L’ordinador a debat

El dijous 19 de novembre a les 6 de la tarda, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, vaig participar del debat “L’ordinador a debat”, amb en Xavier Kirchner. L’anunci deia: “L’ordinador personal com a eina de treball a les escoles i instituts pot representar una oportunitat per apropar l’alumnat al coneixement, i fer-lo més competent en l’ús de les tecnologies. Però, segons com s’utilitzi, pot  representar una millora de les metodologies per a l’aprenentatge, o al contrari, només servir per fer el mateix que sempre però amb tecnologies. Conduiran el debat: Jordi Quintana, un mestre que  fa de mestre amb tecnologies; Xavier Kirchner, un tecnòleg que ha esdevingut mestre”.

Debat llarg, intents, interessant, participatiu, però, amb una mica dur. Era la primera vegada que públicament es debatia el Projecte Educat1x1.

La meva aportació es pot resumir en:

Algunes preguntes al voltant de l’ordinador personal com a eina de treball a les escoles i instituts, del Projecte EduCAT 1×1, dels llibres de text en format digital…

  • Perquè una acció de tanta volada i tants recursos no ha tingut en compte ni el que es fa al centres educatius, ni el que s’ha fet, es fa, es proposa i es crea des del propi Servei de Tecnologia per l’Aprenentatge i el Coneixement?
  • On es la història? On queda edu365? I el Linkat? I els Quaderns Virtuals? I Agrega? …I les Webquests?
  • Com lliga l’Educat 1×1 amb el Pla TAC de centre?
  • Perquè no s’ha partit de cap diagnosi educativa, pedagògica, psicopedagògica; perquè no hi ha referents teòrics/científics/acadèmics…, ni recerques, experiències àmplies… On és l’estudi de l’estat de la qüestió? I la bibliografia?
  • On s’ubica el GIODE -Grup d’Innovació Oberta per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en la normativa de la Generalitat de Catalunya?
  • Perquè quan l’existència de recursos genèrics i educatius en línia i gratuïts (Web 2.0); quan l’aplicació de metodologies de treball cooperatiu; quan el treball amb informació lligat a les Competències Informacionals (Accés, Cerca i Selecció; Processament i Gestió; i Ús, Aplicació, Comunicació, Expressió, Compartició…); quan el treball per projectes, entre altres, començaven a arraconar els llibres de text, i a col•locar al seu lloc la “pràctica i exercitació”, la Gran Innovació (!?) són les anomenades pissarres digitals i els libres de text digitals?
  • Perquè es parla de digitalització de l’ensenyament, si el que es digitalitza són continguts, informació…
  • Perquè es parla d’innovació educativa, quan el que es fa és una simple, encara que necessària modernització d’infraestructures, de materials, de ferramenta… I algú parla de “modernización definitiva de su sistema educativo”!
  • Perquè lliçons, encara que siguin “digitals”? Amb quin marc i fonament, estil, tractament, objectius…?
  • Qui decideix les seqüenciacions? Quin tractament de l’error es fa? Quin estil d’interacció hi ha? Quin feed-back? Perquè?
  • Perquè es torna a fer la inútil formació lligada a productes? Perquè les TIC no impregnen tota la formació permanent? Perquè no es potencia la integració de les TIC en la docència quotidiana?

Conclusions:

  • El marc referencial i els fonaments (?) que es difonen en les presentacions del projecte, no tene res a veure amb el que es fa, amb les actuacions (Exemple). A mi em recorda una cançó de la Trinca…
  • Com es deia a la presentació, “els ordinadors, segons com s’utilitzin, poden representar una millora de les metodologies per a l’aprenentatge o, al contrari, només servir per fer el mateix que sempre, però amb tecnologies”. Recordeu el ja famós acudit animat: Cubero, J.; Júnior, J.; Abranches, C. Tecnologia ou Metodología? [en línia]. Minas Gerais: Universidade Presidente Antônio Carlos – UNIPAC, Grupo de Trabalho de Imagem e Conhecimento – GTRIC, 2007 [Consulta: 11 juny 2009]. Disponible a: <http://www.youtube.com/watch?v=IJY-NIhdw_4>.
  • Escoltem (i llegim), als i les mestres: [1] [2] [3] [4]…
  • No sóc dels que recolzen l’ensenyament individualitzat. No és el mateix que ensenyament personalitzat, atenció a la diversitat, itineraris personalitzats, diversificacions curriculars…, però…, què en saben ells de tot això!
  • Evidentment, el moll de la qüestió és el professorat, però no es tracta de passar de “magister” a “entrenador” o “ensinistrador” (instructors), sinó, i fa molt de temps que es diu, es forma i es fa, es tracta de, sense deixar de ser mestres, canviar el rol d’instructors, al de guies, orientadors, mentors, subministradors d’ajuts psicopedagògics…

Nota final: Com en altres ocasions, sé que algú ja ha posat creu i ratlla al meu nom.

