Al mes de maig vam tornar al teatre. La Irene és una nena sorda. Al teatre les històries eren cançons i ens van fer cantar . Ens van explicar dues històries de pescadors, una d’un pescador que es va trobar un geni i l’altra d’ un senyor que li deia a un altre pescador que tenia que agafar més canyes. Ens van ensenyar la cosa més valuosa del món, però nosaltres ja sabíem què era: NOSALTRES!!! Al final vam saber que algú s’havia enamorat de la Irene, ens van dir el nom, es deia Eulàlia. Era una nena!?! 😀