Avui, 18 de gener de 2012, vull recordar el centenari de la tràgica expedició britànica a l’Antàrtida, formada per Scott, Oates, Wilson, Bowers i Evans, que podem veure en aquesta fotografia que data del 18 de gener de 1912.
Els cinc exploradors que contemplem es trobaven, aleshores, decebuts per haver arribat al Pol Sud i descobrir que l’expedició del noruec Roald Amundsen havia assolit, setmanes abans, aquest punt tan singular, la latitud 90º. Tots van morir en el camí de retorn, en condicions extremament dures. S’ha escrit molt sobre els encerts i millor preparació de l’expedició noruega que va retornar sana i salva, així com els desencerts i circumstàncies de molt mala sort que va tenir l’expedició britànica.
Es podria resumir que l’expedició noruega va ser molt més funcional, es va limitar a arribar ràpidament a l’objectiu i assolir un retorn de tots amb èxit. Però, com a científic, vull destacar en l’expedició britànica una voluntat de portar mostres recollides en el viatge que suposaven descobriments molt significatius per a la Ciència. De no haver carregat amb un grapat de quilograms de fòssils i minerals de gran interés científic durant el camí de retorn, pot ser no hauria caigut l’últim home a 17 quilòmetres d’arribar al dipòsit de subministres que suposava la salvació. A més, sabem que es van entretenir a recollir gran quantitat de dades meteorològiques, fotografies, anotacions de tot tipus, etc.
Cal reconèixer el mèrit d’un gran sacrifici d’aquests homes, assumint el risc de perdre la vida, per portar descobriments que permetrien obtenir una evidència clara de veritat en la teoria de la deriva dels continents, clau per el progrés de la comprensió dels fenòmens geològics del nostre planeta. Tenen lloc en la memòria de la història de la Ciència, junts a molts d’altres com Marie Curie, que morí de leucèmia a causa dels seus experiments amb substàncies radioactives, o a Henri Moissan, que va patir intoxicacions greus en els seus treballs amb el fluor i morí prematurament. Actualment, en el segle XXI encara continuem patint víctimes entre els grans exploradors com la tripulació del transbordador espacial Columbia, on trobaren la mort tots els astronautes, dues dones i cinc homes, també en el camí de retorn.
El camí cap a un millor coneixement científic no es troba lliure d’errors ni de perills. Però, siguem positius, són molt més grans els beneficis a la humanitat que els perjudicis!