Enllaç al programa dedicat a les Cases a la Tarda de la Xarxa Ràdio (19.08.13)
Arxiu de l'autor: jbuj
FESTES A LES CASES D’ALCANAR 2013
INDEPENDENCIA EDUCATIVA
J.Joaquim Buj
Escribo esta columna en castellano (español para el Excelentísimo Ministro de ‘Educación’) con la vana esperanza que el Sr. Wert la pueda leer algún día, cosa que dudo mucho. Llevo veinte años ejerciendo como maestro de Primaria en Catalunya, primero aún con los últimos coletazos de la EGB y después con la LOGSE, la LODE. Ahora con la Llei d’Educació de Catalunya, además de las múltiples variaciones y siglas que han ido poniendo alternativamente socialistas y populares, a medida que se han ido alternando en el poder.
Durante todo este largo período de tiempo, he impartido lengua castellana a los alumnos de la localidad catalanohablante de Flix y catalán en la ciudad de Tarragona, con mayoría de alumnado utilizando el castellano como lengua materna. Ningún conflicto, incluso fuera de clase los alumnos ‘catalanes’ de Flix me seguían hablando en castellano y los ‘castellanos’ de Tarragona en catalán. He hecho reuniones de padres y madres en catalán, la lengua vehicular en la escuela catalana, en castellano cuando las familias me lo han pedido. Incluso he dado clases de catalán en la Escuela de Adultos de Tarragona, durante las prácticas de la carrera, a alumnos que mayoritariamente hablaban en castellano en casa y en la calle.

Nunca ha habido ninguna discriminación ni por hablar en catalán ni por hacerlo en castellano en la escuela. Los niños inmigrantes hablan su lengua propia (rumano, marroquí, inglés, etc.) en casa, el catalán y en castellano en la calle, el patio de la escuela e, incluso, en ocasiones, en casa aunque no sea su lengua propia.
Nunca he visto ni en la zona de Tarragona ni en las Terres de l’Ebre una senyera o una bandera española izada en lo alto de un mástil ni las fotos de ningún presidente catalán o español colgadas en ninguna clase, a diferencia de lo que ocurría en otras épocas pretéritas que añora el Sr. Wert.
En las escuelas catalanas se enseñan las comarcas de Catalunya, la geografía, las variantes dialectales del catalán, pero también las comunidades autónomas de España, su geografía y el pedacito de historia de Catalunya y España que se les puede enseñar a unos alumnos menores de doce años para que ellos y ellas puedan asimilar. No tiene ningún sentido memorizar listas de reyes godos, católicos o condes, sean catalanes o españoles. La historia se tiene que saber interpretar y sacar conclusiones para evitar que se repitan los errores del pasado e insistir en los aciertos, que también los ha habido, de la Humanidad.
Yo estoy a favor de la “independencia”, sí, señor Wert y senyora Rigau (Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). De la independencia y de la autonomía del docente para formar al alumnado con la pedagogía democrática que considere más oportuna para garantizar el éxito escolar de los niños y niñas de hoy, que son los hombres y las mujeres del mañana, que tendrán que mantener nuestras precarias jubilaciones, si llegamos a ellas.
Ya estamos al cabo de la calle, a Ustedes, Sr. Wert y compañía, no les interesa tener ciudadanos críticos, sólo se fijan en los resultados, no en las competencias. Simplemente, no les interesa. Quieren ciudadanos sumisos, que les voten cada cuatro años y punto. La educación pública para Uds. es un gasto, no una inversión a largo plazo.
Todo esto lo enmascaran con cortinas de humo y frases rimbombantes como “españolizar Catalunya”. Puro populismo. Yo nunca canté el Cara el Sol ni besé una bandera (ni española ni catalana) y, francamente, a estas alturas ya, no me apetece hacerlo.
Siempre se pone como ejemplo Finlandia, allí hace muchos años que no se ha tocado la ley de educación consensuada entre todos, las ratios por clase son muy bajas y los profesores de apoyo pululan por las clases cada vez que se hacen reportajes sobre las escuelas finlandesas. La educación pública, universal y gratuita allí está garantizada. Ahí está la clave, no en batallitas políticas que no conducen a ninguna parte. La Educación es una cuestión de Estado (o País, en Catalunya) no un juego de niños.

Ya ven, gracias pero no hace falta que nos españolicen, sabemos hablar, escribir y leer (también entre líneas) tanto en catalán como en castellano. E incluso lo intentamos en francés e inglés. El plurilingüismo es la mejor opción para entender el mundo más allá de nuestras narices.
