L’últim dia del segon trimestre, com cada any, vam anar d’excursió tota l’escola! Per a la sortida havíem preparat una gimcana i estàvem una mica nerviosos perquè sortís tot bé i, com era de suposar perquè som uns craks, va sortir molt i molt bé i tothom s’ho va passar genial!
Pel camí havíem d’acompanyar als nens i nenes d’educació infantil, cadascú al seu apadrinat o apadrinada per a la lectura de Sant Jordi, així els vam començar a conèixer.
Vam passar un dia molt agradable i divertit!!!!
Al mes de març ha fet anys la Lydia, el dia 7. Ja és un any més vella!!!!!
Moltes felicitats bonica!!!!
Quan vam començar el projecte de l’època medieval, ens vam adonar que la classe de P5 és la classe dels cavallers i les princeses i han treballat els castells i altres aspectes de l’època medieval. Així que un dia vam anar a la seva classe i ens van explicar un munt de coses! Què bé ho van fer!!!!
Ens van explicar coses curioses com per exemple els grans àpats que feien als castells, les diferents parts d’un castell i com era el seu vàter, la letrina, que ens va fer molta gràcia!!!
No necessito aigua, tinc pinxos per defensar-me. Qui sóc?
Necessito aigua i tinc pètals, surto d’una llavor. Qui sóc?
Tinc boca gran, em podeu trobar a la selva. Qui sóc?
Pol, Santino i Xavi
En el projecte “Qui eren els romans?” vam treballar força com vivien les persones en aquella època i ens vam adonar que hi havia diferents classes socials, és a dir, que hi ha gent rica, gent pobre, gent que mana, etc. Llavors vam veure que per classificar les classes socials es fa servir una piràmide i a dalt de tot va qui mana i després els més rics, i a sota del tot qui és més pobre. Ens vam adonar que la part d’abaix de la piràmide, on hi ha la gent menys privilegiada, és la més ampla. Un cop teníem clar tot això, cada parella va anar col·locant un personatge de l’època romana al seu lloc a la piràmide, fins que la vam tenir acabada.
Una altra de les activitats d’aquest projecte va ser a partir de la pregunta que ens vam fer de a què jugaven els nens i nenes d’aquella època. Per això, vam buscar els jocs i els vam practicar, tot adonant-nos que hi havia jocs molt semblants als d’ara, però amb la diferència que ara hi ha més jocs i molts més materials per tal de fer els jocs.
Us recomanem algunes pel·lícules que hem vist i ens han agradat molt:
– Harry Potter
– Piratas del caribe
– Spy kids
– Indiana Jones
– Tintin
– Space chimps misión espacial
– Las crónicas de Narnia
Esperem que us agradin!
Nikita i Carla
Ooooooooooooooh!!!!
Van fer els nens i nenes quan van entrar al Liceu… Els va agradar molt i els va semblar molt bonic, espectacular, preciós… I nerviosos i impacients esperàvem que comencés l’òpera Guillem Tell.
I per fi van aparèixer els personatges! Va ser una òpera molt divertida i tot i que en algun tros ens costava entendre què cantaven, ens va agradar molt! A més, ja coneixíem la llegenda.
Quan va acabar l’òpera vam anar a dinar a una placeta molt tranquil·la de Barcelona, la plaça de Sant Felip Neri. Allà vam dinar i vam gaudir d’una bona estona per jugar. Abans de marxar a agafar l’autocar, vam anar a la plaça de la catedral i vam veure un tros de la muralla romana de la ciutat de Barcino i ens vam fer una foto amb el nom de la ciutat! Ens va fer molta il·lusió perquè ho havíem treballat al projecte dels romans!
Moltes gràcies a l’Olga i al Javi, els pares del Xavi, per haver-nos acompanyat en aquest dia!
Què són els esports adaptats? Ens preguntàvem quan ens van explicar que faríem aquesta activitat a educació física…
El passat dimarts van venir 3 monitors a fer aquesta activitat. Un dels monitors té una discapacitat motriu i va amb cadira de rodes. Ens van explicar que com ell hi ha moltes persones amb diferents discapacitats però que també tenen dret a fer esport, per això s’adapten alguns esports per tal que aquestes persones hi puguin jugar amb normalitat.
Després de l’explicació, vam practicar amb quines dificultats es troben aquestes persones el dia a dia i vam jugar a algun dels esports adaptats:
– Vam intentar guiar una persona sense visió i vam comprovar que és difícil moure’s sense veure res.
– Vam fer diferents curses: a peu coix, amb els braços darrere… i vam veure que és encara més difícil.
– Vam jugar a una mena de petanca, la boccia.
– Vam jugar a bàsquet amb cadires de rodes. Què difícil!
Ens ho vam passar molt bé, però també vam reflexionar i vam pensar que aquestes persones amb discapacitats es troben amb moltes dificultats però que amb el seu esforç poden fer esports i d’altres coses com nosaltres. També vam reflexionar que les hem de respectar com a qualsevol altra persona.
A l’hora de parlar a la classe, sobretot quan fem castellà, de vegades ens fem una mica d’embolic entre el català i el castellà i per deducció ens “inventem” unes paraules estranyes que ens fan molta gràcia!!! Però entre tots i totes ens ajudem per saber com es diu bé aquella paraula “inventada” i ens autocorregim. Aquí teniu algunes de les paraules que ens surten i ens fan tanta gràcia!
De mayor quiero ser “pastissero” (pastelero).
He ido a ver a mis “avios” (abuelos).
Se escuchaban los “ladros” (ladridos) de los perros.
M’agrada “aquellu” (allò).
Estaban “trucando” (llamando) a la puerta.
Me pido un juguete que está “esgotado” (agotado).
Mi madre “ponió” (puso) la mesa.
Mi hermano me “trepitjó” (pisó) el pie.
Las “tovallas” (mantel) son de topos.
En el bosque habíamos “trobado” (encontrado) un hueso.
La chica “puerta” (lleva) camisa.
El passat dijous vam anar d’excursió a Granera, per fi! Vam començar el camí amb una miqueta de fred, però de seguida vam començar a entrar en calor. Vam arribar a l’Armengol i el masover ens va deixar les claus de l’ermita de Sant Feliuet, quines claus més antigues!!! I com pesaven!!
Vam gaudir d’un esmorzar a davant l’ermita, amb el solet escalfant-nos. Quan vam acabar ens vam imaginar que estàvem a l’època medieval i que entràvem a l’ermita i quina sorpresa! Tot fosc només amb la llum d’unes espelmes, fred i humit, i quan estàvem tots asseguts… va sortir el pare de la Lydia com si fos el mossén d’aquella època! Quin ensurt!!!
Vam continuar caminant i un cop al coll de Traens vam aturar-nos per descansar de la pujada, aprofitant per gaudir de les vistes i per aprendre coses sobre les masies d’aquella època.
Quan vam arribar a Granera i vam veure el castell, vam tenir molta alegria, ja havíem arribat!!!! Vam dinar i jugar una estona i vam observar el castell des de la porta. Llàstima que no ens van poder deixar la clau i no el vam poder veure bé de dins.
Va fer un dia molt bonic i així vam poder gaudir de les vistes des del castell: vam veure el mar i els Pirineus!!! Ens ho vam passar molt bé!!!
Moltes gràcies al Carlos, el pare de la Lydia per haver-nos acompanyat!!!!