Al matí vam anar a Peralada a esmorzar i ens van portar a una sala on vam escriure el nostre nom amb l’escriptura medieval que era com ho feien els monjos. Per fer-ho utilitzàvem plomes i canyes que és el que feien servir antigament i vam crear un punt de llibre. Després vam anar al monestir de Sant Pere de Rodes i pel camí ens vam parar al Poblet de Santa Elena. Quan vam acabar el llarg viatge de la muntanya per arribar al monestir, vam entrar-hi i vam veure totes les coses boniques que pots trobar en un lloc com aquest. Estava tot fet de pedra amb coses extraordinàries de monjos que havien mort i els enterraven en una espècie de tomba feta de pedra. A l’església hi havia tres deambulatoris un a dalt, un al mig i l’altre a sota. Els pelegrins venien de lluny per fer la volta al deambulatori i perdonar els seus pecats, llavors passaven a ser pelegrins originalment. Antigament hi vivien monjos que havien fet un pacte i no podien parlar per no dir bestieses ni mentides.

El dia 5 de març vam anar al museu Dalí, ja que aquest any ens vam disfressar d’elements dalinians. Allà una guia ens va explicar els diferents quadres i va ser molt divertit. Ens ho anava explicant tot. Teníem una pissarra d’imants on anàvem enganxant objectes dels quadres d’en Dalí com el pa, el bastó… Cada vegada que encertàvem una pregunta sobre el que ens havia explicat, ens donaven un element dalinià.

Hi havia un quadre de la Gala que, per veure el retrat del president Lincoln, havíem de posar els ulls com els dels xinesos, és la tècnica dels megapíxels.
En una sala hi ha representada la cara de la Mae West en forma d’un apartament amb el lavabo al sostre i el llit al darrere ple de plantes amb un peluix. Vam visitar la sala dels tresors. A dins del Cadillac americà d’en Dalí hi plovia molt. Ens vam fer un autorretrat molt divertit i vam veure on Dalí va ser enterrat. Hem tingut la sort de poder veure el quadre original dels rellotges tous: La perseverància de la memòria, que normalment està exposat als Estats Units.