Com a cloenda de les quatre sessions que hem fet sobre el racisme i els drets de totes les persones a ser com són, hem fet una fotografia menjant un plàtan com va fer en el seu dia el jugador Dani Alves i manifestar que tots som iguals, tots som diferents i tots podem viure en aquest món amb drets i respecte.
El grup encarregat de cercar, triar i distribuir les fotografies i vídeos dels últims articles penjats en aquest bloc han estat: Santino, Xavi, Nikita i Carlos Henrique.
En la ultima sessió, varem parlar de que tots som iguals i a la vegada tots som diferents.
PENSAMENTS, IDEES I CONCLUSIONS:
Nosaltres varem veure un vídeo d’un alienígena molt entremaliat. El vídeo tractava d’un bebè alienígena diferent a tots els altres, els pares sentien molta vergonya del seu fill i van decidir portar-lo a uns científics per fer-li proves, però resulta que aquell marrec no tenia solució. Al final aquell alienígena el posen en una càpsula i l’envien a la terra.
Hem d’aprendre a comunicar-nos de manera assertiva.
Què vol dir ser assertiu? Comunicar-nos amb els altres des del nostre propi dret i respecte, i el respecte cap als altres.
Els nois i noies de cinquè hem fet simulacres de situacions conflictives per aprendre a comunicar-nos amb els altres de forma assertiva.
ESLÒGAN FINAL:
SOM IGUALS, SOM DIFERENTS, RESPECTEM-NOS!
Meritxell, Clàudia, Núria, Carla i Lydia.
Durant la segona sessió vàrem parlar sobre les agressions després d’observar un vídeo relacionat amb el tema.
Després de veure el vídeo vam parlar de:
Es pot dialogar amb violència? La violència soluciona els conflictes? No, tot al contrari, els empitjora.
REFLEXIONS EN GRUP PETIT
1- QUÈ PODEM FER SI SOM OBSERVADORS D’UNA AGRESSIÓ?
Si fossin persones petites, les separaria. Si fossin més grans aniria a buscar un adult perquè ens ajudés (mestres, pares, policia…). Depèn de la situació actuaríem d’una manera o d’una altra.
Davant d’una agressió, els ajudaríem. Si fossin més grans que nosaltres, potser intentaríem parlar, dificultar l’agressió, però ens protegiríem.
Aniríem a separar-los, però tindríem por.
Trucar al 112
2- QUÈ M’AGRADARIA QUE FESSIN ELS ALTRES SI JO FOS L’AGREDIDA?
Ens agradaria que ens ajudessin
Que ens ajudessin i que resolguéssim el conflicte dialogant.
Demanaríem ajuda
QUÈ FAIG JO QUAN DOS AMICS MEUS ES BARALLEN?
Hem tingut l’oportunitat de parlar de les baralles; què fem, què sentim quan ens barallem, de quina manera puc col·laborar per millorar les relacions amb els companys, què podem fer quan un company està de mal humor, com desfogar-nos i treure la ràbia innata que totes les persones sentim en un moment o altra, etc.
ESLÒGAN D’AVUI
FORA AGRESSIONS!
Berta, Ignasi, Pere L., Roger, Bernat i Marc.
En aquest curs de cinquè, la Tere, ens ha visitat uns quants dies per treballar i aprendre a resoldre conflictes. Hem fet quatre sessions per tractar temes com el racisme, l’agressió, el bullyng i les diferencies entre les persones amb al lema: tots som iguals, tots som diferents…
A partir d’un vídeo que vam veure vam observar que la raça negra diu que els blancs són millors, ens vam quedar sorpresos ja que ens vam adonar que ens fem un món nosaltres sols.
Per molt que pugui sorprendre, van haver nois que pensaven, i així ho van dir, que la raça blanca és millor que la negra. Ens vàrem donar la possibilitat de poder reflexionar més profundament sobre el tema (ja sabeu que a les sessions d’educació emocional és important donar llibertat per a dir lliurement el que cadascú/na pensa).
