Reportatge del curs sobre el món dels ibers que es fa a Alcanar i sobre la pròxima edició del Festival Tyrika.
Foto d’un taller sobre roba ibera a la passada edició del Festival Tyrika. (J. J. BUJ)
Aquesta és la versió per a Vinaròs News.
I aquesta la que ha sortit publicada al Diari de Tarragona (Ebre).
El govern del PP, amb el suport del PSOE (per a mi PE perquè ja fa temps que ha perdut la S de ‘Socialista’ i la O d’Obrer) i de Ciutadans (que s’està situant a la dreta dels populars i mira que és difícil) han decidit sí o sí, tirar endavant el tristament famós “article 155” de la Constitució Espanyola de 1978. És important això de la data perquè als informes que s’estan fent arribar al Tribunal Constitucional es fiquen resolucions (contràries a Catalunya, per suposat) de l’època de la II República Espanyola, època en què hi havia un altre règim polític i Constitució diferent a l’actual.
L’article està en moltes altres constitucions europees (com l’alemanya per exemple) però no s’ha desenvolupat mai enlloc. Mariano Rajoy podríem dir que ja l’està aplicant ‘de facto’ oficiosament, si nó ¿com s’entèn la intervenció de les finances catalanes o la presència massiva de policia espanyola en detriment de la pròpia de Catalunya: els Mossos d’Esquadra ? .
Però què diu l’article 155 en els seus dos punts: (el destacat és meu)
Aquí va l’article promès i FI DE LA TRILOGIA (Comptem, la nova Casa Gran i aquest).
De moment…
Junts pel Sí (que és el grup que té la responsabilitat d’intentar formar govern, com a llista més votada), podria intentar tres coses:
1. Canviar el candidat.
(Des de 1980, el cap de llista ha estat el candidat. Ara està “desaparegut en combat” des de la nit de les eleccions).
2. Intentar buscar els vots dels diputats estrictament necessaris d’altres formacions polítiques per facilitar la investidura.
(Tenint en compte l’immobilisme de tothom, força improbable, però no impossible).
3. Anar a noves eleccions al març, fer-se les víctimes i acusar només la CUP de no tenir govern ni ‘procés’.
(El més probable que passe).
Mentre els cupaires decidien si investien Mas, jo pensava el que, a continuació, reprodueixo
El dia que escric este article la CUP (i només la CUP, no com a l’assemblea de Sabadell on hi havia també altres grups) han de decidir si voten a favor de la investidura d’Artur Mas, com a President de la Generalitat de Catalunya. Fixeu-vos que no dic que “decidiran si investeixen Mas”, com diu la premsa de l’entorn pseudoindependentista.
El President l’investiran (quan i qui siga) diversos diputats de diferents grups polítics, no tan sols la CUP. Ells tenen la clau, d’acord. Però la tenen perquè Junts pel Sí ha volgut que la tinguen, hi ha més grups polítics a part dels cupaires. També es podria haver buscat algun altre suport per la investidura a banda de la CUP, com va passar amb l’elecció de Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament, fruit d’un acord amb Catalunya Sí que es Pot.
Ara que ja sabem la decisió de la CUP, de totes les ‘piulades’, escrits i altres coses per l’estil em quedo amb el comentari a facebook de Jordi Évole:
JxSí ha cumplido su promesa de mantener a Mas de candidato.
La CUP ha cumplido su promesa de no investirlo.
Por una vez, todos han cumplido.
Així que dedicaré els dos pròxims articles, als dos protagonistes dels darrers dies. Començaré per Artur Mas, en un text que vaig escriure a primers d’octubre, poc després de les eleccions del 27S.
Després tocarà ampliar l’article ‘Aigua i oli’, sobre les CUP, publicat a Vinaròs News.
Artur Mas és un polític tenaç i bon estratega (o té molts bons assessors). Continua llegint
Han passat tres mesos des de que vaig començar a escriure aquest article. Les ganes de millorar-lo han fet que haja passat molt (massa) temps. El text el vaig escriure el dia de reflexió previ al 27S. Han passat tres mesos, encara no tenim govern i avui es podria saber si tornaran a haver eleccions o si el número 4 de la candidatura de Junts pel Sí a Barcelona seguirà sent el President, com fins ara: el senyor Artur Mas. En parlo més sobre esta qüestió a Vinaròs News en un text que, després, ampliaré al bloc.
El Parlament de Catalunya tanca per vacances. Al setembre, entrarem en plena campanya electoral (si és que ho hem deixat d’estar mai) per al 27-S. Estes eleccions autonòmiques es consideren “plebiscitàries”. Però, què vol dir?
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), un plebiscit és una
“consulta que l’autoritat política fa a la voluntat popular sobre una qüestió d’interès general”.
Si ens cenyim a esta breu definició el que es consulta és quins són els diputats que ocuparan els 135 escons que formen el Parlament. És el que, amb la llei a la mà, es consultarà en estes eleccions. Després abundaré en esta qüestió.
Per a trobar una definició de plebiscit més aproximada a les tesis sobiranistes podem recórrer a la segona acepció del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) de l’Enciclopèdia Catalana:
“Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat”.
¿És el text que hi posarà al decret que Mas signarà per dissoldre el Parlament i convocar eleccions? No ho crec.
El President convocarà eleccions al Parlament de Catalunya per estalviar-se problemes amb la Meseta. Es triaran els diputats de cada “província” catalana, ja que els governs de tots els colors han estat incapaços de fer una llei electoral pròpia i adaptar l’elecció a districtes o territoris més propers a la ciutadania (com ara les vegueries). Tot i que hi haja algun cap de llista casenc, nosaltres votarem els representants d’un territori artificial que va de Cunit a Alcanar i no els nostres diputats territorials directes, com passa a la Gran Bretanya o els Estats Units. A primers del segle XX al nostre país, també. Els diputats triaran el President de la Generalitat de Catalunya. Esta és la crua realitat del 27-S. Continua llegint
Extended version
La Diada és l’11 de Setembre, l’hora les 17.14. És el moment de la Via Catalana per la Independència, la cadena humana que unirà Alcanar amb El Pertús, recorrent tota la costa de Catalunya. Per a ser més exactes hauríem de dir que s’inicia a Vinaròs, perquè entra uns quants quilòmetres al País Valencià.
No és una combinació numèrica casual. Dóna com a resultat la data de l’11 de Setembre de 1714, quan les tropes borbòniques van entrar a la ciutat de Barcelona, durant la Guerra de Successió. Els nacionalistes i independentistes consideren que, des de llavors, Catalunya ha perdut les seues ‘llibertats’. Al cap d’un any, Felip V publicava el Decret de Nova Planta i derogava els furs dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó per imposar els de Castella i centralitzar la recent creada Espanya, amb el concepte modern d’Estat-nació, seguint el model francès.
Si la Via Catalana és el primer pas cap a un referèndum, a celebrar coincidint amb els 300 anys de la desfeta, que done la independència a Catalunya (cosa que dubto), serà la primera vegada que tindrà un Estat propi independent. Durant unes hores, Catalunya va ser una República “dins de la República Federal espanyola”, proclamada pel President Macià (ERC) el 14 d’abril de 1931. Continua llegint