EL CONCERT MEDIÀTIC DE L’ESTIU
NOTÍCIA PRÈVIA DIARI DE TARRAGONA
TEXT: J. JOAQUIM BUJ
L’Estadi Municipal de la Ràpita feia recordar temps anteriors a la crisi, quan algun municipi de les Terres de l’Ebre sempre oferia el concert d’una figura musical mediàtica del moment, que omplia camps de futbol, pavellons, etc., coincidint amb les festes d’estiu. Darrerament, els ebrencs havien de desplaçar-se a Peníscola, Benicàssim, Tarragona o Reus per veure algun d’aquests concerts, com a molt prop.
Enguany, la Ràpita ha sabut aprofitar la suspensió del concert d’Alejandro Sanz a Tarragona per a atreure més de 5.000 persones, segons Publiolimpia, a veure el cantat gadità. El poble i la comarca ho han agraït.
“Ës molt positiu per al territori que s’hagi pogut fer aquest concert aquí”, indicava al Diari el rapitenc Joan Capilla, mentre Sanz oferia les dues últims cançons després d’un parell hores de repàs al seu ampli repertori. Capilla destacava la qualitat del so i de la banda internacional de músics que acompanya el cantant. “Són uns músics molt bons i tenen un dels millors tècnics de so”, assegura el seguidor que havia assistit a un altre concert més multitudinari a Madrid el mes de gener.
FOTO: JOAN REVILLAS.
Tot i no tenir les dimensions d’una gran capital, Alejandro Sanz reconeixia des de l’escenari, moments abans d’interpretar La música no se toca, que “no és el concert més gran del món, però m’ho arribat al cor”. La cançó que dóna nom a la gira tancava un concert que havia començat amb un to molt intimista i que anava in crescendo per acabar amb el Sanz més reivindicatiu i “guitarrer”.
Les notes més elèctriques de les guitarres era un dels aspectes que més va agradar el jove Iker Mateo, de 12 anys, procedent de Pamplona que està passant les vacances a la Ràpita, amb la família i amics. No es van voler perdre, com altres moltes famílies, l’actuació. “És el primer concert al que vaig d’ell i em sembla genial, si tinc ocasió repetiré”, deia Iker.
Una de les fans d’Alejandro Sanz que va gaudir més de l’espectacle va ser la Sira, havia vingut expressament de Salou en plegar de treballar i després marxava cap a la Costa Daurada. Sira tenia l’entrada des del novembre per al concert previst inicialment a Tarragona. Afortunadament, va poder canviar-la pel de la Ràpita. “El viatge mereix la pena. Sóc seguidora d’Alejandro Sanz des dels 13 anys”, reconeixia Sira.
Durant el concert, el públic va tenir temps de tot: ballar en parella, picar de mans o fer cors amb el cantant en cançons com Cuando nadie me ve. Dues fans molt joves van treure la pancarta de l’‘I love Alejandro’, amb No es lo mismo de fons musical, una de les cançons més reivindicatives quan es va composar. Era quasi la mitjanit i arribava el moment dels comiats.
Good night and…Good luck !
Esteu a l’apartat de Premsa personal, que es perfila com el més sucós.
D’entrada té quatre subapartats:
-Cròniques des del Canà. Articles meus d’opinió general.
-Perfils: Articles sobre persones o grups concrets que he tingut el gust d’entrevistar o conèixer i m’han marcat per alguna raó.
Aquests dos apartats també els podreu llegir al Partenón del VInaròs News.
– Diari: Selecció d’articles o reportatges propis apareguts a Diari de Tarragona (Ebre)
-Ràdio. Cròniques i entrevistes a Ràdio Ulldecona.
Recordeu que les novetats estaran també a l’apartat general per a després quedar-se definitivament o temporal en aquesta categoria.
I com diu el del Nespresso a la famosa pel·lícula:
BONA NIT I BONA SORT!
(Tal i com està el panorama mos farà falta).
Salutació
Sigueu benvingudes i benvinguts:
Esteu a l’apartat dedicat a l’ensenyament / educació .
Aquí hi penjaré informacions relacionades amb el món de l’escola (potser també la de la vida).
Recordeu que les novetats estaran també a l’apartat general per a després quedar-se definitivament en aquesta categoria que de moment queda bastant oberta i esperant el que ens puga deparar el curs escolar.
També hi abocaré aquelles opinions que no em puga estar de dir-vos i moltes més coses, com dic a la presentació del bloc.