ALGUNES PREGUNTES
Però, què és el racisme? Vàrem mirar el diccionari per sintonitzar-nos i parlar-ne tots amb una mateixa idea. Llavors va ser quan ens varem preguntar si realment hi ha una raça millor que una altra: La raça blanca és millor que la negra, per exemple?
Com hem anat aprenent la creença de que una raça és millor que una altra?
PENSAMENTS:
Hi ha racisme al món.
Els infants de color voldrien ser blancs perquè creuen que és millor. Els infants de color voldrien ser blancs perquè la situació que estan visquen ells és conflictiva, de pobresa,…
Els europeus, per exemple, es van enriquir amb les riqueses naturals d’Àfrica, per exemple, per tant, els blancs podríem dir, que són dolents.
El tema ens va oferir l’oportunitat de recordar la lluita de Nelson Mandela i les barbaritats que varen fer el Ku Kus Klan a Amèrica a finals del segle XIX i començaments del segle XX.
CONCLUSIONS:
Tots som iguals, tot i les possibles diferències a nivell de capacitats, biològiques, talents,… NO ÉS CERT QUE LA RAÇA BLANCA SIGUI MILLOR QUE UNA ALTRA.
Hi ha un problema d’educació que caldria replantejar-nos.
ESLÒGAN FINAL:
TOTS SOM IGUALS, TOTS SOM DIFERENTS
Èlia, Gina, Pol, Abdeladim, Pere S.
El dia 9 de maig de 2014 el grup de grans vam anar a la font de Fontanelles a netejar-la amb la col·laboració amb el Centre Excursionista de Sant Llorenç Savall.
Abans de sortir de l’escola ens van donar unes bosses per aprofitar i anar netejant el camí, també varem passar per a un hort perquè anys enrere era el camí que portava a la font.
Un cop varem arribar vam començar a netejar la font de Fontanelles, també de pas vam buscar llocs per amagar el geocatching, n’hi han molts.
un cop esbrossada la zona de la font ens va fer una entrevista a l’Ignasi, Pere , Gina, Bernat, Abdeladim sobre el geocatching.
Quan ja varem tornar a l’escola els delegats de quart i cinquè varen posar unes bosses per a classificar la brossa, al final varem recollir molta brutícia.
Ens ho varem passar molt bé però a la vegada estàvem participant amb Let’s clean up Europe i vam realitzar un aprenentatge-servei pel nostre poble.
Aquest any les colònies han estat musicals i han estat un gran èxit.
A les 9 del matí vam agafar les maletes i vam entrar a l’autocar per anar a Puigcerdà. El viatge va ser entretingut però vam tenir un gran problema: les corretges de l’autocar s’havien espatllat i vam estar una bona estona a una àrea de servei i a l’altre costat hi havia una benzinera amb un bar. Només ens quedava una hora de camí.
Després d’esperar una hora més a dintre l’autocar turístic, vam arribar a PUIGCERDÀ i vam “flipar” amb l’edifici on estarem i feríem les activitats. Els monitors ens van rebre amb un somriure i forts aplaudiments.
Ens van presentar la Jordina (Jordi), la Lucia, el Rata (l’Arnau), el Tito i la Cristina. Ens va agradar molt que al campus hi hagués pista de boleyball i taules de pim-pom, així a les hores lliures hi podíem passar l’estona.
Les masterclass van ser les activitats que ens van agradar més, ja que vam fer un taller d’interpretació amb el Tito, ball amb la Lucia i cant amb la Cristina.
Les habitacions eren molt especials, ja que no havíem de portar sac de dormir. Les nits eren molt especials, només va haver una nit que no ens va agradar gaire justament quan hi havia la discoteca, ja que va passar un gran problema. Tot va començar amb un florer. Algú va tenir la gran idea de menjar-se un bitxos tòxic… La gent va plorar molt.
Van ser unes experiències diferents a cada moment del dia. Han estat les colònies més especials que he fet des de primer.