma individual o col·laborativa.
4. La utilització de les TIC en l’aula s’ha de plantejar com a recurs de suport en el procés d’adquisició de la ‘competència digital’ per part de l’alumnat.
5. Les TIC no substituïxen el docent en l’aula. La figura del docent és bàsica per a la consecució dels objectius didàctics planificats en la programació d’aula. El docent establix les condicions de partida, establix objectius finals, guia i orienta.
6. Les TIC afavorixen tant el treball individual de l’alumnat com el treball col·laboratiu, i tant de forma presencial a l’aula, com a distància des d’entorns virtuals d’ensenyança.
7. Els materials utilitzats a l’aula han d’estar adaptats a la utilització de les ferramentes TIC. A més, han de facilitar la interacció amb l’alumnat, la col·laboració a l’aula i incloure aspectes relacionats amb la indagació i l’exploració. I, finalment, han de ser flexibles i adaptables a l’alumnat en situacions d’aprenentatge diferents.
8. Respecte als materials, també cal diferenciar si van dirigits a l’aprenentatge presencial o a distància. L’estructura i elaboració serà diferent. En el cas de l’ensenyança presencial l’alumnat té el docent a l’aula com a referència immediata per a qualsevol dubte o qüestió. En l’ensenyança a distància, el rol del professorat és diferent. Guia l’alumnat i hi interactua, però de forma diferida, per la qual cosa els materials hauran de ser totalment autosuficients i dirigits.
9. Les activitats TIC han d’estar estructurades i planificades dins del termini i la forma escaient per a la realització a l’aula. És important que no hi haja lloc a la improvisació, ja que es transmet una imatge d’utilització de les TIC per elles mateixes, sense objectius didàctics concrets.
10. La utilització de les TIC ha d’estar reflectida en la pròpia programació d’aula de cada matèria. Planificat l’ús en activitats concretes i amb els objectius didàctics descrits.
Respecte a les funcions educatives de les TIC podem ressaltar les següents:
1. Facilita la comunicació interpersonal i el treball col·laboratiu entre l’alumnat, tant en l’aula com fora. Comunicar és compartir.
2. Facilita la manifestació de les aptituds creatives de l’alumnat per mitjà de la utilització de ferramentes de disseny gràfic i multimèdia en general.
3. Facilita l’accés a informació d’actualitat, cultural, social, entre altres, per mitjà de la utilització de potents buscadors.
4. Facilita l’accés a materials didàctics preparats per a la utilització a l’aula.
5. Facilita l’accés a ferramentes per a la captura, l’organització i la gestió d’informació, com són els sistemes gestors de bases de dades, fulls de càlcul, generadors d’informes, etcètera.
6. Facilita l’accés a plataformes d’aprenentatge virtual, així afavorix la formació a distància.
Respecte als valors educatius de les TIC, cal tindre en compte que un dels objectius de l’educació és promoure una convivència basada en valors i que aporte la formació social, científica i tècnica, adaptada a les noves realitats.
Per això les TIC són fonamentals com a eina docent ja que:
1. Obrin les portes a l’alumnat a tot un univers de coneixements i informacions de qualsevol tipus.
2. Potencien en l’alumnat el desenrotllament de l’esperit crític. El capaciten per a poder filtrar i triar la informació que realment cobrisca les seues necessitats o expectatives.
3. Degudament guiat pels educadors i educadores, fomenten el sentit de la responsabilitat en prendre consciència que ‘no tot val’ en el web.
4. Fomenten el treball col·laboratiu. Per mitjà de la formació de grups de treball l’alumnat coopera en la busca d’informació d’interés relativa al tema en qüestió i aprén a consensuar punts de vista i opinions diverses.
5. Completen i amplien la seua base formativa ja que posen a disposició informació a la qual seria complex i, fins i tot, impossible accedir-hi en altres circumstàncies.
(Bones pràctiques TIC – Generalitat Valenciana)
Manejar mucha cantidad y variedad de material impreso: revistas, propagandas, libros, periódicos, recetas, poesías, prospectos médicos, cuentos, carteles de la calle,…