Fa tot just unes setmanes, el Museu Americà d’Història Natural va penjar en la xarxa aquest espectacular vídeo, una reconstrucció informàtica que mostra un “viatge” des de la superfície de la Terra fins als límits de l’univers conegut. Des de la seva publicació, gairebé dos milions de persones ho han vist ja en la web del museu, però a Espanya aquest excepcional treball segueix sent pràcticament desconegut.. El que fa que aquest vídeo sigui únic i diferent a la majoria dels quals s’han fet fins a ara és que tot el que en ell apareix està basat en dades reals. És a dir, que no es tracta d’un vídeo “artístic” realitzat segons simples criteris estètics, sinó d’una autèntica reconstrucció, peça a peça, de tot el que sabem sobre l’univers que vivim. Tot, des de les trajectòries dels satèl·lits que orbiten la Terra, fins a la posició de totes les estrelles, galàxies o llunyans quàsars, està basat exactament en les dades que tenim sobre cadascun d’aquests objectes. O per a ser més precisos, en les dades del Sloan Digital Sky Survey, que componen la qual potser sigui la visió més completa de l’univers que disposem fins al moment. Malgrat tot, i a causa de la posició geogràfica en la qual es troba el telescopi de dos metres i mig de l’Apatxe Point Observatory, en Nou Mèxic, que és el qual utilitza el Sloan Digital Sky Survey, existeixen zones “fosques”, és a dir, àrees de l’univers que el telescopi, físicament, no pot observar. Per això, en el vídeo, la distribució de les galàxies observades té la forma de dos cons units per la punta (el punt d’unió és la Terra), i la resta apareix en negre. En total, el treball comprèn gairebé un milió de galàxies i més de 120.000 quàsars. El viatge, que comença en l’Himàlaia, acaba en el límit mateix del que podem observar amb els instruments més potents de que disposem, els ecos del Big Bang, a 13.700 milions d’anys llum de distància, i serveix, perquè tots ens adonem, d’una forma directa i visual, de l’insignificantment petit que és el nostre món, fins i tot la nostra galàxia, si es compara amb tot el que hi ha “aquí fora”…