La webquest potser serà webquesta, i les webquests, webquestes (Termcat)

Si el 14/02/2008 anunciava l’edició de: Quintana, Jordi; Higueras, Elisabet. (2007). Les webquest, una metodologia d’aprenentage cooperatiu, basada en l’accés, el maneig i l’ús d’informació de la xarxa. Barcelona: Universitat de Barcelona, Institut de Ciències de l’Educació (Quaderns de Docència Universitària, núm. 11) (Versió en línia a: <http://161.116.7.34/qdu/QDU11.pdf> [Consulta: 12 de febrer de 2008], ara potser caldrà canviar el títol!

Ara, però, anunciem la versió en castellà: Quintana, Jordi; Higueras, Elisabet.  Las webquests, una metodología de aprenendizaje cooperativo, basada en el acceso, el manejo y el uso de información de la red. [en línea]. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de Barcelona / Octaedro, 2009 (Cuadernos de Docencia Universiteria, nº 11) [Consulta: 23 abril 2009]. Disponible en: <http://161.116.7.34/qdu/castellano/11CUADERNO.pdf>.

Claves para acercarse a los libros

Claves para acercarse a los libros
Antonio Basanta, Gemma Lluch, Pedro Cerrillo y Elsa Guiar (CEPLI)
Nuevos aliados de la lectura, Winston Manrique
El País, Babelia, 23 de juny de 2007

  • A partir de los 14 años los chavales ya son prácticamente adultos en sus gustos literarios, y hay que respetarlos.
  • Es fundamental no imponer la lectura. Proponerla como invitación y nunca como obligación o castigo porque así se le sataniza. Los libros obligatorios suelen ser perjudiciales para descubrir el gusto por la lectura.
  • Dejar que sean ellos mismos quienes elijan sus libros y lecturas.
  • Sugerir lecturas desde el convencimiento y dando ejemplo.
  • Las lecturas compartidas con los menores son buenos pretextos para establecer contacto y diálogo con ellos.
  • Proponer libros que hayan sido pensados para los jóvenes.
  • Crear espacios físicos y temporales.
  • Las bibliotecas públicas están fomentando clubes de lectura ideales para esta práctica y para el diálogo entre adultos y jóvenes.
  • No empeñarse en que lean a los clásicos porque la mayoría de éstos no fueron escritos para el público juvenil. Esa inversión de los hechos es nefasta para descubrir el placer por la lectura.
  • Leer no sólo significa leer narrativa; es también acercarse a la enciclopedia, a los periódicos, a las revistas, a los textos de internet o al cómic. Estas lecturas recuperan o crean poco a poco el hábito lector.
  • Hay que tener en cuenta la literatura clásica contemporánea en todos sus géneros.
  • No hay que evitar la literatura más comercial. Si en otra época se leían libros del Oeste o a Corín Tellado, ahora existen otros temas o autores de best sellers que llaman la atención de los jóvenes. No debe haber lecturas excluyentes.
  • Es un error querer homologar los criterios, intereses y gustos literarios de los adultos con los de los hijos o jóvenes en general.

Diez claves para crear lectores

Diez claves para crear lectores
Winston Manrique, El País, Babelia, 10 de desembre de 2005

“..recomendaciones de colegios como El Espinillo, Ciudad de Badajoz y la Fundación Sánchez-Ruipérez para colegios y padres son:
1. No obligarlos a leer un libro, pero provocar en ellos el interés al leer algún pasaje interesante para que la curiosidad los lleve al libro.
2. Abordar un tema en clase y luego dejar que ellos mismos escojan el libro que más les apetezca sobre el asunto tratado.
3. Desarrollar actividades diversas y constantes de motivación y comprensión lectora.
4. Dar ejemplo de lectura en la familia porque a esa edad los pequeños suelen actuar por imitación y admiración.
5. Tener bibliotecas o estanterías con libros en casa y en el colegio y sus aulas, pero que sean de fácil acceso para ellos.
6. Los profesores deben haber leído los cuentos o los libros que se trabajan en clase.
7. Las bibliotecas del colegio pueden tener libros de interés para los padres.
8. Los padres y adultos deben leer a los niños y mostrar interés por esa lectura, y de los libros que leen los pequeños mostrarse intrigados por esa historia y pedir que se las cuenten.
9. En el colegio, tras una lectura en clase o particular, debe realizarse una actividad de escritura o comprensión del texto de manera muy amena.
10. “Para nosotros la lectura y la escritura van juntas”, dice Julia Hernández. “Es importante también que los niños aprendan a narrar de manera oral y escrita no sólo lo que han leído sino también dándoles la oportunidad de crear una pequeña historia. Hacerlos creadores. Y después destacar en alguna parte sus escritos, ya sea en la pizarra, en la pared o en una revista”.

¿Jóvenes y lectura?

¿Jóvenes y lectura? Algunos interrogantes sobre la lectura en la adolescencia
Villar Arellano, Juny 2008.

1. ¿Es cierto que en la adolescencia se lee menos?
2. ¿Por qué les motivan menos los libros?
3. ¿Qué es la comprensión lectora?
4. ¿Qué es el informe PISA?
5. ¿El hábito lector puede mejorar la comprensión?
6. ¿Cuál es el papel de la familia?
7. ¿Es recomendable la llamada literatura juvenil?
8. ¿Es recomendable leer cómics o revistas?
9. ¿Cómo competir con la TV, los videojuegos, Internet…?
10. ¿Cómo promover desde casa el hábito de leer?