‘No estamos lokos
que sabemos lo que queremos
vive la vida
igual que si fuera un sueño
pero que nunca termina
que se pierde con el tiempo
y buscaré, oye pero buscaré…’
He volgut encapçalar l’escrit d’avui amb la tornada d’esta cançó del grup Ketama. Crec que reflecteix prou bé la situació que estem patint pel tema del Projecte Castor. Els canareus estàvem ‘locos’ fa uns anys enrere quan, des de la Plataforma Ciutadana en defensa de les Terres del Sénia, ja s’avisava i es feien les primeres manifestacions en contra del projecte. Llavors, els diners van poder més que el sentit comú.
Entre els aspectes que ja es denunciaven fa set anys, es parlava de falta de seguretat i de perill de moviments sísmics. Erem catastrofistes i anàvem contra el progrés. La plataforma marina es va fabricar als USA i es va muntar a Cadis, des d’on es va portar fins al port de Vinaròs per muntar-la tipus ‘Lego’. La planta de terra havia de generar 500 llocs de treball, amb prou feines n’hi ha un centenar. Recordeu tot això?.
Ara hi ha alguns polítics, que van posar tota la carn a la graella pel Castor, que intenten salvar els mobles, anant a manifestacions. El PP veu l’oportunitat de superar l’atzucac en què està al País Valencià, dient que denunciarà el govern vinarossenc i el ministre que va tramitar les concessions al Castor en època socialista. Els populars no diuen que del projecte se’n comença a parlar a començaments del segle XXI, amb el govern d’Aznar, després s’ho van trobar els socialistes i no ho van voler parar. El PP, a l’oposició llavors a Vinaròs i Madrid, tampoc no s’hi va oposar fermament. És més, va haver una espècie d’’entente’ entre els governs de l’Estat i de Vinaròs (PSOE) amb la Generalitat Valenciana (PP) per agilitar els tràmits i que es fessen el més ràpid possible.
Diuen que a la manifestació de Vinaròs, quan es va anunciar l’assemblea d’Alcanar, alguns van xiular i van dir “en Vinaroz!!” (jo ho he vist transcrit així). Alcanar ha sigut el poble qne més s’ha preocupat pel tema Castor i és on es va formar la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. Una Plataforma que també va fer actes informatius anys enrere a l’antiga Biblioteca de Vinaròs, tot i les dificultats amb què topaven des de l’Ajuntament.
Manifestació a les Cases d’Alcanar. FOTO: J. J. BUJ
No s’ha de fer cas d’estos oportunistes que només saben crida populisme. Deuen ser els mateixos que busquen circumscriure el ‘problema’ a Vinaròs, Benicarló i Peníscola, com si el Sénia fos una barrera que evita els efectes del Castor. Des de Madrid ja hi ha algun mitjà que procura promoure l’enfrontament entre els pobles de banda i banda de riu aprofitant la qüestió dels terratrèmols. N’hi ha alguns de per aquí que es veu que s’hi apunten. Esperem que els polítics del Baix Maestrat siguen més intel·ligents (n’estic segur) i no caiguen en la pesada.
El ‘territori’ afectat és de l!Ebre a la serra d’Irta i tota junts hem de sumar, siguem d’on siguem. O cal fer una llista de tots els llocs on s’han sentit els terratrèmols des de Barcelona a Castelló?.
Tot i que el Projecte Castor està al municipi de Vinaròs, la plataforma marina està a 21 kms mar endins entre aigües “catalanes i valencianes” (si és que són d’algú). Llocs on pescaven mariners rapitencs, casencs, vinarossencs, benicarlandos i peniscolans. Les instal·lacions de terra estan a 1,5 Kms en línia recta del nucli urbà d’Alcanar i a menys de vuit d’Ulldecona, Sant Rafel i Sant Jordi. Totes les compensacions econòmiques ( si les hi ha hagut) han estat per a Vinaròs.
La idea que va sorgir a l’assemblea d’Alcanar de crear una coordinadora de plataformes contra el Castor s’ha de madurar i ha d’anar tothom a una. Si continua cada poble i cada administració fent la guerra pel seu compte i ficant barreres on no n’hi ha, estem perduts. I ‘l’enemic’ ho sap. Nosaltres també sabem el que volem.