El columnista del Vinaròs News Josep Miquel Bausset ho va reflectir d’allò més bé en l’article ‘Turistes sí, valencians no’. Paga la pena, tornar-lo a llegir, si no ho heu fet ja. Per desgràcia, el que apuntava el company Bausset s’ha complert després de les noves mesures contra la covid-19 aprovades per les dos Generalitats. En el cas de Catalunya s’eliminen les limitacions de desplaçament només per la comarca (ha comportat incongruències com que un veí de Deltebre no podia creuar el pont -a peu o en bicicleta, si convé- per anar a Sant Jaume d’Enveja i viceversa, però sí que podia agafar el cotxe i anar a Tortosa), ara ja ens podem moure per tot Catalunya. Les dos administracions, però, mantenen el tancament perimetral dels seus respectius territoris. Això vol dir que jo puc anar d’Alcanar a Girona, però no puc arribar-me a Vinaròs, sense un motiu justificat o que una persona de Sant Rafael del Riu (nom oficial encara), en teoria, segueix sense poder creuar el pont sobre l’ídem per anar al barri Castell, Ulldecona o la Sénia.

Està clar que encara estem en pandèmia i que l’Estat ordena el tancament perimetral de cada comunitat autònoma i que això passarà en totes les zones limítrofes, però ja ens estem resignant massa i acotxant prou el cap en l’últim any.

Des del primer moment, hi ha hagut qui ha proposat establir un radi de 25, 50 o els kms que es determinen per a limitar la mobilitat i no optar per mesures tan dràstiques com els confinaments comarcals o dins de la mateixa comunitat autònoma. Un perímetre permeable entre autonomies, per exemple de 50 kms a la redona, per dir alguna cosa, permetria a una persona d’Alcanar, Ulldecona o la Sénia, desplaçar-se als dos nuclis de serveis (fins i tot laborals, socials i familiars) més habituals: Vinaròs, el més proper, i Tortosa, la ciutat més gran de les Terres de l’Ebre i on hi són els centres de referència per als habitants de les comarques ebrenques. El veïnat del Maestrat podria anar al Montsià amb tota tranquil·litat a treballar, comprar, etc. (No oblidem que l’alumnat de Rossell estudien a l’institut de la Sénia o que per als veïns del barri Castell els és més còmode fer un tràmit bancari a una sucursal o caixer de Sant Rafel que haver d’anar fins a Ulldecona, per exemple).

Quan les xifres de contagis i ingressos per Covid al departament de Salut de Vinaròs i al de Terres de l’Ebre descendeixen i se situen entre les més baixos del País Valencià i de Catalunya, per fi, tímidament, la premsa catalana comença a qüestionar el confinament perimetral. La premsa valenciana (que jo sàpiga) no n’ha dit res, llevat de l’article de Bausset i alguna altra referència al Vinaròs News. Els polítics quasi tots muts, només he vist declaracions de l’alcaldessa d’Ulldecona i del de Sant Rafel i crec que perquè els van contactar els periodistes.

També han parlat els alcaldes d’Horta de Sant Joan, Arnes i Batea en un complet article al Diari de Tarragona , on es fa referència tant a la frontera invisible entre la Terra Alta i el Matarranya (Aragó) com entre el Maestrat i el Montsià.

La televisió comarcal Canal 21 Ebre també se n’ha fet ressò, centrant-se en Ulldecona i Sant Rafel.

Ja fa temps que al nord de Catalunya, als límits pirinencs amb Andorra i França, amb pobles molt menuts amb poca incidència de la covid i amb pocs serveis, malden perquè diverses comarques siguin considerades com un sol territori (que és el que són la Seu d’Urgell i Andorra o la Cerdanya, tant la situada a la banda catalana com a la francesa).

La premsa de l’Empordà recull el ‘reclam de la concentració “Esborrem fronteres” perquè França reobri la circulació’ i indica que «a l’acte hi han assistit veïns, alcaldes i altres personalitats de pobles transfronterers de l’Alt Empordà i el Vallespir. Asseguren que el tancament dels passos és un ‘escàndol’ i alerten que està perjudicant ‘greument’ la vida social i econòmica d’aquests municipis».

Això que sembla tan obvi, quan es té una visió centralista i urbanita del territori, tant des de Barcelona, València i Madrid o París, és inamovible, fruit del desconeixement de la realitat del país.

«Des del Ministeri de l’Interior es va assenyalar que seria a partir del 30 d’abril quan es reobriria, però el Govern assegura que ‘serà abans’, segons les informacions que tenen de l’estat francès». 

Una vegada més, els governs a la seua, fent-se costat i aliens a la realitat social de la ciutadania. Aquí, no hi ha mobilitzacions ni se n’esperen. Al contrari, encara hi ha algun polític o mitjà ‘informatiu’ que mirava de reüll els territoris veïns, al Maestrat s’ha insinuat que «els visitants de l’Ebre podien fer augmentar els casos de covid a Vinaròs», i al nord del riu Sénia algú s’ha atrevit a alertar del «perill que representava per a les Terres de l’Ebre que habitants del Maestrat s’hi desplacessen». Tothom amb el cap coto, no siga el cas que ens agafe el bitxo. No és per riure, però cal denunciar la desinformació, demagògia i mala bava en nom d’un pretès ‘bé comú’.

Les comunitats autònomes s’han convertit en regnes de taifa on cadascuna fa la guerra pel seu compte o això sembla. I quan la màxima autoritat d’una de les administracions prové d’una zona limítrofa encara s’entén menys, per dir-ho suaument.

Aquí en teniu la versió del Vinaròs News:

Cròniques des del Canà: Límits permeables