NOTÍCIA PRÈVIA DIARI DE TARRAGONA
TEXT: J. JOAQUIM BUJ
L’Estadi Municipal de la Ràpita feia recordar temps anteriors a la crisi, quan algun municipi de les Terres de l’Ebre sempre oferia el concert d’una figura musical mediàtica del moment, que omplia camps de futbol, pavellons, etc., coincidint amb les festes d’estiu. Darrerament, els ebrencs havien de desplaçar-se a Peníscola, Benicàssim, Tarragona o Reus per veure algun d’aquests concerts, com a molt prop.
Enguany, la Ràpita ha sabut aprofitar la suspensió del concert d’Alejandro Sanz a Tarragona per a atreure més de 5.000 persones, segons Publiolimpia, a veure el cantat gadità. El poble i la comarca ho han agraït.
“Ës molt positiu per al territori que s’hagi pogut fer aquest concert aquí”, indicava al Diari el rapitenc Joan Capilla, mentre Sanz oferia les dues últims cançons després d’un parell hores de repàs al seu ampli repertori. Capilla destacava la qualitat del so i de la banda internacional de músics que acompanya el cantant. “Són uns músics molt bons i tenen un dels millors tècnics de so”, assegura el seguidor que havia assistit a un altre concert més multitudinari a Madrid el mes de gener.
FOTO: JOAN REVILLAS.
Tot i no tenir les dimensions d’una gran capital, Alejandro Sanz reconeixia des de l’escenari, moments abans d’interpretar La música no se toca, que “no és el concert més gran del món, però m’ho arribat al cor”. La cançó que dóna nom a la gira tancava un concert que havia començat amb un to molt intimista i que anava in crescendo per acabar amb el Sanz més reivindicatiu i “guitarrer”.
Les notes més elèctriques de les guitarres era un dels aspectes que més va agradar el jove Iker Mateo, de 12 anys, procedent de Pamplona que està passant les vacances a la Ràpita, amb la família i amics. No es van voler perdre, com altres moltes famílies, l’actuació. “És el primer concert al que vaig d’ell i em sembla genial, si tinc ocasió repetiré”, deia Iker.
Una de les fans d’Alejandro Sanz que va gaudir més de l’espectacle va ser la Sira, havia vingut expressament de Salou en plegar de treballar i després marxava cap a la Costa Daurada. Sira tenia l’entrada des del novembre per al concert previst inicialment a Tarragona. Afortunadament, va poder canviar-la pel de la Ràpita. “El viatge mereix la pena. Sóc seguidora d’Alejandro Sanz des dels 13 anys”, reconeixia Sira.
Durant el concert, el públic va tenir temps de tot: ballar en parella, picar de mans o fer cors amb el cantant en cançons com Cuando nadie me ve. Dues fans molt joves van treure la pancarta de l’‘I love Alejandro’, amb No es lo mismo de fons musical, una de les cançons més reivindicatives quan es va composar. Era quasi la mitjanit i arribava el moment dels comiats.