El Parlament de Catalunya tanca per vacances. Al setembre, entrarem en plena campanya electoral (si és que ho hem deixat d’estar mai) per al 27-S. Estes eleccions autonòmiques es consideren “plebiscitàries”. Però, què vol dir?

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), un plebiscit és una

“consulta que l’autoritat política fa a la voluntat popular sobre una qüestió d’interès general”.

Si ens cenyim a esta breu definició el que es consulta és quins són els diputats que ocuparan els 135 escons que formen el Parlament. És el que, amb la llei a la mà, es consultarà en estes eleccions. Després abundaré en esta qüestió.

Per a trobar una definició de plebiscit més aproximada a les tesis sobiranistes podem recórrer a la segona acepció del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) de l’Enciclopèdia Catalana:

“Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat”.

¿És el text que hi posarà al decret que Mas signarà per dissoldre el Parlament i convocar eleccions? No ho crec.

El President convocarà eleccions al Parlament de Catalunya per estalviar-se problemes amb la Meseta. Es triaran els diputats de cada “província” catalana, ja que els governs de tots els colors han estat incapaços de fer una llei electoral pròpia i adaptar l’elecció a districtes o territoris més propers a la ciutadania (com ara les vegueries). Tot i que hi haja algun cap de llista casenc, nosaltres votarem els representants d’un territori artificial que va de Cunit a Alcanar i no els nostres diputats territorials directes, com passa a la Gran Bretanya o els Estats Units. A primers del segle XX al nostre país, també. Els diputats triaran el President de la Generalitat de Catalunya. Esta és la crua realitat del 27-S. Continua llegint →